  |  |
Tirant al blanc
|
|
Política  Res ens han donat, el poc que tenim ens ha costat déu i ajuda. Tenim un Estatut de mínims, sí, perquè hem tingut uns governants mediocres i mesells. Però, si hem recuperat part de la nostra identitat i hem obert portes i finestres a l’esperança, és gràcies a aquest instrument d’autogovern que ens permet una mica somniar. Tornar a un únic govern central, eliminant les CCAA, significaria la desaparició definitiva de la nostra cultura, l’assimilació total.  Fet i fet, aquesta “valencianidad bien entendida”, portada a terme pels partits espanyolistes que ens han governat fins ara als valencians, ens ha portat on som. Una “Comunidad” empobrida i endeutada, sense cap pes polític en els òrgans importants de decisió del Govern. Una societat anestesiada, amb molt poca capacitat de reacció davant el descarat menyspreu i espoli de l’estat. Una societat emmirallada pels esdeveniments de cartó pedra i que s’hi conforma amb les engrunes. Una societat governada per una colla de llepons corruptes que sempre tenen el pessebre a vessar i que quan alguna vegada se’l hi veu la merda, i s’han d’enfrontar amb la justícia, algú, “por los servicios prestados” remena Seca i Meca perquè no els hi passe res.  Diuen que Job va tindre molta paciència. La paciència cristiana de Job, la paciència hipòcrita de Camps, la paciència estoica del poble valencià que estem aguantant la vergonya d’aquest judici. Un judici que a hores d’ara no sabem com acabarà, alguns imaginem el final i continuem pensant com aquella dita que diu que “ qui troba un bon padrí, ja ha corregut mig camí”. I, malauradament, els governants actuals tenen molts padrins en el món judicial i polític. Però tot i així, si més no, als valencians hauria de servir-nos per pensar molt i molt a qui votem cada quatre anys.  Llegíem fa uns dies en la premsa que el portaveu adjunt d'EUPV en les Corts Ignació Blanco va advertir que el seu partit portarà al PP als tribunals per vetar el terme País Valencià en les iniciatives parlamentàries. I és que el PPCV no tramita les iniciatives dels partits de l'oposició si en algun paràgraf utilitzen aquest terme. Són una vergonya aquests populars, i encara en vorem de més increïbles ara que tenen aquesta insultant majoria. Han aprés tant bé la lliçó, segueixen fil per randa el guió que els hi marquen que no en volen deixar passar ni una. Posats a prohibir haurien d'il·legalitzar totes aquelles entitats, partits, sindicats, etc que fan servir el terme País Valencià: ACPV, PSPV-PSOE, EUPV, ERPV, CC.OO-PV, UGT-PV, STE-PV..., fins i tot podrien donar l'ordre a Correus perquè prohibiren portar la correspondència als valencians i valencianes que visquen en carrers, places o avingudes amb aquest nom, que per al PP és tant maligne. vaja, el dimoni emplomat.  Si recordem els models de finançament que el PPCV ha defensat aquests darrers anys per als valencians, des de 1995 ençà, podrem imaginar, una vegada més, quin tipus de finançament ens hi espera: ni més ni menys que les engrunes. És una vergonya, i tot gràcies a la ineptitud i a l'obediència servil dels polítics que ens han governat, que sent la tercera comunitat que fiscalment més aportem a l'Estat, durant anys i panys haguem tingut sistemes de finançament tant dolents. Tots els models pactats pel PSOE i pel PP ens han discriminat de la resta de comunitats.  El proper dimarts 15 de novembre a les 20:00 hores, i al Centre Ovidi Montllor d'Alcoi, tindrà lloc un debat-col·loqui sobre les eleccions Generals del 20N. Comptarem a la presència de Patrícia Blanquer ( Número 5 en la llista d'Alacant al Congrés pel PSOE), Estefania Blanes ( Número 5 en la llista d'Alacant al Congrés per EUPV-EV), Sabina Gregorio ( Número 4t en la llista d'Alacant al Congrés pel Compromís-Equo) i Mario Carbonell (Número 1 en la llista d'Alacant al Congrés per ERPV). El debat-col·loqui constarà de dos parts. En la primera els candidats exposaran i s'interpel·laran sobre els seus programes electorals. En la segona part s'obrirà un col·loqui perquè el públic assistent hi puga participar.  Fet i fet, després de les eleccions generals, i si Mariano Rajoy és president, sabrem fins a quin punt aquest suposat nou tarannà del Govern valencià és una realitat o per contra, com alguns pensem, ha estat un parany més dels estrategs del PP per enganyar, una vegada més, la societat valenciana. Si fos així, alguns haurien de prendre nota i adonar-se'n que de 1995 ençà hem tingut una garbera de proves que ens han confirmat quina mena de política educativa, sanitària, econòmica, lingüística.... porta a cap el PP. L'estratègia
del GIC, amb el suport de Lokarri ( una xarxa ciutadana que va nàixer el 1992
per defensar i mobilitzar el model de solució pacífica i dialogada al conflicte
basc) consistí en, per una banda instar
a l'esquerra abertzale a obrir un
camí de rebuig a la violència i d'apostar
només per les vies polítiques i pacífiques ( cosa que així succeí amb el
suport de més del 80% de la seua
militància), i per una altra exigir a ETA un “alto al foc, permanent, general i verificable”, exigència que
l'organització decretà el 10 de gener del 2011. Amb aquestes dues condicions
bàsiques i necessàries hem arribat a la situació actual. Moment que requeria
donar un tercer pas valent i decidit: la celebració d'una conferència de pau,
la Conferència Internacional per promoure
la resolució del conflicte al País Basc, celebrada aquest 17 d’octubre a
Sant Sebastià.  Com en la cançó de “Los ejes de mi carreta” que per no engreixar els eixos li diuen abandonat, el projecte d’Eix Mediterrani ha estat refusat, ignorat i abandonat pel PSOE i el PP al llarg d’aquets trenta anys. El president Aznar i la llavors comissària europea de Transports, Loyola de Palacio, tots dos del PP, van impedir l'any 2003 incloure'l com a eix prioritari per a Europa, i els governs del PSOE tampoc mai han fet res per reivindicar-lo a la UE. Per tot això, tot el teatre que ara estan fent és pura hipocresia, ja que tant PP com el PSOE saben que la decisió està presa i la Comissió Europea farà el que diga el govern de Madrid, doncs només caldrà recordar que la UE és una unió d’estats i les decisions les prenen els estats, passant-se per l’entrecuix realitats econòmiques més viables.  El
problema de tot plegat és que un estat com l'espanyol no pot mantindre tantes institucions: Congrés, Senat,
Parlaments, Diputacions, Ajuntaments. De tota manera no us féu il·lusions que
no van a canviar res de res. Són sabedors, i la UE els ho ha recordat,
que aquesta artificial estructura organitzativa de l'estat és
insostenible, però és el moll de l'ós del pacte constitucional. Prefereixen
continuar amb aquest malbaratament dels recursos econòmics públics, que obrir
la porta a repensar una nova estructura d'estat més real i democràtica. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS AMICS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|