LA FRASE: “Demanem l’amnistia dels presos i preses polítics condemnats per organitzar un referèndum com a pas cap a una solució democràtica per a Catalunya” (Consell Nacional del Bloc Nacionalista Valencià, El Temps 19-10-2019). Tot i que una mica tard, les pressions del sector sobiranista Bloc i País, així com les opinions d’altres partits valencianistes, i també de valencians i valencianes que voten Compromís, portaren al BNV a fer aquestes declaracions. Tres dies després Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat i coportaveu de Compromís (la Faraona que li diu el poeta Francesc Mompó) li faltà temps per a dir que aquesta declaració “no és la posició de Compromís”. I és que el mutisme que practica Compromís sobre el procés català és, per a molts nacionalistes valencians, vergonyós. No és la primera vegada que el BNV se sent atrapat a dintre de Compromís, sense poder dir la seua. Les pressions d’Iniciativa del Poble Valencià (IPV) han portat a Compromís al terreny que tant li agrada a Mónica Oltra, allò que se’n diu l’equidistància. El tactisme que practica Compromís és al meu parer molt arriscat, sacrificant la ideologia i els principis del nacionalisme valencià per fer veure que Compromís és una coalició homologable a qualsevol partit espanyol constitucionalista, gens sospitós de voler anar més enllà de la sacrosanta Constitució del 1978. Una coalició que té una vena valencianista, però que alguns volen que siga “de un valencianismo bien entendido”. I aquest tactisme fa que no es mullen sobre el procés català, que demanen amb la boca petita el requisit lingüístic, que no mobilitzen el poble valencià contra l’espoli fiscal, que no facen definitivament una llei de comarcalització, que no hi haja reciprocitat entre TV3, À Punt i IB, que no denuncien la manca de llibertat d’expressió i que siguen tous amb aquest estat repressor. En definitiva, és possible que aquest tactisme faça créixer la coalició amb valencians decebuts d’altres partits. Ara bé, també en poden perdre, valencianistes de tota la vida que, davant els esdeveniments del procés català, Compromís ja no els representa. Tard o d’hora els valencians tindrem a les Corts un partit o coalició, sense dependre de socis equidistants, que defense sense embuts el dret a decidir, i anar més enllà de “l’autonomia bien entendida”.
LA IMATGE: “Guardonats en la 14 edició dels Premis Ovidi” (Foto: Daniel García-Sala, Diari la Veu, 20-10-2019).Un any més el Col·lectiu Ovidi Montllor de Música i Cantants en valencià ha donat els seues premis. La nostra televisió, À Punt, se’n feu ressò i ens oferí imatges de l’acte. La Sala Mutant de València acollí l’entrega d’aquests prestigiosos i consolidats premis. La gala fou conduïda per la periodista Amàlia Garrigós i el polifacètic Eugeni Alemany. Una edició que, pel que respecta a la participació, ha superat tots els pronòstics: 112 àlbums i més de 50 singles digitals. Una prova més que palesa la gran riquesa del panorama musical valencià. Foren guardonats, entre altres, Miquel Gil, Feliu Ventura, Xavi Sarrià, Tesa, Nomembers, Gener, Ofèlia…i de la nostra comarca el Diluvi. A més a més, el disc “Pintura musicada d’Antoni Miró” va estar nominat a aquests premis, dintre de la secció al millor disc de cançó. Per la nit, mentre recordava algunes de les imatges que À Punt ens oferí d’aquests Premis, vaig tindre un somni.
Música de telers.“Pel Barranc del Cint, amb “Gola seca” i com “Sageta de foc” baixava Ovidi Montllor,/Batà, a tota vela i Serpis avall, navegava cercant la zona “Intermareal”/i pel Barranc de l’infern venia VerdCel carregat “De plantes, talaies i cims”./Des del cim, Menjador estant, Francesc Moisés assajava “Això de collir estels”,/al Preventori hi era Jordi Gil ataüllant tota la ciutat, i amb veu de vellut/ens recordava que “Sota l’asfalt està la platja, sirena de la llibertat”./I encara més, a la Plaça de Dins, tota a rebentar de balladors i balladores/ Pelandruska animava la festa de les “Bodes, batejos i circumcisions”,/mentre al refugi de Cervantes We Are Not Brothers amb la seua música electrònica,/entre sons de sirenes i esclats de bombes, ens hi recordaven que del cel “Ja baixen”./Hugo Mas, en la intimitat de l’Escenari, amb la cançó “Hepàtica” ens trencava el cor/ i just quan Arthur Caravan anà a presentar-nos el seu darrer disc, “En despertar”,/acabà el somni. Déu meu quina nit de barrancs, rius, cims i de música, molta música,/ una ciutat farcida de música, i és que a tot arreu respiren música de telers.//”
LA XIFRA:”A Espanya hi ha 980.000 persones amb més d’1 M$” (Ara.cat, 21-10-2019). Aquests dies hem pogut llegir l’Informe sobre la riquesa mundial que ha publicat Credit Suisse. Segons aquest estudi Espanya és el desé país amb més milionaris del món. Un total de 980.000 espanyols tenen més d’1 milió de dòlars (uns 150 milions de les antigues pessetes), 50.000 dels quals arriben als 10 milions de dòlars (uns 1.496 milions de pessetes). Davant d’aquestes escandaloses xifres hom s’hi fa mil preguntes: Com es poden guanyar tants diners treballant honestament? Quantes vides ha de viure un treballador per acumular tanta riquesa?. Hisenda sap on tenen els diners tots aquests rics?, A nivell fiscal paguen en proporció al que tenen?… Però, a més a més, l’informe afegeix que “si tenim en compte l’escenari del 2010, en gairebé deu anys Espanya ha quintuplicat el nombre de milionaris”. I això vol dir que quan el sistema capitalista té una crisi i fa retallades, els rics es fan sempre més rics i els pobres més pobres:
Diners i més diners. “Hem vist rics acabant sent més rics/i també pobres sent molt més pobres,/mentre a uns pocs els engreixen amb sobres/als altres els exploten amb crits.//Hi ha diners que fan molta pudor,/de vegades els porta el dimoni,/amb ell no convé fer matrimoni,/no et fies d’aquest adulador.//Altres vénen ben tacats de sang,/purna de tragèdies humanes,/de feines dures i sobrehumanes,/fràgils i terroses com el fang.//Envejosos com un faraó/sempre hi ha rics que no en tenen mai prou,/en canvi altres depenen d’un sou,/i és que els diners sempre tenen raó.//”
Publicat a:
https://www.lesmuntanyes.com/2019/11/23/bnv-premis-ovidi-i-els-milionaris-despanya/
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!