Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

4 d'agost de 2015
0 comentaris

Als peus de la Torre de Piles

Un any més la veu de “El vol del silenci” omplí la nit de poemes, música, cançons i moltes emocions. Allí, als peus de la Torre de Piles, en aquella torrassa del segle XVI, sentinella i testimoni mut d’històries i llegendes de pirates, el gran manifasser Manel Arcos ens convocà a tots plegat per celebrar el II Recital de Poesia i Música en Valencià 2015.

Sota l’atenta mirada, de reüll, d’una envejosa lluna plena d’agost, un bon grapat de poetes, rapsodes i d’enamorats de la poesia, vam tindre el goig de llegir, escoltar i homenatjar els nostres poetes. Poetes i poetesses d’arreu,  com  Maria Ibars (“Adolescència”, Jaume Ginestar);  Miquel Martí i Pol (“Tot el què puguem dir”, Josep Cortés); Vicent Andrés Estellés (“No escric èglogues”, Salvador Tur);  Ovidi Montllor (“Autocrítica i crítica”, David Vidal);  Marc Granell (“Avantpassats”, Vicent Luna); Ramon Guillem (“Un poema escrit”, Lola Sanchis);  Adriana Serlik (“Ara puc alenar”, Puri Naya); Vicent Olazo (“Ens hem deixat herències per aprofitar”, Vicent Olazo);  Ruben Suarez i Tina Pla “Poesia musicada”, Ruben Suarez i Tina Pla); Lorena Cayuela (“Carta d’amor a Keo”, Lorena Cayuela);  Alexandre Bataller (“La por del mestre”, Pedro Barber);  Carles Enguix (“Quan arriba la nit”, Fani Miralles); Ponç Pons (“Sa figuera verda”, Maria Lorente i Josep Terrades); Salvador Espriu (“Cançó del matí encalmat, mossèn Ernesto Sanchis);  Pura Peris (“Amar amb cinc sentits”, Pura Peris);  Maria Carme Sáez (“Aquesta nit somniaré núvols”, Miquel Mengual);  Robert Cortell (“Àngels caiguts”, Diego Arcos).

A més a més, i entre cada recitació, vam poder escoltar a altres poetes, els de la cançó, cantautor que han posat música a poemes propis o d’altres poetes. Així el socarrat Martí Jover ens cantà “L’estació del Nord” del seu disc Versos buits;  Carles Enguix, versàtil cantautor de rock, pop, blues, soul.. ens interpretà  dues de les seues cançons més emblemàtiques, “Tot l’amor” i “Tant endins”. El valencià Tomàs de los Santos ens cantà,  del seu darrer disc Dones i dons (IX Premi Ovidi Montllor al millor disc de Cançó)  “Enyore un temps que no és vingut encara” del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, i del barcelonès Joan Vinyoli “El bany”. L’alcoià Alfons Olmo, del grup Verd cel,  ens cantà “Tela amb tela” del seu darrer disc Argelaga, així com dues cançons del seu paisà Ovidi Montllor, “Montserrat” i “Cançó del llaurador”. Per últim, la rondalla Agredolç,  que obrí i tancà el recital poètic, interpretà “Vaixell de Grècia” de Lluís Llach, “El bolero de l’Alcúdia” d’Estellés i l’estrofa d’una albà per acomiadar l’acte.

Un any mes Manel Arcos ha fet realitat el seu somni. Un somni que també ja és de tots nosaltres, aconseguir que Piles, un petit poble de la Safor, llepat per la mar i a recer de l’atenta mirada de la seua Torre guaita, construïda arran de ser atacat per la pirateria d’Alger l’any 1532, cada agost dedique una nit a homenatjar els nostres poetes, músics i cantautors. Un acte de dignitat, d’identitat nostrada, de  reconeixement i estima a la nostra llengua. Una nit on els versos i la música ens agermanen i no entenen de fronteres: de Salses a Guardamar i de de Fraga a Maó. Una nit d’emocions, allí, als peus de la Torre de Piles, on la veu de “El vol del silenci” ompli la nit, perquè “del silenci a la llum hi ha una sola frontera”: la paraula, els mots fets poesia. I jo us dic que, si ens ho proposem, tard o d’hora tots la podem creuar.

 20150801_220129

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!