Vicent Luna i Sirera

Aquest darrer diumenge amb un Teatre Calderón de gom a gom, un públic entregat i dempeus, aplaudint sense parar i demanant bisos, va acabar el concert “Perquè volem! Ovidi Simfònic”. Per primera vegada vam poder escoltar un total de deu cançons del cantautor alcoià per una banda simfònica, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi amb arranjaments d’Àngel Lluís Ferrando, acompanyada per les veus de la Coral Sant Jordi de Barcelona dirigida per seu director Lluís Vila.
La barreja de música de banda, les veus de la coral, l’audiovisual realitzat per Xavi Cortés amb fragments sonors i imatges d’Ovidi, així com el cartell de portada de Gilberto Dobón, tot plegat va esdevenir un concert únic: emotiu, compromés, arriscat, agosarat… Un concert que va aconseguit que per un moment Barcelona i Alcoi estigueren més juntes, i que l’Ovidi, des de les seues particulars vacances, ens fes una visita. Alcoi el va veure nàixer i créixer. Barcelona, la ciutat que el va acollir i el va donar a conèixer. Dues ciutat, com tantes altres d’arreu dels PPCC, que el porten en el cor, en el record i en la memòria. Un “Ovidi Simfònic” per homenatjar el músic, el cantant, el poeta, l’artista.
Un concert de deu cançons per evidenciar que: ja n’estem més que farts de tanta corrupció: “Tot explota pel cap o per la pota”; a molts ens agrada el color roig i orgullosament caminem per l’esquerra: “La samarreta”; que cada dia som més el que lluitem per una escola pública, en valencià i de qualitat: “L’Escola de Ribera”; no tenim por, perquè la raó i la paraula ens acompanyen en la nostra lluita: “La fera ferotge”; no ens fiem d’oligarques i banquers usurers que ens roben descaradament: “Una nit a l’òpera”; que ja clama al cel l’espoli fiscal que patim els valencians: “Va com va”; no caurem mai més en els paranys constitucionals d’aquesta “democràcia” feta a mida bipartidista: “Encara nois, encara”; en vint anys ja en tenim prou d’aquest color, que desitgem que arribe el matí i el plor siga d’alegria: “Als companys”; ens fan fàstic aquells que, en nom de la seua religió, ens volen donar lliçons de moralitat sense predicar amb l’exemple: “Homenatge a Teresa”. I tot açò, i més i molt més, perquè tenim dret a tindre un país normal, amb una llengua normalitzada, una gent orgullosa de la seua identitat, un poble solidari, si, clar que si, però amo dels seus recursos i amb dret a decidir què vol fer amb el seu futur: “Perquè vull”, perquè volem!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!