Vicent Luna i Sirera

Hi ha una cançó de Raimon que diu “de l’home mire sempre les mans”, i és que les mans ho diuen tot: l’ofici, la sensibilitat, la pulcritud… Però estareu d’acord, almenys per a mi, que la mirada també ho diu tot, o quasi tot: ràbia, impotència, agraïment, felicitat, desesperació, ironia, hipocresia, llum, tranquil·litat…

Ara al Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi podeu gaudir de l’exposició “MIRADES”, de l’alcoiana Mª Lluïsa Pérez que, a partir de fotografies que el seu fill  Dídac Barquero va fer a diferents persones del nord d’Àfrica, ha pintat sobre què li suggereix cadascuna d’aquestes mirades i fins i tot en algunes ha afegint algun text. La composició de fotografia, pintura i text és força original i interessant. Segons Romà de la Calle ens podem preguntar: “Què hi ha davall d’eixes imatges? Davall de la fotografia feta imatge, què és possible rastrejar-hi? Davall de la pintura transformada en memòria imaginada, què oculten, en efecte, eixos rostres que ens miren de forma persistent?”. Si voleu contestar a aquestes preguntes, si voleu saber que hi ha al darrere de cadascuna d’aquestes mirades, no deixen d’anar-hi. De segur que vosaltres hi trobareu la vostra pròpia mirada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!