Un any més l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM) entitat que, entre altres coses, té com a objectiu fomentar les relacions culturals entre els pobles d’aquestes valls, organitzà anit al bar “El Bataclan” de Beneixama un sopar literari, enguany al voltant de l’escriptor Joan Roís de Corella (1435-1479).
La vetllada començà amb la intervenció del president de l’IEVM, Romà Francés, que ens donà la benvinguda, centrà l’acte dintre de les activitats que organitza aquesta entitat i presentà al professor Josep Guia, qui ens impartí una xarrada sobre aquest escriptor del segle XV. Us puc ben assegurar que a tots ens va deixar bocabadats. I és que les tesis que argumenta aquest doctor en Matemàtiques i en Filologia al voltant de la figura de Corella, basades en estudis i investigacions rigoroses i ben argumentades, han esvalotat a la comunitat de filòlegs de les nostres universitats.
A Josep Guia, que mai ha tingut pèls a la llengua, els estudis i les investigacions que ha fet sobre la València del segle XV, i que continua fent, l’han portat a desxifrar molts enigmes sobre la vida i obra d’aquest escriptor perseguit per la Inquisició, i que no va tindre més remei que amagar, defugir i ometre, d’una manera molt intel·ligent, el seu nom en moltes de les seues obres. Així Guia, amb descobriments notarials, documentals, fraseològics i d’altre tipus posa damunt la taula, i a consideració de la comunitat d’estudiosos de la nostra literatura, que el Tirant lo Blanc, (atribuït a Joanot Martorell), l’Espill (de Jaume Roig) i la Vita Chisti (de Sor Isabel de Villena) podrien ser totes tres de Joan Roís de Corella. Guia, com ens demostrà en la conferència, aporta moltes proves i ens confessà que la pista que li obrí els ulls, i que el portà a les tesis que defensa, fou que l’adjudicació d’autoria de totes tres obres són fetes després de la mort dels autors, un fet força sospitós. Joanot Martorell mor l’any 1465, Jaume Roig en 1478 i Sor Isabel de Villena el 1490. Justament l’autoria del Tirant Lo Blanc, l’Espill i la Vita Christi són respectivament, de 1490, 1531 i 1497.
Des de l’IEVM, del qual Guia és membre fundador, l’animem i encoratgem a continuar les recerques i investigacions que, si a la fi acaben confirmant les seues tesis, ens ajudarien força a comprendre una mica més la nostra literatura i història del segle XV. Si hom vol aprofundir en el tema, Guia ens aporta tres dels seues llibres: “De Martorell a Corella: descobrint l’autor de Tirant lo Blanc (1996), Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV (1998) i Ficció i realitat a l’Espill. Una perspectiva fraseològica i documental” (2010)”. Us he de confessar que en llegir-los, i especialment anit mentre escoltava amb deler les seues explicacions, em va vindre al pensament la magnífica pel·lícula “El nom de la rosa”. No vaig poder evitar comparar el protagonista d’aquesta pel·lícula, Guillem de Baskerville, amb Josep Guia. Al meu parer tots dos compateixen, si més no, l’afany de saber, la capacitat d’investigació, la intel·ligència, sagacitat i la passió per descobrir la veritat. Si jo fos un novel·lista com Umberto Eco, i als Països Catalans en tenim com ell molts i molt bons, no deixaria passar aquesta oportunitat per, a partir de les seues investigacions, que donen per a molt, escriure una novel·la d’intriga, passió i misteri sobre la doble vida del nostre Corella i la València del segle XV. Qui sap si algun dia també acabaria portant-se, com el llibre d’Eco, a la gran pantalla.
Després del sopar el secretari de l’institut, Josep Joan Puig, va anar donant pas a les persones assistents que vam voler participar en l’acte, llegint algun dels poemes seleccionats pels organitzadors i recollits en un petit dossier. Així poguérem escoltar poemes com: “Cobla Esparsa”, “Història de Josef”, “La mort per amor”, “ Lo juí de Paris”, “Plant d’amor”, “Tragèdia de Caldesa”, “Cobla de dos senys”, “Poema d’enaltiment al Príncep de Viana”, “La balada de la garsa i l’esmerla”, etcètera.
Un sopar corellà amb molt bon profit, on vam poder gaudir de la bona companyia dels amics i amigues, de la descoberta d’aspectes de la doble vida del nostre millor escriptor del segle XV, i de l’animosa conversa amb amics, coneguts i saludats de Biar, Banyeres de Mariola, el Camp de Mirra, Beneixama…Una prova evident que les relacions culturals entre tots aquests pobles estan més vives que mai, posant la llavor d’un espai comarcal, Les Valls de Mariola, que va obrint-se camí. Escriptors i escriptores com Maria Conca, Maria José Payá, Vicent Brotons i Vicent Berenguer no van voler perdre’s aquest sopar corellà. Des d’avui mateix comencem a pensar en el proper sopar literari.
Alcoi, 13 de desembre del 2014
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!