Des que a Catalunya s’inicià el procés pel dret a decidir, i des del País Valencià estant, personalment he sentit, i sento, quatre sensacions. Amb quatre mots us ho diria tot: EXPECTACIÓ, “espera d’una cosa que es creu que s’esdevindrà en un temps relativament pròxim”. INTERÉS, “sentiment que alguna cosa desvetlla en algú, el qual el mou a prestar-li una atenció especial”. ENVEJA, “desig d’allò que un altre posseeix”. ESPERANÇA, “confiança que es té que ocórrega o es faça el que es desitja”.
A hores d’ara continue expectant, si, i amb molt d’interés per viure com acaba aquesta jugada, aquesta partida d’escacs i mats. Tinc enveja, i tant que en tinc, enveja de veure un poble en moviment, “unit, alegre i combatiu”. Un poble que ha estat capaç de donar un cop de puny i dir que ja n’hi ha prou. Un poble amb il·lusió, que d’una manera democràtiva, nítidament democràtica i votant, decidirà el seu futur. Però, ensems, també estic esperançat que tot acabarà bé. Que aquesta vegada, tot i que la història no ens ha tractat massa bé i hem anat de desfeta en desfeta, tenim totes les de guanyar. Esperançat també perquè el procés català serà tot un revulsiu per a la resta dels PPCC. Els catalans tenen la llibertat a tocar, nosaltres, els valencians, ho tenim quasi tot per fer però, com hem vist, tot és possible. Haurem de prendre nota, doncs de l’experiència sempre s’aprén.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!