Vicent Luna i Sirera

La Notícia la podem llegir avui als mitjans de comunicació: “L’ús de l’anglés enfronta als pilots i les companyies aèries”. Resulta que l’Agència Estatal de Seguretat (AESA) ha emés una recomanació a les companyies aèries que implementen l’anglés com a única llengua en les comunicacions entre els pilots i el control de tràfic. Seguit aquestes recomanacions, avalades també per l’Organització  Internacional d’Aviació (OACI),  l’Eurocontrol i l’esmentada EASA,  les agències Air Nostrum i Air Europa han seguit al peu de la lletra aquestes recomanacions.

Les reaccions per part del sindicat de pilots SEPLA no s’han fet esperar i estan estudiant “demandar a aquestes aerolínies per imposar la utilització de l’anglés en les comunicacions entre les aeronaus  i els centres de control a Espanya”.

Davant d’aquesta notícia, personalment se m’acudeixen algunes reflexions. Un. És una realitat inqüestionable que l’anglés de mica en mica va entrant en espais públics i privats que fins fa quatre dies eren impensables. Dos. És curiós com defensen els espanyols la seua llengua, amb dents i ungles,  quan senten amenaçat el seu castellà “universal”. Però, tanmateix, ens critiquen, als que defensem el català, quan raonem i lluitem, entre altres coses, contra  la Llei de Trilingüisme de Wert  que a Catalunya, País Valencià i Illes Balears té com a objectiu arraconar el català en benefici del castellà i de l’anglés. Veritat que us fot molt que els controladors aeris hagen de fer servir l’anglés  per collons? Doncs als catalans, balears i valencians ens passa el mateix quan amb les vostres lleis, decrets, sentències, ordres i tutti quanti ens  prohibiu, perseguiu, arraconeu i menysteniu la nostra llengua. Tres. Els espanyols no feu servir la mateixa vara de mesurar en parlar de llengües. És d’una gran hipocresia argumentar que els defensors del català som uns radicals, però en tractar-se de defensar el castellà resulta que són uns patriotes, i a més poseu tota la maquinària de l’estat al seu servei. Quatre. Defensar l’espai del castellà, davant l’expansió de l’anglés, és raonable i lícit. Ara bé, no fer el mateix davant el català, i a més a més utilitzar la llengua de Shakespeare com a excusa, és mesquí i sibil·linament malèvol. L’anglés és l’excusa perfecta que han trobat els espanyols per “conseguir el efecto sin que se note el cuidado”. Allò que en 300 anys no van poder aconseguir, fer desaparèixer la nostra llengua, ho volen aconseguir ara amb l’excusa de l’anglés. Però heu ací que quan ells se senten amenaçats per aquesta, o qualsevol altra llengua, com ara els pilots d’aviació, la defensen amb dents i ungles. En fi, ho tenen ben mamat.

Alcoi, 24 de setembre del 2014

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!