Vicent Luna i Sirera

En paraules de Miquel Pujadó, Joan Amèric “és un dels millors autors i intèrprets que ha donat el País Valencià”. I és que, efectivament, és així. Des que es donà a conèixer dins del grup Califat, allà per 1980, Amèric ha tret al mercat un bon grapat d’àlbums que demostren abastament el seu talent i on trobem, com diria l’estudiós de la cançó d’autor abans esmentat, “temes d’esplèndida melodia, interpretats amb una veu alhora educada i sensual”. Treballs, entre altres, com  Papallones del vent (1987), Tornar a l’aigua (1989), Escala de colors (1992), Ànima, diari de les hores blaves (1995), Obert (2000) i el 2012 va publicar Directament, l’enregistrament en viu del concert de cloenda del Barnasants 2011.

Fa uns mesos, i  per presentar-nos aquest darrer treball, el cantautor d’Alzira va vindre al Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi. Els que vam assistir al concert vam poder constatar aquesta “educada i sensual veu” en cançons com: Què més podria dir-te?, Despert per somniar, Paula, Perquè sóc poble….i una a que a mi personalment em va agradar molt: Llavis de sal. Us propose que l’escolteu.

Una lluna va fent pel camí sideral,

però no li va bé passejar mineral.

No mirava ningú i s’ha descarregat

de la pedra i el plom del seu viatge habitual.

Ella ha sentit parlar

d’una flor animal

que fa gotes de mel

entre llavis de sal.

Una lluna en la mel s’ha aturat a tastar

el sabor agredolç d’una flor que te sal.

Té la llengua en la mel i les cames a dalt.

Ni es queda del tot ni clarament se’n va.

Una lluna en la mel s’ha aturat a tastar

el sabor agredolç d’una flor que té sal.

I la lluna sóc jo

si, la mel, la fas tu.

Si el sabor agredolç

sóc tu quan estàs jo,

sóc jo quan estàs tu,

sóc tu quan estàs jo.

Alcoi, 23 de setembre del 2014

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!