Paco
Muñoz, el nostre segon vídeo musical. L'any
passat va ser el primer, i ara repetim l'experiència amb la intenció de
consolidar-la com una convocatòria anual. Enguany tornem a convertir una de les
notres Nits Temàtiques a Ca
les Senyoretes d'Otos
en una gravació d'un vídeo musical, en aquest cas amb Paco
Muñoz com a protagonista. Serà dissabte 16 de juliol. Com en el de
l'any anterior, el dirigirà el cineasta Toni
Canet, i el rodatge es farà amb
el públic que ens vulga acompanyar, que hi podrà participar activament. Si
l'estiu passat vam fer el vídeo de Miquel Gil de la
Cileta, aquest segon el dediquem
a una cançó de Paco Muñoz, a qui d'aquesta manera volem homenatjar per la seua
llarga i constant trajectòria. La
gravació començarà a les 19 h, si bé els qui vulgueu participar en el vídeo heu
d'acudir a partir de les 18 h. Recordeu que no heu de dur roba
blanca ni amb rètols impactants. En acabar el rodatge farem el sopar
reglamentari. Com sempre, les places per al sopar i podeu fer la reserva al
telèfon 962358032 o el correu electrònic casa@ruralotos.com 6 d'abril
de 2010: Enviar les màquines per enderrocar cases al Cabanyal i l'actuació de la
policia va ser una temeritat i una arbitrarietat. El veïnat defengué l'Estat de
Dret i l'ajuntament de València un frau. Una vegada més des de la Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar volem manifestar que la solució al problema creat per un projecte antic i desfasat no és altra que el consens i la rehabilitació sense destrucció. Les noves tendències marquen el camí de la conservació del patrimoni + recuperació de la identitat + la diferència com a valor afegit. Tot açò sols és possible amb la rehabilitació sense destrucció. L'Ajuntament de València no pot seguir posant impediments al creixement social i econòmic del barri del Cabanyal - Canyamelar, l'ajuntament no deu ni pot seguir negant llicències d'obra ni d’obertura de noves empreses. L'ajuntament està per a dinamitzar la transformació social i econòmica no per a impedir-la amb les seves decisions. El govern municipal de València no està per crear llocs de treball al barri i al moment actual, es el pitjor que li se pot dir a uns dirigents polítics que administren la ciutat, la primera preocupació de la ciutadania es l'atur, bé el Partit Popular té en la seua mà la possibilitat de activar un barri i atraure inversions del govern central, per què no ho fa? La resposta la entenem fàcil: el seu primer interés no és l'interés general. Plataforma Salvem El Cabanyal “Projecte d'Arthur Caravan a Verkami: Amics i amigues: encara estem a la
meitat del termini, però quasi hem
arribat als diners necessaris per publicar el nostre segon disc. Primer de
res, moltes moltes gràcies a tots els nostres mecenes: sou molt grans, i no
només ens heu aportat pasta, sinó que a més ens heu injectat molta il·lusió. Però,
malgrat estar tan prop de l'objectiu, no volem quedar-nos en la quantitat
exacta: com més recursos tinguem, millor
serà la mescla i més lluny arribarem en la producció. A més, els premis
'grossos' encara estan al vostre abast, i ens encantaria poder celebrar el
llançament amb algun concert a una sala d'estar o a la porta d'un xalet. Per
això, ara més que mai, us demanem que seguiu recolzant-nos, que compreu de
forma avançada el disc que rebreu a casa vostra i això ens permetrà reduir
terminis per l'edició. Ajudeu-nos, i us recompensarem.” Arthur Caravan
+ Projecte micro-mecenatge dels Arthur Caravan per al seu segon disc Un juliol
de celebracions: des d’ací accedireu
a un llistat prou complet des d'Empúries fins a Tavernes de la Valldigna, passant per
Arsèguel, Sabadell i Caldes d'Estrac. (A aquesta agenda cal afegir el JOVESTIU
a Burjassot que és una de les mancances que hem trobat)
+ Els festivals musicals envaeixen el cap de setmana Quan creiem
que ja ho havíem vist tot, els amics del País Basc ens comenten aquestes coses:
+ Ezker Batua reconeix que va plantejar al PNB "col·locar" a afiliats a canvi del seu suport + EB exposa les seues misèries en públic i acaba de trencar-se Bon
treball d’investigació de la revista El Jueves que proporciona aquesta exclusiva: ![]() Dos
violoncels versionant magistralment als Guns
N' Roses.
(Publicat a Media.cat)
Eliminació contant de línies en valencià a l’escola pública? Milers de famílies
que volen escolaritzar els seus fills en català es queden sense poder fer-ho?
Cap tipus d’exigència a l’ensenyament concertat per a que complexin la llei en
matèria lingüística? Perill de desaparició de l’ensenyament en la llengua
pròpia a partir del curs 2012-13? Doncs no, segons
Las Provincias al que de debò es dedica l’ensenyament públic al País
Valencià és a impartir “doctrines nacionalistes a alumnes de només cinc anys”. El diari acusa l’escola El Romeral d’Alcoi d’“enaltir el nacionalisme” per pintar unes vinyetes amb dibuixos de Jaume I, referir-se a “València com el País Valencià” i per explicar als seus alumnes la història i la cultura valencianes. Frases com “lluitar per la nostra llengua i cultura” i “la Guerra Civil va deixar profundament dividida la societat” són “missatges inapropiats” i “pràctiques irracionals” pel rotatiu, que preferiria que els nens pintessin “animalets”. En un to que recorda els reportatges de la caverna madrilenya sobre el País Basc el reportatge no explica el context de l’activitat ni es demana ni una sola vegada l’opinió de l’escola o dels pares dels alumnes, excepte un professor anònim que assegura estar disconforme amb la línia educativa. L’única motivació de la notícia és la denúncia d’un sol pare recolzat per l’Asociación Nacional per la Libertad Lingüística, un grupuscle d’extrema dreta que considera que la Generalitat valenciana situa l’educació en castellà com a “excepció”. Qui sí fa declaracions és una font –també sense identificar- de la conselleria d’Educació que assegura, en una mateixa frase, que a pesar de no poder actuar al no tenir cap denúncia formal sí que ho faran d’ofici al tenir “queixes”. Mentre, dimarts, una vintena de membres del Grup d’Acció Valencianista i España 2000 van boicotar violentament la presentació d’un llibre a la FNAC de València. Van llençar llibres, cadires i pots de fum contra els assistents i van amenaçar els ponents, el sociòleg i autor del llibre Vicent Flor i la diputada Mònica Oltra durant quasi mitja hora fins que va arribar la policia i els va fer marxar sense identificar-los, a excepció d’una detenció. Fins a dos partits parlamentaris han demanat explicacions a la Delegació del Govern espanyol i també s’ha posicionat la Universitat de València i altres institucions, però cap d’aquestes denúncies ha tingut espai a les pàgines de Las Provincias. Ho publica avui el diari Levante-EMV: Una de les gravacions
intervingudes
per
la
Policia Nacional
a
Ángel Fenoll recull el
moment
en
què aquest empresari del negoci
de
les escombraries lliura
a
Francisco Artacho, que és
cunyat
de
l'exregidor del PP
de
Calp,
Juan Roselló, quatre milions de
pessetes
en
efectiu.
Aquests
diners correspondria a la
comissió de
Artacho
per
exercir
de "enllaç" amb
els
regidors
del
PP de Calp i els
tècnics
municipals. Des d’ací voreu íntegrament el vídeo. Està
acusat dels delictes de desordres públics, injúries greus i desacatament a l’intentar
boicotejar, amb una vintena de fatxes, imatge adjunta, d’espana2000 i el Grup
AntiValencià, la presentació de l'obra del sociòleg Vicent Flor, sobre l'anticatalanisme al
País Valencià,
'Noves glòries a Espanya' que es
presentava a aquest centre comercial de València. Una vegada començat l'acte,
aquests violents legals van
començar a increpar la resta d'assistents i a insultar els presentadors de
l'acte (J.J. Pérez Benlloch, Mònica Oltra, l'editor Vicent Olmos i el mateix
autor). Van alçar banderes espanyoles i llençaren cadires, llibres i bombetes
de fum corejant eslògans com “on estan, on estan, els amics de Guillem?"
(en referència al jove Guillem Agulló assassinat al 1993 a mans d'un grup de
militants de l'extrema dreta).
Malgrat que l'FNAC havia avisat a la policia una hora abans de l'inici de
l'acte, davant de la previsió de problemes per les amenaces que
circulaven per Internet, els agents van arribar mitja hora després que
els incidents ja s'hagueren materialitzat. (des d’ací voreu més imatges dels elements d’extrema dreta que participaren als aldarulls) + Acció Popular Contra la Impunitat condemna l'agressió als assistents a la presentació del llibre de Vicent Flor i exigeix mà dura contra els ultres El proper
21 de juliol tindrà lloc el Jovestiu 2011. El concert, consolidat
com un dels principals concerts de música en català de l'estiu, tindrà lloc a Burjassot a l'Auditori de la Casa de la Cultura a partir de les 18h. L'edició d'enguany té
nombroses novetats, la principal són més
de 7 hores de música ininterrompuda. A més comptarem amb la col·laboració
de la Plataforma Sense Senyal per tal de reivindicar les emissions de TV3 al
País Valencià. En aquest sentit, JOVES D'ACCIÓ CEDIREM TOTS ELS BENEFICIS A
ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ PER TAL DE DESTINAR-LOS AL PAGAMENT DE LES
MULTES IMPOSADES PER LA GENERALITAT VALENCIANA PER LES EMISSIONS DE TV3. Els
grups que participaran en l'edició d'enguany són: SVA-TERS, LOS CHIKOS DEL
MAÍZ, MALNOM, OBRINT PAS (en acústic), PAU ALABAJOS i ANDREU VALOR. Les taquilles estaran obertes des de les 17h i allí
podreu comprar les entrades al preu de 10€ que aniran destinats íntegrament a
pagar les multes per TV3 imposades a ACPV. Ho
publicava aquesta vesprada l’agència Europa Press: “MAC 2012, les seues
sigles, és el primer partit polític sorgit del 15-M. No és ni
d'esquerres
ni
de
dretes ni de centre
sinó
que, com indica un dels
seus fundadors, pretén ser un
reflex
del
que els ciutadans volen..." Bé, oportunistes hi ha per tot arreu i corbs cercant l’aprofitar-se de les ingenuïtats també. Allò que va nàixer per aglutinar i amb l'objectiu de promoure les vies de participació ciutadana li han crescut uns espavilats que semblen més la propaganda comercial encoberta d’Apple o d’un joc de rol abans que quelcom seriós. Mentre que aquestos il·luminats cerquen la seua pedra filosofal, en espanyol per suposat, la policia ha desallotjat l’acampada de València, Castelló Gandia... 15M - l’Assemblea del Camp de Túria,
la formem totes i tots:
Dissabte 9 de juliol a Sumacàrcer: VIIé MULLA’T PEL XÚQUER, per
celebrar el “Setè Dia Europeu del Bany en els Rius” i reivindicar, com arreu
d’Europa, el nostre dret ciutadà a banyar-nos als rius i, per tant, a que es garantitze
la bona qualitat de les aigües fluvials. Ens concentrarem al pont de
Sumacàrcer a les 11:30 del matí on llegirem un manifest. A
continuació, entrarem en el Xúquer per tal de reivindicar més zones de bany
en els rius, cabals ecològics, aigua de qualitat per al riu i demanar el
tancament de la Central de Cofrents que utilitza aigua del Xúquer per a la
seua refrigeració i suposa un greu perill de contaminació en cas d’accident
nuclear. Fa uns mesos, l'accident de Fukushima ens ha demostrat que l'energia
nuclear no és segura. Després hi haurà una “picadeta” per tothom. Els que vulguen dinar, ho
farem a Sumacàrcer; però caldrà saber quants som. Així que els que penseu dinar
amb nosaltres ens ho heu de confirmar a xuquerviu@hotmail.com
o al telèfon 655833540 (Roger) fins el dijous 7 a migdia. En aquest acte de
Xúquer Viu col·labora la Ribera en Bici i l’Ajuntament de Sumacàrcer. Llíria Ciutat de la Música? A hores d’ara ja no
s’ho creu ni Izquierdo ni el PP edetà: al seu moment no feren res perquè el centre s’integrés a la xarxa pública de la
Generalitat (el que suposa una despesa municipal anual propera al milió i
mig d’euros i la gratuïtat de la matricula per als alumnes) i ara donen per bona la retallada propiciada
ja l’any passat i enguany pel Govern de Camps i que repercutirà de ple en
les taxes del curs vinent. Les ajudes de la Generalitat passen dels 234.317,45€
al 2009 als 92.499,35 del 2011: de tindre l’ajuntament
subvencionat el 23% del cost total del centre passa a quedar-se ara per sota
del 9%, generant així un desajust econòmic greu per a la comptabilitat del
conservatori. De quines butxaques eixiran els diners per fer front el
desfasament? Dels contribuents amb els impostos municipals i de l’augment del
preu de matricula. I a tot açò, que en pensa Izquierdo ‘el de la cabotà’? Aliança
estel·lar al folk del país: els tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i el
socarrat Pep Gimeno 'Botifarra' han presentat
el seu disc conjunt, La Barraca
(DiscMedi, 2011), i ocupen la portada de la revista Sons de la Mediterrània
de juliol-agost. El disc l'han gravat a la Barraca de Salvador, a Deltebre,
habilitada com un especial estudi de gravació enmig dels arrossars, el mateix
lloc on han posat per a la portada del número 23 de la revista Sons de la Mediterrània, que inclou un
especial 'Cançons d'arròs' de quinze pàgines: una entrevista amb aquests músics
que han revitalitzat extraordinàriament la música popular de l'Ebre i de la
Costera, seguida d'un reportatge musicogastronòmic sobre la relació entre les
cançons i l'arròs. Ahir, al concert de Consolat de Mar, varem
tindre la fortuna d’aconseguir aquest disc: impressionant i imprescindible per als amants de la bona música i del
treball ben fet.
Ho
denuncia Xúquer Viu: la negativa a
utilitzar l'aigua amb la qual els regants del Xúquer reguen els seus productes
demostra que al Vinalopó no necessiten l'aigua
per a regar, produint-se un malbaratament insostenible d'aigua i diners
que suposa que 12 hm3 d'aigua (12
milions de metres cúbics o 12.000 milions de litres d'aigua) estiguen
podrint-se en la bassa de San Diego a Villena per la negativa de la Junta
d'Usuaris del Vinalopó, Marina Baixa i Alacantí a utilitzar-los per a les
finalitats previstes: regar els conreus i tancar els pous agrícoles per
contrarestar la sobreexplotació dels aqüífers a l’Alt Vinalopó. La raó que hi
donen des del Vinalopó és que l’aigua del Xúquer no és bona per a regar i per a beure. Però, cal
recordar, una vegada més, que el transvasament Xúquer-Vinalopó no es va fer per
atendre demandes urbanes sinó com a mesura per recuperar dels aqüífers del Vinalopó
mitjançant la substitució d’extraccions agrícoles de la zona. La qualitat de
les aigües transvasades és idònia per aquest fi, com ho demostra el fet que
eixes mateixes aigües s’estan gastant a la Ribera del Xúquer per regar
fruiters, arròs i també hortalisses al Perelló o al Mareny. El que passa és que
els futurs usuaris del transvasament no volen pagar per l’aigua del Xúquer i,
al contrari, el que volen és fer negoci amb ella: vendre-la als ciutadans per a
ús de boca a bon preu per a que a ells els ixca l’aigua que gasten quasi
debades i, a més a més, facilitar la requalificació de terrenys per a quan
escampe i torne un cicle urbanístic especulatiu com el viscut la darrera
dècada. Aquests són els veritables motius pel quals volen aigua del Xúquer amb qualitat quasi potable, i per això, estan
deixant podrir l’aigua transvasada, per justificar per la via dels fets que
l’aigua des de la Marquesa no és bona i que requereix molts tractaments, que no
ho oblidem, incrementen el cost econòmic a repercutir als usuaris. D’eixa
manera el que estan buscant és justificar una nova presa d’aigua a Antella
perquè la de la Marquesa no resultaria eficaç. Davant tot això, és indignant com aquests que menyspreen 12 hm3 d’aigua del Xúquer ja al depòsit de Villena, colze a colze amb la Generalitat Valenciana denuncien que se’ls vol “suprimir” 18.000 ha de regadiu al Vinalopó i Alacantí, que amb l’aigua a la porta de casa, ells mateixos es neguen a regar. Aquest fets demostren que l’aigua del Xúquer realment no és necessària per a l'agricultura del Vinalopó i per això Xúquer Viu exigeix que no es torne a malbaratar ni una sola gota més d'aigua del Xúquer enviant-la al Vinalopó. Xúquer Viu posarà en coneixement de la Unió Europea aquest fet per tal de que es replantege la destinació dels fons europeus a altres finalitats. Quan des d’Alacant es diu que no volen l’aigua del Xúquer perquè no té la qualitat que ells desitgen, des de la Ribera els contestem que si no la volen, ací la necessitem per al Xúquer o l’Albufera o per atendre altres demandes sostenibles com la d’abastir als pobles de la Ribera amb excés de nitrats. 12 hm3 d'aigua suposen un cabal de 0'33 m3 per segon durant tot l'any, que podria incrementar el cabal del Xúquer en el seu curs baix, millorant d'aquesta manera els ecosistemes aquàtics relacionats amb el riu. "València
necessita una cançó" és un documental que s'endinsa
en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics,
periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar
com el millor moment del sector de tots els temps. Quantitat, qualitat i
diversitat en són les claus. L’objectiu: la normalitat dins d'un país lluny
encara de ser-ho. Raimon, Feliu Ventura, Miquel Gil, Vicent Torrent (Al Tall),
Xavi Sarrià (Obrint Pas) o Pep Gimeno "Botifarra" són alguns dels
noms propis que donen vida a aquesta radiografia de l'actualitat musical
valenciana. Després de llargues dècades de silenci, els músics han tornat a
desenfundar les seues guitarres. I aquesta vegada no tenen cap intenció de
tornar-les a guardar. Alguna cosa es mou al País Valencià...
+ La música en valencià ja té el seu documental (Article de Miguel
Esplugues, de l’Associació de Víctimes del Metro) Cuando hace cinco años me dijeron que mi hija había
sufrido un accidente en el metro yo era un hombre que creía en la justicia, era
optimista en el devenir político, aplicaba a rajatabla lo de que nadie es
culpable mientras no se demuestre lo contrario y lo ratifique un juez.
Hoy este tiempo me parece muy lejano si lo leo con los cambios en mis convicciones ante la justicia y la política, no dejando atrás la responsabilidad ciudadana. Hoy conozco y no me da reparo admitir como valenciano que somos cívicamente unos «meninfot», unos sumisos corderos ante la propaganda política de Canal 9 y somos ultrajados y menospreciados por la justicia al servicio de los políticos. La ley está escrita por los legisladores, creo en ella y la acato, la justicia la dictan los jueces a su albedrio y dudo en muchos casos de su imparcialidad. Ya no tenemos una juventud perdida, tenemos todo un pueblo. Ya no ofrecemos glorias a España, ofrecemos los políticos más corruptos, los casos judiciales con mas abuso de poder y chorizos del mundo. Somos ejemplo en manifestaciones para gente de elite (Fórmula 1- regatas-caballos, etc.) y ejemplo de incumplimiento en la Ley de Dependencia, en no pagar a nuestros enfermos mentales, dejar en la calle a nuestros mayores, en definitiva, en incumplir todo tipo de compromisos sociales que no sean grandes eventos. Los acuerdos de las Cortes Valencianas en referencia al accidente del metro, cinco años después siguen en el olvido; perdón, no están en el olvido, pues se lo recordamos continuamente, lo que ocurre es que no quieren comprometerse, no quieren dictar normas y obligaciones que les obliguen a realizar ciertas actuaciones que van en contra de sus intereses personales y económicos. El presidente Camps se comprometió va a hacer cinco años a que las decisiones del Comité de la Seguridad en la Circulación de FGV serían vinculantes. Cinco años después siguen sin serlo. Se comprometió a escuchar primero a los técnicos sindicales y pasó de ellos. + Associació Víctimes del Metro 3J: Si cal, seguirem cinc anys més + 5é Aniversari recordatori de per què continuem esperant respostes + Cinc anys de l'accident de metro més greu d'Europa + El risc de descarrilament en la Línia 1 persisteix als 5 anys de l'accident de Jesús + En el nostre cor, no en el de Camps
El malson de la Línia 1 del metro (Editorial del Levante-emv) Un informe del Comitè de Seguretat en la Circulació de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, realitzat a petició dels delegats del Sindicat Independent Ferroviari, arriba a la conclusió que les vies de la Línia 1 en el tram comprès entre les estacions de Jesús i Patraix es troben en un estat ruïnós, que implica un evident i seriós risc de descarrilament. L'elevada humitat i la falta de manteniment estan provocant la corrosió de les subjeccions de les travesses i un eixamplament de 23 mil·límetres de les vies. Els familiars de les víctimes tornaran a recórrer avui el fatídic tram i recordaran de nou el menyspreu que ha suposat per a ells que la màxima autoritat de la Generalitat Valenciana s'haja negat a rebre'ls i a compartir el seu lament. Les famílies, trencades pel dolor des de fa cinc anys, segueixen fent-se infinitat de preguntes que haurien de tenir una senzilla resposta, però que ningú respon. El tancament de la investigació judicial sobre el fatal accident en solo nou mesos, quan tres anys després del sinistre d'un avió de Spanair en Barajas se segueix investigant, augmenta la indignació dels familiars. Però sense cap dubte, que el tram de la línia del metro on es va produir l'accident es trobe en el lamentable estat de conservació en el qual es troba, més que incrementar la indignació dels afectats, arriba a ser un insult. La memòria d'un solament dels morts hauria de ser més que suficient perquè l'adequació de la Línia 1 del metro, encara que solament siga per a eliminar el risc que es produïsca un nou descarrilament, es convertira en una actuació prioritària. Que foren 43 les persones que van perdre la vida fa 5 anys i la línia siga tant o més insegura ara, no té nom. |
Accés de l'autorCategories
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaços00 AGROTURISME
01 CAMP DE TúRIA
02 INFORMACIó DE LLíRIA
BLOCS AMICS
CATOSFERA
HUMOR
MITJANS DE COMUNICACIó
MITJANS DE COMUNICACIó INTERNACIONALS
MúSICA 01
MúSICA 02
RECURSOS LINGüíSTICS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|