(Article de Josep M. Jordan) Ara fa quinze anys que es va posar en marxa l’empresa d’instruments musicals Consolat de Mar. L’empresari Carles Subiela, que és també professor de Geografia i Història en Secundària, va ser capaç d’iniciar aquest negoci tot encetant una relació comercial, plena d’aventures i dificultats, amb la Xina. Un país que aleshores només despuntava, i que gradualment s’ha convertit en una de les principals economies del món.
En una classe de la Facultat d’Economia vaig proposar als meus estudiants analitzar el cas d’aquesta empresa. Un dels estudiants opina que Carles Subiela és un emprenedor, una mena de pioner similar a aquells que fa dècades portaren les taronges i les hortalisses valencianes a altres mercats europeus. El factor humà és sempre crucial en qualsevol procés de desenvolupament, i ací, al País Valencià, tenim emprenedors com Carles Subiela i hem de fomentar encara més la seua proliferació.
Un altre estudiant subratlla que l’activitat econòmica de Consolat de Mar reporta beneficis i guanys tant per al país exportador com per al país importador. És un exemple de com la globalització, que entranya sens dubte riscs i dificultats, implica també altres avantatges i oportunitats. La qüestió clau és com gestionar aquest procés per tal que s’hi maximitzen els guanys i es reduesquen els costos socials. Aconseguirem entre tots construir una globalització de rostre humà?
Un tercer estudiant es fixa particularment en l’objecte d’intercanvi de l’empresa de Subiela: els instruments musicals. Segons ell, no es tracta només d’un be material, puix incorpora també cultura i facilita el diàleg i l’enteniment entre persones arreu del món. En realitat, un dels aspectes més positius de la globalització és que promou els intercanvis culturals i humans, i Consolat de Mar hi contribueix mitjançant el suport de formacions musicals valencianes, l’organització d’actes musicals a la Xina i la donació d’instruments a institucions de diversos països en desenvolupament (principalment d’Amèrica Llatina).
Finalment, un quart estudiant considera que Carles Subiela és un home peculiar, un empresari un tant atípic. Sens dubte, és un persona amb una trajectòria força interessant: de jove fou agricultor i, amb gran esforç, estudià idiomes i va fer una carrera universitària; després ha combinat la tasca de professor i escriptor amb la d’empresarii animador cultural (incloent-hi la presidència de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria). És també un home compromés amb el seu país i amb la millora del món en quèvivim. Per tot això, va rebre recentment un dels Premis d’Actuació Cívica que atorga anualment la Fundació Lluís Carulla de Barcelona. Alguns diuen que és un empresari amb responsabilitat social, altres que Consolat de Mar és un exemple d’empresa intel·ligent. Al meu parer, Carles Subiela és en essència, i per damunt de tot, un home de bé.
(Vos deixem l’adaptació al valència, des d’ací accedireu a la lletra que bé serviria també per metaforitzar l’autèntic esperit de l’amic Carles, de la cançó ‘La vida és bella’, que va realitzar Carles Subiela i que interpreten els Romàntics.)
Les universitats públiques valencianes, conjuntament amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, van encomanar a un grup de sociòlegs dirigits per Artur Aparici i Rafael Castelló, l’elaboració d’un estudi, que ara s’acaba de publicar, sobre Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes. Aquest treball constitueix l'estudi més detallat que s'ha fet fins ara sobre les llengües en l'àmbit universitari valencià. Si us interessa, en teniu una versió electrònica en format pdf accessible des de la pàgina web del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València (a l'apartat Publicacions, estudis i recursos i allí a la secció Dades sociolingüístiques) i a la que podeu accedir des d’ací.
Pel 2006, anàvem embalats per aconseguir fer els cims emblemàtics del País Valencià, una mescla de repte personal agosarat de comprovar les condicions físiques, i també mentals, i de fruir de la natura. L'alçada més elevada del País, el pic Calderón o alt de les Barraques, (1839 m.) dins del terme municipal de la Pobla de Sant Miquel, al Racó d’Ademús, el cim del Penyagolosa, de 1.813 metres, a l’Alcalatén, els havíem visitat. El Puig Campana de 1408 m, a la Marina Baixa, era un altre repte. Aquest últim de gran dificultat segons les referències va motivar que al mes de març d’aquell any anàrem a visitar-lo de prop, com per a perdre-hi la por. Varem apropar-nos a la base per la cara de la pedrera, el Carreró, per explora-hi la dificultat per la via més recta i dura. Començà afer calor i probablement no passarem de la cota dels 700 metres.
Aquest tanteig i altres interessos ens feren oblidar-nos d’aquest racó del País Valencià però el rosegó degué de quedar perquè amb l’oportunitat de tornar-hi de la ma de la colla de “A peu pla” de Godella, no varem dubtar. Tant qui escriu, l’Enric, com el Vicent i el Galduf, algú d’ells per trobar-se benprop, varen acudir amb més fe que esperança, amb la moral del suïcida o el desconeixement de l’optimista, tot embolcallat amb la fe del resistent. (continua)
Benvinguda siga alguna opinió intentant traslladar a la ciutadania allò que ha passat en les caixes valencianes, particularment en la CAM. La seua situació és la prova fefaent del mal que poden fer als valencians el PP i el PSOE, interessats en repartir-se cadires i butaques sense que els importe l'interés dels estalviadors. La candidata de CompromísMireia Mollà ha donat un pas endavant en el diari Información. Ací teniu un extracte del que va publicar:
"...La desviación de su función inicial, de entidades de interés social, hacia las inversiones especulativas, las hipotecas basura y los proyectos caprichosos (como Terra Mítica y otros) se ha realizado al dictado de los gobiernos de la Generalitat, con el empuje del PP y el silencio aprobatorio de los representantes del PSOE en los consejos de administración de estas entidades. Y esas actuaciones han puesto a la cajas valencianas (al igual que a otras) a los pies de los caballos de la morosidad y las dificultades de solvencia… La falta de visión estratégica llevó, en su momento, a las dos entidades a una competencia salvaje que duplicó sucursales y despilfarró recursos. En lugar de optar por la "no fusión concertada" como se proponía desde diferentes ámbitos, incluidos los trabajadores y bastantes directivos, que hubiese permitido una sinergia de negocio importante y una competencia hacia el exterior más potente, se optó por el camino equivocado de mano de los intereses "provincialistas" de los partidos representados en los consejos de administración, y más tarde por la especulación pura y dura, como ya se ha dicho… Por desgracia, este camino no se va a poder recorrer de la mano de los actuales dirigentes y consejo de administración, a los que habrá que exigir responsabilidades políticas y patrimoniales de los años de su gestión…" (Llegir article complet)
QUÈ ÉS "LA LLUNA EN UN COVE”?La Lluna en un Cove és una revista literària, una publicació mensual en paper de relats de ficció en català. Es tracta d'un magazine amb una miscel·lània d'històries sorprenents, originals, de temàtica i gèneres diversos: fantasia, ciència-ficció, misteri, aventures, viatges, humor... L'objectiu: oferir la millor narrativa actual en la nostra llengua. A més, és un projecte literari obert a la participació de tothom.
QUINA DISTRIBUCIÓ TÉ?La Lluna en un Cove és una publicació mensual en paper, que es distribueix directament als seus subscriptors. També hi ha la possibilitat de comprar cada número per separat en diferents tendes i llibreries especialitzades.
QUÈ ES POT TROBAR EN ELLA? Dins de La Lluna en un Cove trobareu bàsicament relats de ficció, originals i inèdits, d'autors novells. Tots els mesos fem una acurada selecció a partir de tot el material literari que arriba a la nostra redacció. Aquest és un projecte literari que ja fa més de dos anys que està en marxa, i que continua creixent.
COM ES POT COL·LABORAR EN LA LLUNA EN UN COVE? Si us agrada escriure i voleu presentar els vostres relats al públic lector de La Lluna en un Cove, podeu enviar material literari per a selecció. Entreu a la nostra web oficial i informeu-vos-en (consulteu l'apartat "Col·laborar"): www.lallunaenuncove.cat
Que voleu
que us diga. Senzillament me la bufa perquè ja fa molt de temps que eren cadàvers.
Durant anys màxim exponent
del secessionisme lingüístic, l’anomenat blaverisme polític (a mi m’agrada qualificar-lo com a valencianisme barroc) desapareix definitivament
del mapa. Fa quasi una dècada que es varen suïcidar pel seu trogloditisme
mental i ara ja resten definitivament al clot. L’espanyolisme els va devorar
per així poder vestir-se de folklorisme ranci i barat electoralment parlant...
El multi
premiat dibuixant valencià Juli Sanchis “Harca” ja té nou llibre, “Vull la lluna”. La presentació
oficial del mateix serà el 7 d’abril a les 19:30 hores a la Fira del Llibre de València i
el dia 20, a
la Casa de
Cultura de Picassent.
(Extracte de l’article La legislatura acaba con un solo diputado en la cárcel de Matías Vallés publicat al Diario de Mallorca i que complementa l’anterior post Insistim: per què José Luis Oliva està encara al front de Bancaixa i el Banc de València?) “...El Banco de Valencia ha sido rebajado a la condición de bonos basura por la agencia de calificación Moody’s. Nos sorprende que se degrade de manera despiadada a la institución que, en un fin de semana, gestó la rentable iniciativa de prestar los tres millones de euros de fianza a Matas, una operación con más riesgo que invertir en Portugal....”
No té explicació. Bancaixa, ara integrada en Bankia amb Caja Madrid i altres caixes més xicotetes, necessita recapitalitzar-se. Si necessita recapitalització, no serà perquè algú l'ha decapitalitzat? Probablement. Aleshores, qui ha sigut? Si partim de la base de que el president de l'entitat és des de 2003 José Luis Olivas (Motilla del Palancar, 1952), que va arribar a ser-ho després de fer el trànsit de Zaplana a Camps i sense tindre cap experiència en la gestió bancària, hauria de ser ell. Va gestionar la caixa valenciana en el moment de la major expansió (desfeta, caldria dir) urbanística del País Valencià.
Bancaixa va constituir societats amb empresaris per desenvolupar sol, va comprar milions de metres quadrats, va concedir préstecs a promotors de manera discrecional, només per afinitat política amb el PP i sense les suficients garanties, va invertir en negocis ruïnosos, com Terra Mítica o la carrera de Fórmula 1 valenciana a través de Valmor (què fa Bancaixa organitzant carreres de Fórmula 1?), només perquè els fills de Fernando Roig s'entreteniren (sembla que ja s'avorrien en el Vila-real)... podríem seguir i es quedaríem sense espai.
La crisi del taulell ha deixat al descobert tota la ruïnosa gestió de Bancaixa. I, malgrat això, ningú ha pagat. Ningú ha deixat el seu càrrec, ningú ha sigut destituït i a Olivas no se li demanen explicacions. Per suposat, no ho fa el seu partit, el PP, però ací el misteri és perquè no ho fa el PSOE valencià, ni Esquerra Unida, ni Compromís. Ningú. Aquest misteri va camí de ser una de les principals incògnites econòmiques de la història recent del País.
O no tant, segons es mire. Perquè en aquestes coses, com en quasi totes, seguint la pista dels diners s'arriba a la destinació. Dels diners que financen els partits, és clar.
Com ja sabreu, Acció Cultural del País Valencià no ha pogut pagar la multa de 600.000 euros que li va imposar el Govern valencià per no tallar les emissions de TV3 al País Valencià dins del termini de pagament voluntari. Per això, a partir d'ara ha de suportar un recàrrec sobre aquest import que suposarà haver de pagar al voltant de 800.000 euros en un termini aproximat de 50 dies, quantitat que una entitat com la nostra sense ànim de lucre no pot assumir.
És per això que necessitem el vostre ajut, ja que el temps se'ns acaba, i si no fem front al pagament s’iniciaria un procés d’embargament dels nostres comptes corrents i béns mobles i immobles.
Us demanem, doncs, el vostre suport econòmic. Ens podeu ajudar de tres maneres:
Agafant bons d'ajut (hi ha de 5, 10, 20, 30 i 50 euros, i podeu agafar-ne tants com vulgueu) a qualsevol Casal d'ACPV o a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (C/Sant Ferran, 12) de València, per a repartir-los i vendre’ls entre els vostres familiars i amistats.
Podeu fer una donació mitjançant un ingrés als comptes:
2100 0700 12 0200294927
2077 0001 27 3103581289
Podeu explicar-ho als familiars i amistats perquè col·laboren en la venda de bons i en fer que més persones participen en la recollida d'aportacions per a fer front a les multes.
Si voleu més informació, podeu simplement contestar a aquest correu o telefonar al vostre Casal o a l’OCCC (96 315 77 99 ext 209)
Que al PP
no li agrade la dissonància és ben conegut. Que la direcció del partit té un
caire feixista, també. I que la seua estratègia passa per intentar prohibir tot
allò que en l'exercici de la llibertat d'expressió els molesta, un fet.
Ara fa
quasi quatre anys van acudir a la Junta Electoral per tal de prohibir la difusió i
l'exhibició del Ja en tenim prou.
Ara han intentat prohibir la manifestació del Col.lectiu contra la Corrupció. El
secretari general del PP valencià, Antonio Clemente, va presentar el dia 2 de
març un denúncia judicial per "un delicte de manifestació ilícita i
injúries greus amb publicitat contra l'autoritat". La denúncia demanava el
cessament de la web de la
Plataforma contra la Corrupció i la prohibició de la manifestació,
petició no tramitada per la delegació del Govern.
En
realitat, la seua estratègia és molt simple. Volen prohibir per evitar el
descrèdit, clar, però més encara per traslladar al marge de la legalitat als
promotors, perquè les persones menys informades acaben considerant-los uns
radicals i, de pas, per mobilitzar els seus electors davant ells.
En aquesta ocasió els ha eixit malament i hauran de
tragar-se la presència de milers de valencians manifestant-se contra la
corrupció d'un govern que no governa, d'un president esperpèntic que cada
vegada sembla més alienat i d'una manera de fer i estar en política que cal
desterrar.
Per cert,
el tràiler del Ja en tenim prou de fa quatre anys està, si cap, encara més
vigent.
CONCENTRACIÓ,
complementaria a la manifestació, A LLÍRIA EL DISSABTE 26 DE MARÇ A LES 17:30
HORES A LA PLACETA D’ABANS
DEL CLARÍ: Camps visita la capital del Camp de Túria eixa vesprada i un bon
grapat de gent no ens trobaran a faltar al cap i casal però si que ens farem
sentir davant de Camps a Llíria. Amics del Camp de Túria ja sabeu: a les 17:30
a Llíria o a les 18 a
València. FEU CORRER LA
CONVOCATÒRIA! Manifestació: NO VOLEM UN LLADRE DE
PRESIDENT – dissabte 26 de març de 2011 (18h. Plaça de Sant Agustí de València).
Açò que
passa a ca nostra, no té trellat ni forrellat. En qualsevol indret civilitzat
del planeta, tots aquells que ens malgovernen ja serien a la presó: corrupció,
especulació, censura, manipulació, balafiament, humiliació de llengua i cultura
pròpies, accidents, enderrocaments, esdeveniments, feixisme, fanfarroneria,
finançament il·legal, mentides, violència, etc… Ja està bé la cosa o què?
D’ençà
que els grecs van treure’s de la màniga la democràcia, aquesta s’ha
distorsionat. On està el poder del poble? Si certament açò fos democràcia, no
ens sentiríem obligats a odiar a aquells qui la voluntat col·lectiva
majoritària ha escollit, simplement ho acceptaríem i prou. Llavors, per què no?
Suposadament els polítics són, precisament polítics, perquè els mou la
motivació de crear un sistema millor per aquells a qui representen. Quan va
deixar la política de ser una vocació per convertir-se en una professió? Si, a
més, un polític transgredeix els compromisos adquirits amb el seu poble per
obtenir un benefici econòmic, ja n’hi ha per esclatar. I si aquest polític és
el president… ens punxen i no ens trauen sang!
Acceptem-ho,
estem saturats. Si fóssim incombustibles, hi seríem tots els cap de setmana
manifestant-nos, però no ho som. Els caps de setmana els hauríem d’emprar en el
nostre propi esbarjo, no deixar-nos la sang, suor i llàgrimes al carrer. Però
la realitat és què hi ha tan de desgavell… D’ací a no res, ens trobarem amb la
“democràcia” a les urnes i el Molt Honorable tornarà a ser candidat. Tornem a
eixir al carrer, és nostra darrera oportunitat, és ara o mai, reviscolem la
democràcia, recuperem l’origen d’aquesta, posem el nostre granet de sorra per
canviar la realitat, siguem actors partícips d’aquest canvi.
Per la
llibertat d’expressió, contra Camps, contra el totalitarisme, per la cultura,
per la llengua, contra la estupidesa, contra la censura, contra la corrupció,
per TV3… PER GOKU!
CONCENTRACIÓ,
complementaria a la manifestació, A LLÍRIA EL DISSABTE 26 DE MARÇ A LES 17:30
HORES A LA PLACETA D’ABANS
DEL CLARÍ: Camps visita la capital del Camp de Túria eixa vesprada i un bon
grapat de gent no ens trobaran a faltar al cap i casal però si que ens farem
sentir davant de Camps a Llíria. Amics del Camp de Túria ja sabeu: a les 17:30
a Llíria o a les 18 a
València. FEU CORRER LA
CONVOCATÒRIA!
L'AVE anava a ser la... millor no dir-ho. Les barbaritats que s'han dit sobre l'AVE! Que crearia 32.500 llocs de treball al País Valencià, que l'impacte econòmic que provocaria seria de més de 3.500 milions d'euros... i tira-li a vore qui la deia més grossa.
I ací l'única realitat és que entre gener i febrer el País Valencià ha acumulat 25.125 aturats més, que si donem per vàlid que l'AVE anava a generar 32.500 llocs de treball, aleshores ja són 57.625 els nous parats des que funciona el tren. Però és que ja no és això. Avui hem conegut que entre els dies 11 i 20 de març, amb dos caps de setmana de falles pel mig, l'AVE va vendre la meitat de les places que va ofertar, a penes 60.000 de 115.000 oferides en 10 dies. On està tota la gent, la feina i la riquesa que anava a dur-nos l'AVE?(Per cert, des de l’aeroport de Manises el transit aeri amb Madrid s’ha reduït més del 80% des de l’entrada en vigor d’aquesta connexió ferroviària) Demaneu per Blanco, Camps i tots aquells que han mentit als valencians anunciant allò que estava molt clar que no passaria. I han contat amb la col·laboració de professors de la Universitat de València o de les organitzacions empresarials per a fer estudis o plataformes reivindicatives a favor de l'AVE. Clar, tots ells ara viatgen a Madrid en AVE mentre la resta s'hem perdut 6.600 milions d'euros en millorar la xarxa de transport de rodalia o connectar València i Alacant per la costa.
S'obri la
inscripció a la XVI
Jornada de Sociolingüística: "El valencià al món
socioeconòmic". Campus d’Alcoi,dissabte
2 d'abril.
Tema: Enguany s'analitzarà la presència del valencià al
món socioeconòmic en els seus diversos vessants –alimentació i distribució,
entitats financeres, empreses d'oci, societats esportives... – i la implicació
de la societat civil en aquest àmbit.
Destinataris: La jornada s'adreça a estudiants, titulats
universitaris i qualsevol persona interessada en aspectes relacionats amb la
situació social del valencià o en temes de sociolingüística.
Termini: El termini per a incriure’s finalitza el 30 de març
de 2011. La inscripció inclou la matrícula, documentació, el dinar, el certificat
d'assistència i l'entrada a l'espectacle.
Organització: La jornada està organitzada per la Universitat Politècnica
de València, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut d'Estudis
Catalans,l’Ajuntament d'Alcoi, el Centre Ovidi Montllor i la Coordinadora de
l’Alcoià i el Comtat pel Valencià. A més, compta amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant,
la Universitat
de València, la Universitat
Jaume I i la Universitat Miguel Hernández d’Elx.
Fotografia
de Penalba
que arreplega una escena de la falla Na
Jordana. La imaginació i tradicional crítica almenys encara perviu en algun
d’aquests monuments cada vegada més descafeïnats pel que fa a la realitat que
ens envolta.
Ja han
acabat els carnestoltes, però aquesta gentola els viu íntegrament tot l’any
malgrat el seu catolicisme practicant. Que deixen de fer el bleda, i marxen cap a Espana, que de
botiflers ja anem sobrats...
En
primer lloc voldria aclarir que la
participació en l’acte és la meva manera concreta de militar aquell dia a favor
d’un dret fonamental, que semblaria que amb l’ajut de les lleis es pot
conculcar, com és el dret a la llibertat d’expressió.
També
em serveix per confirmar la meva
solidaritat ambAcció Cultural
del País Valencià que des de fa molts anys és un objectiu
prioritari del govern del PP
en la seva llarga voluntat d’anorrear tots el signes catalans de la identitat
valenciana.
Finalment,
perquè em temo que darrera de tot això arribarà la utilització matussera o
para-feixista de les lleis, per mirar d’iniciar un maniobra legal, que no
legítima, i econòmica, per tal de desballestar una eina social i cultural que
els molesta per l’èxit amb que des de fa uns anys ha irromput en el bategar
cívic de la ciutat de València i de tot el País Valencià, com és l’edifici
Octubre i totes les activitats que hi palpiten.
Dit
tot això, aquesta no és una tornada
professional als escenaris, ni l’inici d’un retorn a una carrera amb afany de
continuïtat. Per coherència amb una decisió pressa, durant aquests anys he
hagut de dir que no a moltes demandes de col·laboració, sovint per causes que
em són molt properes. Em sap greu, i el
fet de que hagi dit que sí a l’acte de València, espero que no sigui pres com
un greuge comparatiu per la molta gent que lluita contra problemes molt urgents
que avui ens assetgen.
Des
d’abans de retirar-me sempre havia manifestat que deixava la porta oberta a
retornar algun dia als escenaris. No és aquest el cas. En la defensa de quelcom que m’és tan essencial com la llibertat i la
cultura, jo no torno d’enlloc perquè no m’he mogut mai del mateix lloc.
Seré un més dels que anireu a la manifestació, que en un moment determinat
haurà de prendre la paraula.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
