L’esdeveniment
tindrà lloc a la localitat de l’Alcoià el 26
d’agost a les 22 h. Hi actuaran el grup de teatre i música Vol de Núvol i la
formació local Pellikana, que
presenta el seu nou disc “Titelles”. Pellikana
és un clar representant de la nova fornada d’artistes que, malgrat la seua
joventut, han forjat una forta experiència dalt dels escenaris de l’escena
valenciana gràcies a la seua qualitat i bon fer. L’embrió de la banda es forma
el 2005 a
la població de Castalla, i a poc a poc van ampliant el seu ventall instrumental
fins arribar als 9 membres. Amb “Titelles”, el seu nou disc de recent eixida
enregistrat als estudis Mésdemil,
Pellikana busca la seua consolidació com a banda de fusió i música vitamínica.
D’altra banda, Vol de Núvol és una
formació de música i teatre amb membres de Rapsodes, que adapta els textos de
les rondalles més conegudes d’Enric Valor a ritmes de rap, soul i funk. Amb
aquests ingredients es cuina un espectacle al més pur estil Broadway per
reinterpretar Valor i acostar-lo a nous gèneres i públics amb un esperit
modern, lliure i entretingut. Amb aquest concert, Castalla, la localitat natal
d’Enric Valor, continua els actes d’homenatge a l’escriptor, gramàtic i rondallista.
El País
Valencià ha patit en els últimes dècades una fortíssima especulació
immobiliària que ha degradat el paisatge. Els interessos econòmics d'uns quants
promotors, amb la complicitat de cacics i polítics, han prevalgut sobre la
conservació de la natura, però també sobre la identitat, la llengua i la
cultura valencianes. Però hi ha nombrosos moviments socials que lluiten contra
aquest model ultraliberal d'enriquiment amb el totxo. És el cas d'Ecologistes en Acció,
que fan la guitza a administracions i promotors per aturar o endarrerir
projectes immobiliaris que destrueixen el paisatge.
Discurs íntegre
d’Enric Morera al debat d'investidura del candidat del PP Alberto Fabra elegit a dit
per Madrid per a presidir la Generalitat valenciana i on el síndic de Compromís
reclama una regeneració democràtica a terres valencianes i exigeix un canvi de
model econòmic i productiu mitjançant la investigació i la innovació.
La via de solució positiva per a la censura de TV3 al País Valencià
proposada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) continua avançant, segons
el full de ruta dissenyat per l’entitat.
- Primer va ser la redacció d’un projecte de llei que proposara una
solució possible, amb base legal i possibilitats tècniques i econòmiques
realistes i factibles.
- Segon, dotar aquesta proposta en forma de projecte de llei del màxim
suport social possible mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que
implicava una recollida d’un mínim de mig milió de signatures vàlides
(l’objectiu va aglutinar els principals partits, associacions i entitats del
país, fins al punt que no només es va assolir sinó que es va superar aquesta
fita, bo i aconseguint 651.650 signatures vàlides).
- Tercer, aconseguir el tràmit parlamentari del projecte de llei.
El veto inicial a aquesta tramitació per part del Govern espanyol, el
passat octubre, lluny de desanimar-nos, va reforçar la determinació d’ACPV a
superar aquest nou obstacle, motivats per l’amplíssim suport social a la nostra
proposta, expressat en les nombrosíssimes i exitoses mobilitzacions populars
que van tenir lloc durant aquests darrers anys i, particularment, en la
multitudinària manifestació del passat 16 d’abril, a València.
D’aquesta manera, ACPV ha realitzat durant aquests darrers mesos moltes
gestions amb els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, amb diferents
personalitats del món sindical, polític, cultural i de diverses institucions, i
amb el mateix Govern espanyol. Aquestes reunions i gestions van culminar en una
reunió amb el ministre de la Presidència, el senyor Ramón Jáuregui, el passat 5
de juliol, en la qual el president d’ACPV, Eliseu Climent, i la nostra
advocada, Mercè Teodoro, van ser acompanyats pels representants de les
Acadèmies de la Llengua Basca i de la Gallega, així com de l’Institut d’Estudis
Catalans. Finalment, el suport polític, sindical, institucional i cultural a la
ILP ha decidit el Govern espanyol a aixecar aquell veto, de manera que el
projecte de llei entrarà a tràmit parlamentari el proper 13 de setembre.
Sens dubte, és una nova notícia positiva i un èxit de totes les persones
i organitzacions que ens han acompanyat en aquest camí i han cregut, i creuen,
que l’impuls col·lectiu d’un projecte en positiu, fet des de la generositat i
l’esforç, dóna sempre resultats.
(Article
de Jesús Puig) De l’arbre
caigut no s’ha de fer llenya, aconsella una cèlebre dita. Però en el cas de Francisco Camps hi ha
gairebé 3.000 raons —una per cada dia que ha ostentat la presidència de la Generalitat— per
obviar la sentència i fer-ne llenya que aviat cotitzarà a preu de ferralla
robada. Que em perdonen els seus hagiògrafs, però Camps no ha sigut un bon
president. Serà un bon pare, o marit, o amic. Però la seua gestió pública és
lamentable. Com li va dir l’oncle Càndid al seu ruc: «Qui no et conega que et compre».
Si hi ha
amors que maten, hi ha elogis que fereixen. Com el sortidor d’adjectius
laudatoris que Gènova li ha regalat a Camps «celebrant» una dimissió tan
esperada (ja que ho exigia l’ètica) com inesperada (puix eren molts pocs els
que creien que es produiria). Elogis exagerats que l’han pujat al cel com a
contraprestació copiada al carbó de l’epitafi de Jardiel Poncela: «Si
vols que t’elogien, mui-te». I això és el que ha fet Camps,
políticament parlant: suïcidar-se, qui sap si amb la mateixa intenció que l’escriptor
mediocre que recorre al suïcidi a fi d’incrementar la venda dels seus llibres.
I amb la dimissió, els aplaudiments. Inoportuns del tot; puix, seguint la
lògica teatral, encara no ha acabat la tragèdia, a l’espera del judici oral
decidit pel jutge Flors.
Mentrestant,
a rei mort rei de repost. Que Camps es
desenganye si creu que pot repetir la llegenda del Cid, només perquè Rajoy
li ha vaticinat un futur allà «on ell vulga». Alberto Fabra farà amb Camps el mateix que Camps amb Zaplana. És llei
de la política que els pares saturnians es resistisquen a morir i intenten
devorar els fills; i que els fills, seguint la teoria freudiana, intenten
«matar el pare». Sempre ha sigut així. De manera que el dilema «Camps o
Fabra?», un cop passe la causa dels «tratges» es resoldrà a favor del
successor, dipositari del poder institucional. Fora de la presidència, Camps esdevindrà pura runa; una deixalla més
entre les escombraries de l’oblit...
Aquest és
el nou rector d'una altra ocurrent canongia que acaba convertint-se en un pou
sense fons on van a parar diners públics sense trellat, al temps que acaba
configurant-se una altra agència de col·locació: la VIU o Valencian
International University, és a dir, la universitat a través de la xarxa que va
crear el PP i que no sap ningú que existeix. Per això i perquè mai tindrà
prestigi si es crea al calor de la política i sense la implicació de les grans
universitats valencianes no tindrà un número significatiu d'alumnes.
Al rector li diuen Juan Manuel Badenas. I l'hem
transportat fins el bloc perquè a nosaltres ens fa por. Jo me'l trobe per la
nit de cara en un carrer amb poca llum i creue de vorera, que voleu
que vos diga!
- Reclamem al PP que retire la seua
demanda contra el Col·lectiu pel lema de l’última manifestació ‘No volem un
lladre de president’
La
portaveu del Col·lectiu Contra la Corrupció, Reyes Matamales, ha manifestat la
seua satisfacció davant la noticia de la dimissió de del President de la
Generalitat, Francisco Camps, després de l’admissió de culpabilitat realitzada
davant el TSJCV.
La
portaveu del Col·lectiu Contra la Corrupció, Reyes Matamales, ha manifestat la
seua satisfacció davant la noticia de la dimissió de del President de la
Generalitat, Francisco Camps, després de l’admissió de culpabilitat realitzada
davant el TSJCV.
Per a
Matamales “els valencians i valencianes no podiem permetre’ns tindre a un
delinqüent com a president de la Generalitat. Un governant que ha reconegut que
ha delinquit i ha mentit descaradament no podia continuar en el aquest càrrec
si no es volen destruir les bases del nostre sistema democràtic”.
“L’assumpció
de culpabilitat de Francisco Camps dona la raó a totes les mobilitzacions que
hem realitzat des del Col·lectiu Contra la Corrupció. Hem de recordar que el
nostre col·lectiu continua demandat pel Partit Popular davant la justícia
perquè segons ells difamàrem a Camps amb el lema de la nostra última
manifestació, ‘No volem un lladre de president”.
“Ara –ha
afegit Matamales- reclamem al Partit Popular que retire la seua denúncia ja que
el mateix President de la Generalitat ha reconegut que es va deixar subornar,
per tant teníem raó amb el que denunciàvem amb aquella mobilització”.
El sisè
Sopar Popular i Festa de Xúquer Viu celebrat a la localitat d'Antella ha
suposat un èxit per la gran assistència registrada. Al voltant de 450 persones
es donaren cita a la Plaça Major d'Antella, davant el seu Ajuntament, en la
primera vegada que es celebra aquest sopar a la Ribera Alta. Entre els
assistents, persones de quasi tots els pobles de la comarca de la Ribera i
també de la veïna de la Costera o de València. Els alcaldes de Sumacàrcer i
Antella, regidors d'una vintena de pobles, membres de la Unió, ecologistes,
sindicalistes i molts veïns i veïnes d'Antella, completaren l'assistència. L'Alcalde
d'Antella, Gustavo Montagudo va dir en la salutació que defensaran el Xúquer
amb fermesa i convicció i que no permetran cap transvasament des de l'Assut
d'Antella, ja que suposaria la mort del Xúquer al seu pas per la comarca.
El president de Xúquer Viu, Roger Pons es va
referir als especials lligams dels pobles de la Ribera amb el riu i criticà
l'actitud de la Junta del Vinalopó, Marina Baixa i Alacantí que, amb la
complicitat del Govern de la Generalitat, no paren de reclamar aigua del Xúquer
de la millor qualitat, mentre deixen podrir-se 12 hm3 (12 milions de m3 o 12.000
milions de litres) a Villena. Aquest fet demostra que no hi ha una vertadera
necessitat, quan prefereixen continuar sobreexplotant els aqüífers a utilitzar
l'aigua del Xúquer amb la que reguen els llauradors de Sueca, el Mareny o
Cullera. Finalment va reafirmar que la Ribera no consentirà, ni fer-li un nou
forat al riu a Antella ni que l'aigua del Xúquer s'utilitze per a l'especulació
i el negoci.
En el
transcurs de la nit es lliurà el premi
"Aigua Clara" que en l'edició de 2011 ha recaigut en els
Cantants i Músics de la Ribera que han col·laborat i recolzat la lluita per un
Xúquer Viu. Replegà el guardó en nom de tots Nèstor Mont
d'Algemesí, autor de la Jota del Xúquer, acompanyat per Josep Didac, Lupe
Català, Manolo Lledó, Bandolers i la Colla de Dolçainers Tavalaïna de Sueca.
Altres cantants com Toni de l'Hostal, Paco Muñoz, Òscar Briz, Dani Miquel i
Rafa Estrada disculparen la seua presència.
El premi "Tarquim Pudent" que s'atorga
per votació popular, va ser aconseguit d'una manera molt ampla per Andrés
Martínez, amb més de 250 vots, president de la Junta Central d'Usuaris del
Vinalopó i promotor urbanístic candidat per
sisena vegada, cada vegada amb més mèrits per que continua intoxicant amb les
seues mentides, demanant aigua des de Cortes i des d’Antella, per
especular amb el Xúquer a costa d’assecar-lo i perjudicar l’Albufera. Vol
vendre aigua de l’aqüífer del Vinalopó, teòricament sobreexplotat, a una
embotelladora d’aigua mineral, mentre no cessa de reclamar l’aigua del Xúquer. Completaven
la terna de candidats Josep Puxeu, Secretari d’Estat de Medi Ambient i Aigua des de 2008 i Jose Maria
Benlliure, Director General de l'Aigua de la Generalitat Valenciana.
La nit va
finalitzar amb un magnífic concert d'Eva Dènia Trad Quartet en el que la cantant
de Gandia va oferir el seu treball de música tradicional valenciana acompanyada
per tres grans músics amb instruments de corda. Els assistents premiaren
l'actuació amb nombrosos aplaudiments.
El 14 de
juliol de 2010 es publicava a Infomigjorn, revista virtual que
dirigeix Eugeni S. Reig, una carta de convit adreçada a tothom, amb la proposta
de celebrar la Festa Vicent Andrés Estellés (que nasqué a Burjassot el 4 de
setembre de 1922). La proposta suggeria fer-la en les primers divendres o
dissabtes del mes de setembre, on entrara un plat típic de la nostra
gastronomia, un bon vi de la terra i la lectura de poemes de Vicent Andrés
Estellés, de manera semblant a com fan els escocesos –des de fa ja més de
dos-cents anys– cada 25 de gener, per celebrar el naixement del poeta en
llengua escocesa Robert Burns (1759-1796). Amb l’objecte d’instituir una
celebració, de crear un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista,
promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una
manera festiva i popular.
El
resultat va ser prou engrescador, ja que Primera Festa Estellés va celebrar-se
–i no voldria deixar-me’n cap, ni de pobles ni de col·laboradors– al llarg del
mes de setembre proppassat, i en alguns pobles en octubre i fins i tot
novembre, amb sopars, dinars, recitals o itineraris poètics a: Alboraia,
Alaquàs, Alginet, Barcelona, Benaguasil, Benicarló, Benimaclet, Benimodo,
Burjassot, Canals, Cocentaina, Cullera, Dénia, Elx, Gandia, Guardamar, la
Nucia, Manuel, Montserrat dels Alcalans, Otos, Picanya, Sant Joan d’Alacant,
Sueca, Teulada, Torrent, València, Vandellós, Vilamarxant, Vic i Xàtiva.
Van
participar, en les diverses celebracions, el partit Socialista, a través dels
ajuntaments de Montserrat i Picanya; el Bloc Nacionalista, a través de la
Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco, a Alginet, Dénia i Sant
Joan d’Alacant; la Fundació Manuel Viusà, a Vic; Espai País Valencià, a
Barcelona; el Centre d’Estudis de la Vall, a Vandellós i el Centre d’Estudis
del Camp de Túria, a Benaguasil. I associacions com la Pebrella, a Canals; la
Bellota, a Manuel; el Tempir, a Elx; la Gola, a Guardamar; el Safranar, a
Torrent; Rodonors Invictes, a Vinaròs; Festes Majors Autogestionades, a
Alboraia; la Plataforma d’Entitats Cíviques, a Benimaclet; el Grup de Teatre la
Bicicleta, a Xàtiva; Acció Cultural, a València, i la Bassot, a Burjassot.
Hi van
col·laborar escriptors i poetes, a vegades com a organitzadors, presentant
l’acte o com rapsodes: Francesc Arnau i Chinchilla, Núria Cadenes, Manel R.
Castelló, Isidre Crespo, Ruben Luzón, Antoni Martínez Revert, Jaume Pérez
Muntaner, Vicent Nàcher, Alfons Navarrete, Antoni Prats, Lluís Roda, Andreu
Salou, Antoni Torrenyo i Francesc Viadel.
També van
donar-li suport i van col·laborar cantautors, com ara Miquel Pujadó i Olga
Suàrez, el grup Confiteor, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Pep Botifarra, Àlvar
Carpi, Rafa Xambó i Xavi Sarrià; com també músics: Antoni Lloret, oboista;
Josep Devesa, percussionista, amb la marimba, i Ivan Balaguer i Marc Donate amb
el violoncel.
Hi van
fer-se ressó de la Festa els diaris Levante-EMV i El País, així com el
setmanari El Temps. Els internautes també es van unir a la celebració i 250
blocs –la llista va figurar al bloc Raons que rimen– van penjar un poema o un
comentari el dia 4 de setembre en honor al “fill del forner que feia versos”.
Com
anècdotes podríem citar que a Xàtiva va llegir el poema Els amants una peruana,
a Guardamar una escocesa, que a Benimodo va participar la filla del poeta i a
Burjassot el fill.
Festa que esperem que enguany, el 2011, se celebre
en molts pobles del nostre àmbit lingüístic. A hores d’ara, i si no hi ha
canvis de data, sabem, amb plena certesa, que se celebrarà a l’Alcúdia el 9 de
setembre; Alginet el dia 2, i a Cullera i a Manuel el dia 3. Per tant us
encoratge a que la celebreu amb els mitjans que tingueu, molts o pocs, per tal
de consolidar la instauració d’un referent cultural, d’una celebració de la
poesia, popular, festiva: una festa nostra. Una festa per honorar un dels
nostres màxims poetes.
D’altra
banda, també m’agradaria, si aneu a fer-la, que m’ho comunicareu (jlozanolerma@gmail.com), per tal de
donar-li la més amplia difusió. Salutacions.
Aquest,
el valencià, és un país d’una misèria intel·lectual projectable a qualsevol
país subdesenvolupat. La immensa majoria dels seus polítics viuen en una
realitat paral·lela que els fa semblar antisistema i que els impedeix
comportar-se com si visqueren al primer món, que tampoc seria descartable que
estiguera prou lluny d’aquestes terres.
Afortunadament,
queda Compromís. En un demostració de coherència, trellat i sentit comú,
ahir van decidir no votar a favor del nomenament de polítics en el Consell Valencià
de Cultura i del consell d’administració de RTVV, entre altres coses per tal de
no prevaricar votant uns nomenaments que vulneren la llei sabent que així és.
La
venjança dels retronats polítics del PP va ser impedir que Joan Francesc Mira
fóra nomenat membre del CVC
perquè l’havia proposat Compromís. I darrere de l’operació, Rafael Blasco (a
tretze heures), l’home que ha aconseguit tindre la millor masia i finca
d’Alzira gràcies a la seua etapade
conseller d’Urbanisme.
No passa
res. Creiem que no passa res. Si s’ha de sacrificar Mira, que es faça. La
demostració a la ciutadania i als altres partits, incloent Esquerra Unida, els
quedarà marcada a foc. Tristament, la política valenciana no evolucionarà si no
és així. És clar que demà ho tornarien a fer. I una altra vegada. I una més.
Molt bé. Que seguisquen així. El mal que li estan fent al seu partit encara no
és irreconeixible, però es deixarà vore. I el mal que li fan al País, que és
molt pitjor, si que és irreversible. Va perdent-se el temps, van passant les
oportunitats i seguim sent a-normals, com el cervell del jovenet Frankenstein.
Ahir, mentre
el PP es carregava Joan Francesc Mira, avalava els nomenaments per al CVC de
polítics com Martín Quirós, Vicent Farnós, del PP, o Ana Noguera, Vicent
González o Josefa Frau, del PSPV, o Glòria Marcos, d’Esquerra Unida.
Enhorabona al PSOE valencià, que lluny de complir i fer complir la llei ha fet
servir, com el PP, les institucions valencianes com a canongies per recol·locar
desafectes a la direcció o gent entrada en anys.
L’actitud
del PSOE i Esquerra Unida invaliden la possibilitat de fer un front comú i
plantar-li cara al PP, negant-se, per exemple, a prendre possessió els membres
proposat per ells fins que Mira no siga acceptat pel PP, que és el que hauria
de passar.
El
problema és de fons. De les lleis que avalen la seua creació, que converteixen
aquestes institucions valencianes en prolongació de les majories parlamentaries, així que mentre no es canvien, seguirem igual. En
realitat, aquestes lleis són el sistema, qui les vulnera és quasi sempre el PP,
de manera que caldria qualificar-los com gent antisistema. A nosaltres gent com
Blasco, Ricardo Costa o FranSisco Camps ens ho semblen. Camps encara més. Ens
sembla un friki.
Quina
merda de país, quina merda de PP i quin despropòsit de PSOE valencià i Esquerra
Unida. Tot una llàstima més. Per això no podem més que animar Compromís a que,
si més no, mantinga aquesta línia encetada amb orgull polític, amb trellat,
coherència i sentit comú. Simplement amb això, no farien falta ni lleis de creació.
El Divendres 15 de juliol a Antella: VIé SOPAR POPULAR I
FESTA DE XÚQUER VIU,per a deixar ben clar que no
permetrem que es faça cap altre tub per llevar-li l’aigua al Xúquer i a la
Ribera. El sopar popular i festa tindrà lloc a la fresca, a la Plaça Major
d'Antella, a partir de les 22:00 hs. Durant la nit, es lliuraran els ja
tradicionals Guardons de Xúquer Viu, “Aigua Clara” i “Tarquim Pudent”. Per
tancar la nit, gaudirem amb l’actuació de la excepcional cantant valenciana Eva
Dènia, acompanyada pel seu grup, Trad Quartet. El preu del tiquet és de 5€.
En aquest preu està inclosa la beguda i la picadeta. Heu de portar l’entrepà.
Podeu reservar el tiquet deixant un sms als telèfons 655833540 (Roger) o
678461376 (Tomàs). També per correu electrònic a xuquerviu@hotmail.com
En el sopar col·labora l’Ajuntament d'Antella i l'Associació Cultural CILIM.
(Article
publicat al diari digital valencià L’Informatiu)
El recent tancament a a Galícia de la darrera publicació diària en gallec,
'Galicia Hoxe', convida a fer una ullada al panorama de la premsa en valencià a
les nostres terres. Un sector molt reduït que mai ha gaudit del suport que ara
es perd a la comunitat governada per Núñez Feijóo, i que lluita per fer-se un
lloc al mercat, sense comptar, ara per ara, amb el finançament, de manera
seriosa, de la Generalitat Valenciana... l’estatut d’Autonomia de 1982, ni la
Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) de 1983, ni molt menys l’existència
d’una televisió pública autonòmica garanteixen que l’executiu de Camps estiga
disposat a posar les bases de la normalització lingüística al País Valencià.
Per tant, davant d’aquestes actuacions, només ens queda pensar que al Govern
autonòmic l’únic que vertaderament li preocupa és tenir “entretinguts” els
ciutadans, assegurant la celebració del campionat de Fórmula 1 a València i altres
esdeveniments similars, per als quals no escatima recursos econòmics. Ara bé,
quan parlem de comptar amb una ciutadania informada i formada, a través de la
llengua pròpia, sembla que el pressupost públic només coneix les retallades. (llegir article complet)
6 d'abril
de 2010:Enviar les màquines per enderrocar cases al Cabanyal i l'actuació de la
policia va ser una temeritat i una arbitrarietat. El veïnat defengué l'Estat de
Dret i l'ajuntament de València un frau.
Una
vegada més des de la Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar volem manifestar
que la solució
al problema creat per un projecte antic i desfasat no és altra que el consens i
la rehabilitació sense destrucció. Les noves tendències marquen el
camí de la conservació del patrimoni +
recuperació de la identitat + la diferència com a valor afegit. Tot açò
sols és possible amb la rehabilitació sense destrucció. L'Ajuntament de
València no pot seguir posant impediments al creixement social i econòmic del
barri del Cabanyal - Canyamelar, l'ajuntament no deu ni pot seguir negant
llicències d'obra ni d’obertura de noves empreses. L'ajuntament està per a
dinamitzar la transformació social i econòmica no per a impedir-la amb les
seves decisions. El govern municipal de València no està per crear llocs de
treball al barri i al moment actual, es el pitjor que li se pot dir a uns
dirigents polítics que administren la ciutat, la primera preocupació de la
ciutadania es l'atur, bé el Partit Popular té en la seua mà la possibilitat de
activar un barri i atraure inversions del govern central, per què no ho fa? La
resposta la entenem fàcil: el seu primer interés no és l'interés general.
(Publicat a Media.cat)
Eliminació contant de línies en valencià a l’escola pública? Milers de famílies
que volen escolaritzar els seus fills en català es queden sense poder fer-ho?
Cap tipus d’exigència a l’ensenyament concertat per a que complexin la llei en
matèria lingüística? Perill de desaparició de l’ensenyament en la llengua
pròpia a partir del curs 2012-13? Doncs no, segons
Las Provincias al que de debò es dedica l’ensenyament públic al País
Valencià és a impartir “doctrines nacionalistes a alumnes de només cinc anys”.
El diari
acusa l’escola El Romeral d’Alcoi d’“enaltir el nacionalisme” per pintar unes
vinyetes amb dibuixos de Jaume I, referir-se a “València com el País Valencià”
i per explicar als seus alumnes la història i la cultura valencianes. Frases
com “lluitar per la nostra llengua i cultura” i “la Guerra Civil va deixar
profundament dividida la societat” són “missatges inapropiats” i “pràctiques
irracionals” pel rotatiu, que preferiria que els nens pintessin “animalets”.
En un to
que recorda els reportatges de la caverna madrilenya sobre el País Basc el
reportatge no explica el context de l’activitat ni es demana ni una sola vegada
l’opinió de l’escola o dels pares dels alumnes, excepte un professor anònim que
assegura estar disconforme amb la línia educativa. L’única motivació de la
notícia és la denúncia d’un sol pare recolzat per l’Asociación Nacional per la
Libertad Lingüística, un grupuscle d’extrema dreta que considera
que la Generalitat valenciana situa l’educació en castellà com a
“excepció”. Qui sí fa declaracions és una font –també sense identificar- de la
conselleria d’Educació que assegura, en una mateixa frase, que a pesar de no
poder actuar al no tenir cap denúncia formal sí que ho faran d’ofici al tenir
“queixes”.
Mentre,
dimarts, una vintena de membres del Grup d’Acció Valencianista i España 2000
van boicotar violentament la presentació d’un llibre a la FNAC de València.
Van llençar llibres, cadires i pots de fum contra els assistents i van amenaçar
els ponents, el sociòleg i autor del llibre Vicent Flor i la diputada Mònica
Oltra durant quasi mitja hora fins que va arribar la policia i els va fer
marxar sense identificar-los, a excepció d’una detenció. Fins a dos partits
parlamentaris han demanat explicacions a la Delegació del Govern espanyol i
també s’ha posicionat la Universitat de València i altres institucions, però
cap d’aquestes denúncies ha tingut espai a les pàgines de Las Provincias.
Ho publica avui el diari Levante-EMV: Una de lesgravacionsintervingudesperla
PoliciaNacionala
ÁngelFenollrecull elmomenten
quèaquest empresaridel negocide
les escombrarieslliuraa
FranciscoArtacho,que éscunyatde
l'exregidordel PPde
Calp,
JuanRoselló, quatremilions depessetesen
efectiu.Aquests
dinerscorrespondriaa la
comissiódeArtachoperexercir
de"enllaç"ambelsregidorsdel
PPde Calpi elstècnicsmunicipals.Des d’ací voreu íntegrament el vídeo.
Dissabte 9 de juliol a Sumacàrcer: VIIé MULLA’T PEL XÚQUER, per
celebrar el “Setè Dia Europeu del Bany en els Rius” i reivindicar, com arreu
d’Europa, el nostre dret ciutadà a banyar-nos als rius i, per tant, a que es garantitze
la bona qualitat de les aigües fluvials. Ens concentrarem al pont de
Sumacàrcera les 11:30 del matí on llegirem un manifest. A
continuació, entrarem en el Xúquer per tal de reivindicar més zones de bany
en els rius, cabals ecològics, aigua de qualitat per al riu i demanar el
tancament de la Central de Cofrents que utilitza aigua del Xúquer per a la
seua refrigeració i suposa un greu perill de contaminació en cas d’accident
nuclear. Fa uns mesos, l'accident de Fukushima ens ha demostrat que l'energia
nuclear no és segura. Després hi haurà una “picadeta” per tothom. Els que vulguen dinar, ho
farem a Sumacàrcer; però caldrà saber quants som. Així que els que penseu dinar
amb nosaltres ens ho heu de confirmar a xuquerviu@hotmail.com
o al telèfon 655833540 (Roger) fins el dijous 7 a migdia. En aquest acte de
Xúquer Viu col·labora la Ribera en Bici i l’Ajuntament de Sumacàrcer.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
