La terminologia estava normalitzada… però, abans i ara, la llengua forastera i imposada era, i és, la que marcava les retolacions… ja després, l’antivalencianisme demonitza el mot per a buscar continuar destruint el #PaísValencià… i persistir a destrossar la nostra parla…
Els camins, i designis, dels humans són inescrutables… críptics, esotèrics, enigmàtics i atzarosos. Sibil·linament, els pensaments i projectes van del blanc al negre viatjant constantment per les distintes escales dels grisos i així, depenent de l’època i el moment, reafirmem o variem les nostres veritats irrefutables elevant, o llevant ràpidament, dels altars a les nostres muses espirituals…
Per això, en aquest programa del nostre pòdcast narrem eixes històries viscudes a les terres edetanes buscant que els nostres oients puguen acolorir-les. Parlarem de sant Roc, de Sant Blai, de deïtats de la competència com pot ser el màxim responsable dels musulmans, de verges que primer desemparen i després emparen, i de Barrabàs i la Pixona… per acabar amb uns sants als quals varen emblanquinar en la seua pròpia pedra… històries verídiques amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf…
Benvingudes i benvinguts, una vegada més a Cròniques Edetanes… Benvinguts i benvingudes a les gestes i embolics d’alguns Sants, Verges i Arcàngels que van revolotejant pel cel d’Edeta…
01 Sant Roc, Sant Blai i Benaguasil
02 I el còlera li va donar el patronatge de Llíria a l’Arcàngel
03 Amor i desamor dels Sants de la Pedra i els Poblans de la Vallbona
04 Acomiadament celestial
Ací hem tingut un resum dels sants, les verges i els arcàngels que, des de fa segles, moooolts segles, revolotegen per les nostres muntanyes i vigilen els nostres camps, que tenen cura de nosaltres i espanten virus, malalties i pestes, pedregades i sequeres, que de vegades es cansen i s’obliden de les seues funcions protectores, però en altres moments actuen amb rapidesa o fins i tot amb fúria. Els humans també interactuem amb ells, els venerem i els dediquem temples, ermites i ofrenes, els donem càrrecs honorífics, patronatges, títols, però també els oblidem i en busquem d’altres. Són els esperits edetans que, des de fa molts segles, viuen al pis de dalt de la Vallbona, a les muntanyes, als barrancs, a les séquies i al nostre riu. Els necessitem, i ells ens necessiten a nosaltres. Cuidem-los!!!
Ben fondo… a la imatge és ben evident que el camí és fondo… per això s’anomena Camí Fondo… a la imatge el tram quasi final des de Benaguasil a Llíria… i Barrabàs, al tossal, com a testimoni que és fondo… el camí…
Crec que, des de jovenet, patisc tècnicament “demència senil”… “deliri per les mamelles” és el diagnòstic mèdic que em diuen els amics… i sembla ja crònic… la “demència” per allò “senil”…
El passat dia tres va ser l’aniversari del Josep: nasquérem el mateix any, ni un més i cap menys dels que aparentem, però jo deu dies després així que dels dos ell és el vell i jo el jove…
Com ja n’hem acumulat un bon grapat de natalicis, m’he esperat fins a l’endemà per a felicitar-lo i així esbrinar si paga la pena envellir o em plante i em quede clavat i inamovible en la meua edat actual…
Diuen que el que paga descansa… diuen… però, a l’hora de la veritat, qui respira i descansa és el que cobra… el que paga, i si és a més un bon pessic, es queda d’una molt mala hòstia!!!