Ahir dissabte el Pla de l’Arc, sense previ avis i com sempre, ha estat tot el matí sense aigua. El mateix succeí el dilluns passat i el divendres i dissabte de la setmana anterior. I a principis de setembre... i a meitat... Ni Aqualia ni l’Ajuntament donen cap informació i explicació als veïns, ni un míser ban, ni un cartellet... si tens la rentadora en marxa: et fots; estàs a la dutxa: problema teu; has de cuinar: a règim; tens un bar o altre negoci: haver agafat festa; necessites cagar... molt senzill: a la porta d’Aqualia o l’ajuntament i almenys et quedaràs ben agust doncs ells no et perdonaran ni la factura ni els impostos corresponents.
Una cançó popular, i amb lletra ben explicita, fa més miracles que Sant Miquel! I amb una rapidesa i eficàcia inusitada. S’adona, senyor Izquierdo, que no era tan difícil fer la feina ben feta i dilluns hauria quedat com tot un alcalde davant les reivindicacions ciutadanes que li feren dues veïnes i no va atendre?El dimecres al matí varem recórrer a Al Tall i el seu ‘Que vinga la llum’ha propiciat que en menys de 36 hores es resolguera un assumpte ignorat durant setmanes. Aquesta nit el Pla de l’Arc deixava les tenebres i recuperava els fanals que no funcionaven després que els electricistes municipals durant el matí repassaren totes les peres foses. A la imatge adjunta, i com a exemple, mostrem un tram de l’avinguda dels Furs on feia dies que no funcionaven els quatre fanals de la vorera de la dreta. Ves per on, hi ha dies que paga la pena escriure al bloc.
“Que vinga, que vinga,/ que vinga la llum / i que al senyor alcalde / li donen per el cul...” diu la cançó tradicional que popularitzaren als anys setanta Al talli que ara s’ha convertit en el tema de moda entre els veïns del Pla de l’Arc. Denunciàvem en aquest bloc el passat diumenge els problemes d’aquesta barriada amb l’enllumenament públic però la resposta que ha donat l’alcalde de Llíria a les persones afectades demostra les llums desgelades que té aquest senyor: quan despús-ahir dilluns l’interceptaren a la porta de l’ajuntament dues persones del Pla de l’Arc i li recriminaren que costava ben poquet enviar als operaris municipals per a canviar les peretes de la llum que s'havien fos i que provocaven que el barri estigués quasi a fosques, la màxima autoritat edetana amb un gest d’alta política els respongué: “a curt termini no hi ha solució possible doncs enguany ja no disposem de partida pressupostària, no obstant em prenc nota”. Manuel izquierdo donà mitja volta i, au, a descansar després de resoldre amb gran esforç aquest problema dels veïns de Llíria...
“... i la llum ja vindrà/ i que el senyor alcalde se'n vaja a fer la mà!” concloïa, per cert, la cançó.
i una versió més canyeradels Bajoqueta Rock dins d’aquest pupurri.
Els problemes quotidians dels veïns de Llíria ni es creen, ni es destrueixen, ni es transformen: simplement són ignorats per l’ajuntament edetà que no perd ni un segon del seu temps per a resoldre'ls. ‘Que es foten!’, aquesta és la màxima de Manuel Izquierdo i el seu equip de govern els quals vegeten des de la poltrona de poder on plàcidament estan instal·lats i sembla que la seua única preocupació es estar pendents de a qui li regalaran enguany el Moet Chandon. Fatot just un any denunciàvem des d’aquest bloc els mateixos contratemps que repetim ara de bell nou: divendres, 18 de setembre, des de les 8 del matí fins a les 3 de la vesprada la barriada del Pla de l’Arc, i fonamentalment les Casetes Noves, no disposaren d’aigua a les llars i ahir dissabte, 19 de setembre, de 9 a 14:30 hores la qüestió es va repetir. Durant aquestes 12 hores i mitja ni Aqualia ni l’Ajuntament han donat cap informació: ni prèviament perquè els veïns, moltíssims d’ells gent major, estigueren preparats, ni posteriorment perquè saberen a que es devia la incidència i quan de temps anaven a perdurar. Hui diumenge com els responsables del subministrament d’aigua no treballaven, la normalitat ha sigut total, però per demà dilluns els veïns estan tremolant i aquesta vesprada se l’han passat emmagatzemant aigua en previsió. Si açò succeeix durant el dia, a la nit (i com us adonareu a la imatge) pateixen altre problema important: des de fa un grapat de mesos els fanals es van fonent i des de l'ajuntament ningú dóna les ordenes pertinents per a reposar-los, per tant toca anar a la palpa ja que més de la meitat de l’enllumenament dels carrers no funciona. Cal recordar que aquesta zona porta un parell de mesos en obres i per això la manca de llum agreuja perillosament la seguretat dels veïns. Dos assumptes de fàcil solució per a qualsevol polític amb inquietuds però no per a l’ajuntament edetà. Menuda colla d’incompetents!
Bé, de Llíria en festes... i dels restants 365 dies de l’any (366 si és any de traspàs). Tot gentilesa gratuïta del govern municipal, presidit per Manuel Izquierdo, que han aconseguit que la brutícia esdevinga la principal identitat de la capital del Camp de Túria. Els ciutadans reciclen però l’ajuntament no buida els contenidors.
¨Galduf, per desgràcia de bell nou ha tornat a passar. A Llíria patírem altre incendi el divendres passat 7 d'agost a les proximitats dels casc urbà. L'olor a cremat envaïa tot el poble. Sé que estàs de vacances, no obstant t'envie unes fotos per si les podeu publicar. Malauradament, aquest va ser un poc mes espectacular que el del dimecres. Va intervindre fins i tot un helicòpter. Jo baix arribar a comptar 4 camions de bombers, 5 tot terreny del 112 i un de la guàrdia civil. Açò es increïble i deplorable. No vull ni pensar quan tornem de vacances com ho trobarem tot!”
“Galduf, eren les 9.55 del mati del dimecres 5 d'agost quan de sobte un olor a socarrat, per cert últimament no molt estrany i per desgràcia massa sovint, l'he detectat a casa nostra. Obrim el balcó i no sabem ben bé qui ha sigut, si algun gracioset o el propietari del terreny que li ha botat foc, t'adjunte les fotos. La policia ha vingut de seguida, no m'ho puc creure!, però com que sols amb el seu extintor no podia, 30 minuts després ha vingut una cuba del 112, de seguida resolt. El problema solucionat no es este, el problema es que el nostre Ajuntamet, el de Llíria, es propietari d'estos terrenys on es vol fer el mega parc eixe que porten tants anys publicitant i els bancals estan plens de brossa, no sé el que ens pot arribar a passar als veïns de baix de Mura si qualsevol dia es pega foc la part de davall del carrer de Bétera... cotxes i finques es cremaran i això que ja fa mes d'un any que enderrocaren la casa de Pasqualet i hui en dia s'ha convertit en un femater, qui serà el responsable si passa açò?” (Aquest correu el vàrem rebre ahir però el Galduf porta uns quants dies perdut al País Basc sense donar senyals de vida i el Vicent, abans de partir demà a Galícia, s'ha adonat del missatge fa un ratet)
Definitivament, serem nosaltres qui ens xuplem altra cosa i no pas Cotino. En aquest moment tant el Galduf com el Vicent estem prou calentets d’orella per a escriure quelcom raonable. Mentre ens asserenem i calmem la mala llet, senzillament optem per enviar a fer la mà al TSJ, a l’ajuntament de Llíria, a la Generalitat valenciana i als partits edetans del PP, PSOE, Iniciativa, Bloc i EUPV: com aquesta gentola vergonya no en té ni la coneix, les màquines continuaran destrossant el medi ambient llirià per a major glòria de 2.000 xalets de luxe, un hotel, un centre comercial i un camp de golf... la promotora Sector Residencial La Maimona (Sedesa i Bancaixa Habitat) hui estaran de borratxera festiva a la salut del tots aquests paios que els permeten especular amb totes les facilitats del món.
No per menys esperat, quan a la fi t’adones t’entrà un incontrolable mal de cos que provoca que et cagues literalment (i si et deixaren, també físicament) en totes les autoritats municipals que malgestionen la capital del Camp de Túria. A sota trobareu la imatge de l’epíleg bàrbar que escrivíem ahir (en eixe mateix post trobareu un complet comentari del bloc Urbanit(z)aamb altres salvatjades de la regidoria edetana de medi ambient). Hui, arran d’alba, aquest arbre ja era història com podreu comprovar a la fotografia adjunta on ni la irònica senyal que apareix ha pogut aturar la bestiesa...
Ara en plantaran nous (collons, si ja els teníem criats!) i d’ací trenta anys (o tal vegada abans) els Izquierdo i Mazzolari de torn ens tocaran de bell nou, i amb mala hòstia, les castanyes amb altres idees genials que comportaran el carregar-se el pertinents arbres, sempre que no acaben posant-los de plàstic, made in Xina, (que així els eixirà més barat) cosa que amb aquesta gentola no ens estranyaria gens ni miqueta. Temps al temps. (Haveu vist els tests del carrer de la Unió i del Clarí i que sembla que també els clavaran a l’avinguda?)
L’inici de les obres d’ampliació de voreres a l’avinguda dels Furs, al seu darrer tram, ens ha deixat aquesta deplorable imatge. Un grapat d’arbres molesten i, per tant, no hi ha cap dubte: a fer la mà amb ells.
(Noticia publicada hui al Levante-emv) “Eren poc més de les dues del matí del dissabte al pavelló exterior del poliesportiu Pla de l´Arc de Llíria. Rapsodes, una de les bandes de hip-hop més importants de la Comunitat, havia abaixat de l'escenari i al recinte a penes hi havia una trentena de persones entre músics, amics i regidors del Bloc, partit organitzador del concert. De sobte, d'uns quants vehicles patrulla van abaixar una dotzena de guàrdies civils i dos gossos ensinistrats. Els agents van començar a demanar el DNI dels presents, i l'edil Rafa Cotanda els va demanar a ells que s'identificaren i els va assegurar que l'acte comptava amb tots els permisos necessaris. Davant açò, els agents van reaccionar tornant als seus vehicles i anant-se d'allí ràpidament. El Bloc presentarà una queixa pel que succeeix i exigirà saber quina instància va ordenar l'operació.”
Sóc el Vicent i acabe de llegir-li al Galduf els fets ocorreguts anit a Llíria. Són molt aclaridors de qui està governant la ciutat. Les joventuts d'un partit, el Bloc Jove, que no és el dels qui manen, organitza un concert amb un grup que perfectament haurien pogut contractar les Nuevas Generaciones del PP de Llíria. O l'Ajuntament edetà. Pel simple fet de ser el Bloc Jove qui organitza, l'Ajuntament decideix que allí pot passar de tot i la Comandància, se suposa que alertada per qui mana a Llíria de la perillositat del que a la rodalia del Pla de l'Arc esdevindria, envia 12 agents de la Guàrdia Civil amb dos gossos. Tot el perill era un concert de música (que siga en valencià potser és només una anècdota) amb gent jove a la que es pretén criminalitzar per raons polítiques i que acaben semblant després d'una actuació policial improcedent una colla de radicals perillosos dels que no es pot fiar la ciutadania. Eixa és l'estratègia. Perquè n'hi havia una estratègia i estava predefinida. El que va passar ni s'improvisa ni és producte de la casualitat. O és que a Llíria n'hi ha tant de guàrdia civil vetlant a les dues de la matinada? No hi va haver cap denúncia, ni prèvia, ni durant ni amb posterioritat al concert, que va transcórrer, com no podia ser d'una altra manera, amb normalitat. L'han feta servir sovint a altres indrets i en altres circumstàncies. Es tracta de criminalitzar a l'actor per tal de radicalitzar la posició contrària de l'espectador. L'excusa? Qualsevol. Que si les drogues, que si la venda d'alcohol, xe, la que siga. Fins i tot pot servir la mateixa amb la qual molts càrrecs del PP se'n van de putes enganyant a la seua dona uns dies abans de desfilar en la processó de les festes del poble.
Em pregunte si aquests successos de Llíria s'haurien produït igualment amb un concert de las Nuevas Generaciones. Em pregunte perquè no va fer una volteta per allí la Policia Local (cosa que seria lògica) per veure que tot anava bé i no calia que la Guàrdia Civil acabara fent el ridícul, em pregunte perquè anà la Guàrdia Civil i no la Policia Local, em pregunte si ho van fer aíxí perquè l'Ajuntament es llava les mans en aquesta esperpèntica actuació. I, sobretot, em pregunte perquè qui decideix aquestes salvatges intervencions vol ser alcalde d'una ciutat com Llíria si no pot representar-se ni ell mateix. Perquè el que va passar anit és una decisió política. D'un fatxa, però política.
Canvien els temps però no pas les intencions... i després del que es va viure la passada matinada a Llíria el vell eslògan de ‘dissolució dels cossos repressius’ pren una actualitat descarada. Eren prop de les dues i feia més de mitja hora que a l’explanada exterior del Pla de l’Arc havia conclòs l’extraordinari concert ‘Rap & Bloc’ amb les actuacions d’Ender (sorprenent aquest xicot de Llíria), Mc Fabre (quanta qualitat el raper de València) i els majestuosos Rapsodes...
Poc més d’una vintena dels organitzadors es preparaven per desmuntar l’escenari, carregar a la furgoneta els equips de so i netejar el recinte quan de sobte una grapat de cotxes de la Guàrdia Civil interrompien i una dotzena d’agents (la majoria de paisà però amb armilles identificatives) amb gossos rodegen als que restaven al recinte i comencen a tort i dret a demanar documentació acollonint als més joves i sense donar cap explicació de la seua actitud provocadora. Després del desconcert inicial, el regidor edetà del BLOC, Rafa Cotanda, després d’identificar-se exigí al que feia de cap d’aquest grup de la Guàrdia Civil que també ells s’identificaren i mostraren l’ordre o denuncia que havia motivat la seua actuació. Sorprenentment aquest responsable brama uns quants improperis i ordena als seus agents que conforme havien arribat s’havien anar, sense cap més comunicació ni diligència. Entremig quedaren varies perles per a la posterioritat que, entre petició de dnis i escorcolls deien els guàrdies civils ‘no os quejeis que yo estaba durmiendo y me ha levantado a toda lechepara traerme aqui... ya sabemos que en estos conciertos se trapichea con muchas sustancias...’
Aquesta maniobra perfectament orquestrada deixa un fum de dubtes i preguntes que calen resposta. Qui, a la Comandància de la Guàrdia Civil de Llíria preparà amb dies d’antelació aquest operatiu? Hi hague algun informe previ del Consistori edetà ‘assessorant’ al respecte ja que no existeix cap denuncia de la policia municipal ni prèvia ni d’eixa mateixa nit? Quina ment retorçuda i obtusa va tindre el desvergonyiment de preparar una pallassada buscant una repercussió publica favorable per a criminalitzar la música en valencià, motiu principal d'aquest esperpent surrealista viscut al Pla de l'Arc?
(El Galduf va gravar anit aquest vídeo al seu mòbil. Com la qualitat no era molt bona, anava a esborrar-lo. Després dels esdeveniments narrats hem decidit publicar-lo com a homenatge als que ens feren gaudir d’una gran actuació musical... i en valencià!)
Rapsodes, el grup d’electro hip-hop orgànic del Camp de Túria, promet un concert memorable el proper divendres, 17 de juliol, a les 22:30 hores, a la pista coberta de l'exterior del pavelló Plà de l’Arc. L’actuació està organitzada pel BLOC Jove amb la col·laboració de la Coordinadora pel Valencià del Camp de Túria.
De bon matí, sense rentar-te la cara i mirant-me a l’espill: t’adones que la teua paraula té el mateix valor que el pet d’un mosquit? Reconec que són paraules mediocres les que empre, però no em negaràs que tu, exercint com a primera autoritat edetana, eres el més dolent que hi haurà en tota la història d’aquest municipi del Camp de Túria. Si et trobes orgullós del teu quefer diari, aleshores comprendrem que Llíria és una ciutat maleïda pel futur, sense cap valor sentimental i negada a tot progrés. Tot, però, gràcies a les teues incompetències, ineptituts i, sobretot, al menyspreu diari del teu treball. Amb una miqueta, tan sols una miqueta, de vergonya pensaries en clau comunitària en lloc de buscar fotografies que, en realitat, mostren les teus carències i infàmies.
Davant la repercussió del que varem publicar al bloc el passat dimecres 23 de juny, ha arribat el moment de ruixar per la xarxa la notícia amb la intenció d’aconseguir el màxim ressò possible. Per això fem una crida a tots aquells blocs amics perquè publiquen, amb un titular solidari, els textos de davall i que denuncien la precarietat d’aquests treballadors de la capital del Camp de Túria. Periòdicament anirem enllaçant en diferents posts aquelles webs i blocs que recolzen la iniciativa. (envieu-nos un correu o deixeu un comentari en aquest escrit)
Esmorzen junt a l’empresari fins que pague els salaris que deu. Els empleats de l’empresa Asensi-Mazzolari S.L. de Llíria reclamen així els 4 mesos que no han cobrat en tancar el negoci L'empresa de Llíria, on la majoria d'ells portaven més de vint anys treballant, va tancar setmanes després que el seu propietari li la venguera per un euro a una altra firma, que la primera cosa que va fer va ser posar en venda la maquinària i tirar a la seua vintena d'empleats al carrer sense cobrar el sou dels últims quatre mesos, més els retards. Els extreballadors han denunciat aquesta situació als jutjats, però saben que aquest procés sempre és lent, així que han decidit convertir-se en "cobradors del frac" i pressionar al què va ser el seu antic cap fins que algú els pague els diners que se'ls deu. I així, cada matí s'assenten en l'establiment de Llíria on un dels responsables de la fusteria per a la que treballaven acudeix a esmorzar tots els dies. Els dijous, dia de mercat al capital del Camp de Túria, es passegen entre les parades i expliquen la seua situació als qui els pregunten. "Ens van enganyar dient que venien l'empresa perquè seguira oberta i ara estem al carrer sense cobrar".
Empresaris impresentables: el cas Asensi-Mazzolari S.L. de Llíria Tot just fa un any, els propietaris de l’empresa familiar lliriana Asensi-Mazzolari S.L. (Vicente Asensi Moros, gerent, Pilar Mazzolari,directora de personal i Vicente Asensi Mazzolari, responsable de compres) adquirien de trinqui un Mercedes d’alta gamma, a l’agost viatjaven a Cancún i al setembre el xiquet a Londres. Entremig havien intentat tirar al carrer a distints treballadors però el Jutjat del Social número 7 i el 13 de València en diverses sentències (1 i 2) va declarar els acomiadaments com improcedents. A les acaballes de l’any, amb premeditació i traïdoria els Asensi-Mazzolari van vendre l'empresa per un euro a una altra firma i tots els treballadors es van veure de la nit al dia al carrer, sense cobrar els últims quatre mesos i amb diversos endarreriments més pendents. La majoria d’ells duien més de vint anys a l’empresa. Des d’aleshores, no sols han presentat la corresponent denúncia als jutjats contra aquesta empresa(amb la paradoxa que en l’auto la secretaria judicial diu textualment que ‘ASENSI MAZZOLARI, S.L. se halla en ignorado paradero’) sinó que a més tots els dijous, dia de mercat al centre de Llíria, s'assenten, com si foren "cobradors del frac" i amb samarretes reivindicatives,en l'establiment de Llíria on un dels màxims responsables de la fusteria per a la que treballaven acudeix a esmorzar tots els dies. Però per als Asensi-Mazzolari la paraula vergonya no existeix al seu codi moral i ètic ja que lluny de tindre remordiments per haver-los deixat al carrer i sense cobrar, continuen acudint en pla fanfarrons al bar i a més han denunciat al jutjat de Llíria als exempleats per assetjament'perquè els segueixen a totes parts'... Continuen gaudint del Mercedes, enguany canviaran Cancún i Londres per altres indrets més exòtics, a les fites electorals continuaran acudint a les meses electorals com a interventors del PP, de la mateixa manera que humiliarani vexaran a eixos treballadors que amb la seua feina les darreres dècades els proporcionaren un patrimoni més que important... Ja sabeu, si el proper dijous aneu per Llíria, cap a les deu del matí apropeu-vos per la plaça de Partidors i al Plàstic seieu solidàriament a esmorzar amb els extreballadors d’aquesta empresa: ells vos ho agrairan i els Asensi-Mazzolari esdevindran una miqueta mes miserables i menyspreables del que són. Que ho són molt.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
