El proper divendres 25 d'abril se celebra la diada del País Valencià al Camp de Túria. Després de la commemoració del tres-cents aniversari de la derrota d'Almansa, que l'any passat va tenir lloc a la Pobla de Vallbona, Llíria acollirà enguany l'acte festiu del 25 d'abril. El programa és el següent:
20 hores. Aplec de Dolçainers del Camp de Túria a la Plaça Sant Francesc (Llíria)
21 hores. Sopar a la llar dels jubilats de Llíria.
22:30 hores. Concert de Clara Andrés i Pau Alabajos al teatre de la llar dels jubilats.
El preu del tiquet serà de 12€ (sopar + concerts). Venda de tiquets al Casal Jaume I (Avda. Els Furs, 17, baix; telf. 96 278 08 34) de dimarts a divendres de 18:30h fins les 21h, dissabtes de 16:30h fins a les 19h. El dia 24 és el darrer per comprar o reservar els tiquets.
"...E nos fom en la rambla, entre'l reyal e la torre; e quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la terra, per la mercé que déus nos havia feyta...."(fragment del Llibre dels Fets) Iniciativa del bloc ‘Mails per a Hipàtia’.
Des d'aquest enllaç podreu accedir a més blocs que s'han sumat a aquesta commemoració
Convidem la gent del Camp de Túria a sumar-se a la proposta realitzada per Xavier Mir des del seu bloc a Vilaweb. Es tracta d'un visionat massiu del documental sobre el cas d'Èric Bertran realitzat per Xevi Mató, subtitulat a l'anglès per Heather Hayes i disponible a YouTube. Fins al proper 2 de setembre cal donar a conèixer la iniciativa mitjançant apunts als blocs i webs així com també l’enviament massiu de correus electrònics per a escampar en progressió geomètrica aquesta proposta. A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visitar tantes vegades al dia com siga possible el lloc on hi ha penjat el reportatge per tal que puge posicions al rànquing i entre al circuit dels més vistos. Si encara no l'havíeu vist, aprofiteu per veure'l. Si ja ho havíeu fet, minimitzeu la finestra i seguiu navegant o treballant. Escampeu-ho per tot el món, especialment pels països anglòfons o que tenen un bon nivell d'anglès. Si cadascun de nosaltres es converteix en un divulgador actiu durant aquella setmana, si fem arribar l'enllaç a la URL del vídeo per tot el món, el documental serà notícia mundial i haurem presentat l'Estat espanyol tal com és en realitat.
‘Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és quelcom més lliure, perquè jo estic en vosaltres, amics!’ (Lluís Maria Xirinacs 6-VIII-2007) Commogut encara, després de conèixer amb retard la notícia, escric aquestes línies d’homenatge i record.Jordi Castanyer, en el transcurs del funeral, era bé explícit: ‘No fem monuments a qui no estem disposats a seguir fins a les darreres conseqüències’. Per tant, la meua convinença en perllongar el teu compromís radical amb la nostra nació i el somni de fer política lluny dels paràmetres dels polítics actuals que traeixen els ideals buscant tan sols un sou i privilegis. Coherent, místic, incòmode, ambiciós amb el País, honest i emblemàtic, el teu darrer gest ha de ser el revulsiu per a continuar dempeus i avançar.
L’acte venia a recordar que, un 29 de juny d’ara fa tres-cents anys, el rei Borbó Felip V derogava els nostres furs i prohibia la nostra llengua “por justo derecho de conquista”, o el que és el mateix el Decret de Nova Planta. Moltes persones es pregunten per què alguns valencians ens entestem en celebrar totes les derrotes i fites de conseqüències nefastes per al nostre poble. La resposta és ben clara, ho fem per demostrar que els seus tres segles d’imperialisme no ens han matat, que sabem què ens han fet i que tard o d’hora guanyarem la nostra llibertat. Com ens han ensenyat els companys de l’Institut d’Estudis Comarcals, Al Tall i, no vull deixar-ho passar, el magnífic discurs de Vicent Partal “SOM PERQUÈ HEM SIGUT, SEREM PERQUÈ SOM”.
"Este Reyno ha sido rebelde a S.M. y ha sido conquistado,
habiendo cometido contra S.M. una grave alevosía i assí no tiene más
privilegios ni fueros
que aquellos que S.M. quisiere conceder en adelante" (duc de Berwick).
El 29 de juny de 1707 Felip V signava l'abolició dels Furs
de València, considerant el país com terra conquistada i ocupada militarment,
feia del mateix una província-colònia de Castella i igualava l'administració de
justícia a les audiències castellanes. Al tradicional pactisme, que feia que
les lleis foren elaborades conjuntament pel rei i per les corts, succeïa l'absolutisme
més centralista, capaç de reemplaçar de socarrel tot l'ordenament jurídic del
regne.
300 anys són molts. 300 anys són prou. 300 anys són massa en la història d'un poble, quan signifiquen la negació de la seua identitat i de la seua capacitat de governar-se segons les lleis de la terra. El que Felip de Borbó anomenà "justo derecho de conquista" ens va negar la paraula i el dret a ser, ens va passar el país a sang i foc amb la intenció de "reduir-nos" a provincia castellana. (continua)
Eren les dotze de la nit i desenes de llums il·luminaren la Torreta de Llíria. Estelades i quadribarrades, al so de les dolçaines, poblaven el cim que s’avança a la muntanya de Sant Miquel. Des d’altres indrets de la comarca, un des de la muntanya de la Montieleta de Benaguasil i l’altre, probablement, des del Tossal dels Llops d’Olocau de Carraixet, ens arribaven altres llums per recordar quetres-cents anys després ACÍ ESTEM. Aquest fou l’homenatge que un centenar i escaig d’edetanes i d’edetans, entre els que s’hi comptava molta jovenalla, va retre als defensors del poble valencià que varen lluitar, ara fa tres segles, contra les tropes castellanes. Un acte per a reivindicar que encara no ens han aniquilat, com alguns voldrien, que encara estem ací, i cada vegada amb més forces per reivindicar que volem tornar a ser el poble lliure i sobirà que abans érem. A la Torreta de Llíria és va viure la flama d’un poble en moviment! (continua)
Esquinçades terres que heu vist les fronteres dins el vostre cos Encara trepitjades terres que vàreu perdre Almansa el vostre dret a ésser Encara esquinçada llengua, fidel testimoni del que encara som, Encara perquè avui és l’hora de poder lluitar pel que volem ésser
Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà.
A les 9 de la nit ens veiem al Casal Jaume I de Llíria, a les 10’30 sopar d’entrepà a la muntanya de Sant Miquel i (per a evitar la contaminació lumínica) a les 12 ENCENDREM LA LLUM DEL NOSTRE PAÍS AL CIM DE LA TORRETA DE LLÍRIA. El passat 24 de març ens fèiem ressò i ens sumavem des d’aquest bloc de la iniciativa engegada per l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaidai que es reflecteix en el bloc Ací estem on ens convidaven a realitzar per tot arreu del País una celebració comuna breu i de caràcter simbòlic: a les 12 de la nit del dia 24 d’abril, justament quan entrem ja en el dia 25 en el pas de dimarts a dimecres, proposem a totes les valencianes i tots els valencians que vulguen sumar-se, que pugen amunt, que s’alcen per pujar cadascú allà on desitge o li siga possible, a les muntanyes més estimades, als cims més simbòlics dels seus pobles, als terrats, als castells, a les ermites, als balcons... i durant cinc minuts, que encenguen un llum elèctric, llanternes, fanals, tubs fluorescents, el que bonament consideren. A la manera de les antigues alimares d’avís, volem vore’ns els uns als altres, avisar-nos que ha arribat el dia simbòlic i per uns moments bategar tots com un mateix cor. Han passat tres-cents anys i, a pesar de totes les dificultats històriques que el poble del qual formem part ha patit, ENCARA ESTEM ACÍ. I com tenim el futur al nostre abast, des del respecte al passat, volem afrontar eixe demà de manera alegre, com a noves lluminàries festives, fent una abraçada de llum entre gents i pobles. El Casal Jaume I del Camp de Túria fa la següent crida: “25 d’abril 300 anys de lluita. Tres segles després AÇÍ ESTEM per reclamar i defensar el que és nostre. El casal Jaume I camp de Túria, formarà part de la iniciativa engegada per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida: AÇI ESTEM. Motiu pel qual el dimarts dia 24 estarem al tossal deSant Miquel per sopar tots junts a les 10.30 de la nit i a les 12 farem llums des de la Torreta perquè des de qualsevol punt de Llíria i la comarca ens puguen veure i d’aquesta forma direm en veu alta què no ens han aniquilatcom a poble i defensem la nostra identitat.”
El dia 25 d'abril farà 300 anys de la Batalla d'Almansa dins del conflicte que anomenem, de la Guerra de Successió. La Xarxa de Blocs Sobiranistes XBS, de la qual el bloc Des de Llíria cap a Itaca es membre, ha engegat una campanya que us invito vivament a recolzar. No en va, la victòria en aquesta batalla de les forces castellano-franceses de Felip V significaren la pèrdua de la personalitat nacional del País Valencià, la abolició dels furs i l'assimilació del Regne dintre de la corona de Castella amb una cruel i violenta repressió. Malgrat tot, tres segles després hem de demostrar que ens venceren, però no ens feren desaparèixer. Tres segles després, acíestem! Per a demostrar-ho estan previstes tota una sèrie d'iniciatives com a commemoració d'aquests fets i com a reivindicació i lluita per a recuperar allò que només al poble valencià pertany: La seva llibertat per a esdevenir allò que vulguem ser i la capacitat per a disposar dels recursos propis. La Junta de la Xarxa de Blocs Sobiranistes ha decidit donar suport a aquestes iniciatives entre les quals volem destacar l'engegada per l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida i que es reflecteix en el bloc: Ací estem. Animem a tots els blocaires, tant si esteu adherits a la XBS com si no, que també s'hi afegeixin. Ho podeu fer tot enviant un correu electrònic a l'adreça: aciestem@mesvilaweb.cat
Ja ho deia el cantant 'Qui perd els orígens, per la identitat'. Aleshores la conclusió és ben clara: Jo també vull un Estat Propi. Ahir ho publicava Vilaweb i, modestament, des d'aquest bloc hem sumat esforços de cara a aquesta iniciativa. Ho tenim clar: ni perdem orígens ni identitat. Qui naufrague dins d'aquest dilema s'esplaiarà inútilment desqualificant-nos als demés de cara a assumir uns menifotismes mentals que no tan sols els tocarà desvariar per a justificar-se sinó que a més tindran que inventar-se 'constitucionalment' arguments per a negar una evidència històrica i humana. La Xarxa de Blocs Sobiranistes és un fet i nosaltres hi som!
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
