(Correu que ens envia l’amic Francesc) “Soc de Masquefa, un poble de l'actual comarca de l'Anoia, però que pertany al Penedès històric, no mol lluny de Sant Sadurní d'Anoia i de Vilafranca del Penedès. Els propers dies 29, 30 i 31 d'agost i 1 i 2 de setembre és la Festa Major de Vilafranca del Penedès. No sé si coneixeu aquesta festa, els vilafranquins diuen que és la més important i tradicional de Catalunya. Un dels actes més emotius i principals de la festa és la processó que es repeteix cada dia, una cercavila o desfilada de les comparses tradicionals o balls de Vilafranca acompanyats cada any per una banda de musica diferent i de diversos llocs d'europa. Aquest any, la banda convidada és una agrupació valenciana, la Primitiva de Llíria és la banda protagonista de la Festa Major 2010 de Vilafranca del Penedès. Salut.” http://amicsarbres.blogspot.com/
Hem trobat una nova emissora de ràdio en la xarxa, ara italiana, que emet 24 hores al dia de bona música. Es tracta deRadio Capital. Anuncien les cançons més boniques des dels anys 60 del segle passat fins avui, sense interrupcions, d'alta qualitat. Diversitat, en definitiva. Paga la pena.
Diumenge per la vespradaen Azkoitia, a les portes del bar Tta-Kun, un parell de músics ens fan gaudir amb la txalaparta / Igandeko arratzalde baten, Tta-Kun tabernen ateetan, musikalari batzuk entzun eta beroien txalapartako soñuekin gozatu genuen.
...Toni Canet, l'artista de les llums, el de la càmera, Bikimel, Antonio Hortelano, el ballet Teleraco d’Aielo de Malferit, Jordi Albinyana i els restants músics, Jem Cabanes, Eugeni Reig, Joan olivares, Pep Albinyana, les delícies culinàries de l'Assumpció, els rellotges de sol en nit de lluna plena, el Benicadell dansant a ritme de rumba... els que anàrem de Llíria (Àngels, Enric, Vicent i Marta) i desenes d’amics coneguts, desconeguts i íntimament units per la màgia d’un somni que esdevenia palpable... i Otos.
Aquest apunt arriba amb més d’una setmana de retard perquè encara estem tremolant de goig i som incapaços de lligar les lletres. Al llarg dels dies posteriors, els que saben escriure han anat contant l’experiència, per això nosaltres hem optat a esperar fins el silenci per tornar a plagiar fent renàixer les cròniques d’una vivència carregada d’il·lusió. Així doncs, us deixem ací els enllaços oportuns que narren a la perfecció l’esdeveniment tendre d’un grapat d’hores irrepetibles, les imatges que despullen el que succeí i el vídeo d’una cantant que ens va enamorar dolça i profundament... i l’agraïment a tots aquells que ens demostren que tot, absolutament tot, és possible. Mil gràcies!
Ací teniu ben calentet, a penes fa uns minutets que està al youtube, el primer vídeo que Rafa Xambó ha publicat del nou disc Andanes. I com el mateix Rafa ens diu al correu “Bon estiu i bones andanes, viatgeres i interiors.”
A Elx serà, està tot ja clar, el proper 9 d’octubre i més endavant us donarem oportunament més informació però vos avancem que l’únic que no podrà estar serà el ‘Boti’. Del concert a la capital de l’Alt Camp, amb tots els protagonistes al complet, parlarem més endavant encara que també està tot tancat. L’espectacle arranca i comença a tindre vida pròpia després de tot el que va costar posar-lo en marxa. Dues? Tindrien que ser desenes les ciutats del nostre país, de la nostra terra, que pogueren gaudir d’UNA NIT ÚNICA. De què parlem? Des d’ací podreu vore els vídeos de la primera impressionant actuació.
La capital del Baix Vinalopó ja ho té tot enllestit per a viure UNA NIT ÚNICA. El dia exacte, el lloc i l’hora prompte se sabrà. Així doncs, aneu preparant l’agenda per a acudir a un concert màgic.
Les àcides bromes d’un immensurable Toni de l’Hostal i un reportatge sobre el grup els Pavesos, premiats per la seua trajectòria, han estat el fil conductor del lliurament dels Premis Ovidi Montllor que el Col·lectiu de músics i cantants en valencià lliuràts el passat dimecres al Teatre El Micalet de València. El primer en recollir el premi va ser Vicent Sengermés, gerent de Cambra Records, pel seu suport a la música en valencià, mentre que els darrers van estar els components del grup Els Pavesos, nascut al caliu de la Falla Corretgeria-Bany dels Pavesos i pel qual, entre d’altres, passaren alguns noms com Rosita Amores - present a la sala- i la seua estrela més brillant, Joan Monleón.
MILLOR DISC DE CANÇÓ D’AUTOR Rafa Xambó - Andanes (Picap) MILLOR DISC DE FOLK Aljub y Krama - Afluències (Picap) MILLOR DISC DE POP Miquel Herrero i els Autòmats - Cançons en Blanc i Negre (Cambra Records MILLOR DISC DE ROCK El Corredor Polonès - L’Embaràs D’Agnieszka (Maldito Records) MILLOR CANÇÓ Els Terrats de la Primavera - Amanida Peiot #1 MILLOR LLETRA A Glasgow - Rafa Xambó (Andanes) MILLORS ARRANJAMENTS I PRODUCCIÓ Les Deeses Mortes - Les Deeses Mortes GRUP REVELACIÓ Mi Sostingut MILLOR DISSENY DE DISC Rascanya - Rascanya 1
Ja s’han donat a conèixer el llistat de nominats als premis Ovidi Montllor2010. Enguany són 9 les categories amb novetats com la de millor videoclip i la separació del premi de millor disc de pop-rock a 2 premis independents, millor disc de rock i millor disc de pop. Vicent Xavier Contrí, Eduard Guillot, Juanma Jàtiva, Raúl Serrador, Quim Vilarnau i Josep Vicent Frechina són els membres del jurat. Els premis es lliuraran el proper dimecres 7 de juliol a les 22:30 al teatre Micalet. L’acte estarà presentat per Toni de l’Hostal. El jurat ha destacat que la xifra de discos des dels darrers premis han duplicat les xifres de l’anterior període. Enguany el premi homenatge a la trajectòria musical recaurà sobre Els Pavesos i el premi suport a la música en valencià a Vicent Sengermes, gerent de Cambra Records.
MILLOR DISC DE CANÇO D’AUTOR Batà - Cançons de Butxaca (Més de Mil) Rafa Xambó - Andanes (Picap) Andreu Valor - En les Nostres Mans (Més de Mil) VerdCel - VerdCel canta a Raimon (Bromera)
MILLOR DISC DE FOLK Pep Gimeno “Botifarra” - Te’n Cantaré Més de Mil (Temps Record) Aljub y Krama - Afluències (Picap) Naia - Joc d’emocions (Temps Record) Sitja - Musicabulari (Cambra Records)
MILLOR DISC DE POP Les Deeses Mortes - Les Deeses Mortes (Hall of Fame) Miquel Herrero i els Autòmats - Cançons en Blanc i Negre (Cambra Records) Amanida Peiot - Numero 1 (la Casa Calba) Soul Atac - Mercat Negre (Temps Record)
MILLOR DISC DE ROCK Pinka - Dia i Nit (Edimusic) El Corredor Polonès - L’Embaràs D’Agnieszka (Maldito Records) 121 dB - Assaig/Error (GOR) Red Roja - Em Rebenta el Cap (Més de Mil)
MILLOR CANÇO Hertzianes - El Corredor Polonès (L’Embaràs d’Agnieszka) Els Terrats de la Primavera - Amanida Peiot (Numero 1) A Glasgow - Rafa Xambó (Andanes) Les Ventrades - Les Deeses Mortes (Les Deeses Mortes)
MILLOR LLETRA Eres i no Eres - Sitja (Musicabulari) A Glasgow - Rafa Xambó (Andanes) Rodamón - Miquel Herrero i els Autòmats (Cançons en Blanc i Negre) Tota la Vida Pagant els Deutes - 121 dB (Assaig/Error)
MILLORS ARRANJAMENTS I PRODUCCIÓ VerdCel - VerdCel canta a Raimon Les Deeses Mortes - Les Deeses Mortes Miquel Gil, Manel Camp Trio i David Pastor - Miquel Gil, Manel Camp Trio i David Pastor Aljub y Krama - Afluències
GRUP REVELACIÓ Sklatasangs Mi Sostingut Malnom Rascanya
MILLOR DISSENY DE DISC (jurat: Cesar Amiguet, Ivan, Ramon i Nereida) 121 dB - Assaig/Error El Corredor Polonès - L’Embaràs D’Agnieszka Rascanya - Rascanya 1 Pep Gimeno “Botifarra” - Te’n Cantaré Més de Mil
MILLOR VIDEOCLIP (jurat: Cesar Amiguet, Ivan, Ramon i Nereida) La Mètrica Perfecta - 121 dB Rap & Sodes - Rapsodes Les Coses - Agraviats El Signe dels Temps - Senior i el Cor Brutal
Ja teníem ganes de trobar una emissora com aquesta, la JFK, que emet des d'Eivissa i pot escoltar-se fàcilment a través de la xarxa. També emet per la freqüència 96.7 en les dues Marines, imaginem que sense autorització.
Les inicials responen als estils musicals Jazz, Funk i Kool, música relaxada, tranquil·la, amb molts sons del Brasil i sense a penes publicitat. Una de les coses que més ens agrada és que no entenem res perquè la majoria de les cançons són en llengües alienes a la nostra capacitat cognitiva.
Sonadors de la Guaita és un grup de folk valencià integrat per Ximo Caffarena (saxo baix), Pep Juste “Mama” (dolçaines i guitarró), Daniel Miquel (flabiol i dolçaines), Josemi Sànchez (acordió diatònic i dolçaina), Rafa Solves (guitarra, guitarró i veu),Domènec (tarota, flabiol i dolçaines) i Joanra (tabal i percussions).
Així els definia Vicent Torrent, membre d’Al Tall, al llibret de presentació del disc Guaita i balla: “La Guaita és una partida del terme de Picassent: un reduït territori situat a l’interiorsud de l’Horta Sud de València. És un terreny on es barreja el regadiu i el secà. I és el topònim que ha servit a un grup de sonadors tradicionals per batejar-se i entrar en el corrent de propostes i atraccions que avui ofereix un reduït mercat on la música tradicional planta cara a altres cetacis musicals del consum. Sonadors de la Guaita es presentava ja fa algun temps com un grup fonamentalment de ball folk. Coneguí fa vint-i-tants anys a qui actualment és un colon onou-masover de la Guaita: Josemi Sànchez. Sembla que, des de la seua talaia, entre ànecs, ametllers, gallines, conills -i potser mentre posava menjar als gossos- va decidir telefonar uns col.legues i convocar-los per posar en marxa el grup. Folk dur, en el millor sentit de l’expressió, és el que pot definir el so de Sonadors de la Guaita.Aquest adjectiu va ser adjudicat a Al Tall ja fa anys per algun crític. Personalment l’entenc el qualificatiu i m’identifique plenament amb la rauxa que produeix tal so. El protagonisme de la melodia és fonamental i imposa una transparència reconciliadora. Dins el panorama dels grups que cultiven el ball folk, Sonadors de la Guaita aporten un color diferenciat. Això és conseqüència d’un dels seus plantejaments: ells esproposen treballar repertoris de la tradició valenciana, fonamentalment. I treballar-los desde l’instint sonor valencià. Això ho aconsegueixen; el resultat és que la seua música té la coloració més sud que es pot trobar en el mercat de l’ona. El seu so és naturalment més calent. I això afegeix un altre ingredient per a configurar eixe temperament de folk dur.Dur -sinònim, en aquest cas, de contundent- no significa purament potència i rotunditat:també significa emoció i calor. El sud és inevitablement emotiu.” Més informació sobre el grup a La Sibila Valenciana
L'última de les Nits Temàtiques que vos proposem des de Ca les Senyoretes a Otos (Vall d’Albaida) abans de l'entrada de l'estiu ajunta la música i la plàstica. Divendres 18 de juny tindrem amb nosaltres el cantant Miquel Gil i l'artista Jordi Albinyana per a presentar l'edició especial que s'ha fet del disc publicat l'any passat en què Gil versiona clàssics de la música actual acompanyat per Manel Camp Trio i David Pastor. Es tracta d'una edició de 500 exemplars numerats i signats pels artistes, amb obra gràfica que acompanya el CD. Les places, limitades, s'han de reservar a través del telèfon de Ca les Senyoretes962358032 o del correu casa@ruralotos.com. (+Info)
PROGRAMA:
9:30 CERVESETA I TERTÚLIA A LA TERRASSA
10:00 SOPAR
12:00 PRESENTACIÓ DEL DISC I L'OBRA GRÀFICA
(si porteu samarretes Jordi vos les serigrafiarà en directe, si no vos podreu endur una serigrafia original sobre paper)
Va ser el
passat 8 de juny a la sala àtic de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de
València i comptà amb la participació de Jordi
Albinyana, autor del disseny de l'edició especial i limitada del disc, i
Miquel Gil.
Serà hui, dijous 10 de juny a les 23 hores a la Sala Matisse de València, i presentarà el seu nou treball Andanes, el més intimista de l’autor d’Algemesí. Mentre podeu vore’l i escoltar-lo en un concert singular, per únic i irrepetible, amb el poeta Txema Martínez Inglés, autor de Dedicat i Bales al cd “Cançons de la memòria de la trista“, autor de bells poemaris com “Sentit“, i “L’arrel i la pluja” (premi Carles Riba 2007), i el fotògraf Jordi V. Pou.
"Aquesta edició especial és el resultat d'un desfici d'artistes que es van trobar quatre carrers més amunt del despús-ahir, en una casa que fa cantó amb la música i que té un desllunat on hi viuen, invariablement, personatges de cartó serigrafiats a mà. El que tens entre mans és el número ___ d'un total de 500. Quan s'acaben, palmes."
La presentació serà demà 8 de juny a les 19:30 hores a la sala àtic de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València i comptarà amb la participació de Jordi Albinyana, autor del disseny de l'edició especial i limitada del disc, Manel Camp i Miquel Gil.
El disc està format per estàndards de Serrat, Bob Dylan, Cole Porter, Sting, Leonard Cohen, etc., interpretats per un trio jazzístic (piano, contrabaix i bateria) i la veu d'un gran cantant.
A la imatge teniu l'edició especial del disc de versions de jazz que han fet Miquel Gil i Manel Camp amb David Pastor. Aquesta versió limitada consta de: -Dos serigrafies sobre paper kraft de 250 grams a dos tintes (una amb acabat mate per al blanc i una amb acabat satinat per al negre). Cadascuna fa 18x18 cm i van signades a llapis. -Una altra serigrafia, a partir de la cançó "La torre dels sons" de Leonard Cohen que apareix al CD. Va estampada en color daurat sobre paper popset negre de 240 grams. -Un llibre il·lustrat amb les lletres de les cançons. -El CD, presentat en una funda de cartó amb un disseny de galleta que simula un disc de vinil. La caixa, també impresa amb serigrafia, té unes mides de 20x20 cm, i dins porta un text de Pep Albinyana. L'edició consta de 500 exemplars, numerats i signats a mà per Miquel Gil, Manel Camp i Jordi Albinyana.
El passat dimecres 2 de juny al pub Antares de Lleida i dins del cicle Veus Singulars - Diàlegs Literatura i Arts, es va realitzar un concert força singular, per únic i irrepetible, amb el cantant Rafa Xambó, el poeta Txema Martínez Inglés, autor de Dedicat i Bales al cd del d’Algemesí "Cançons de la memòria trista", i autor també de bells poemaris com "Sentit", i "L'arrel i la pluja" (premi Carles Riba 2007), i el fotògraf Jordi V. Pou. Si dies enrere vos mostràvem un primer vídeo d’aquesta actuació (des d’ací el veureu) ara vos deixem el tema La dona bruna. A gaudir-lo!
Kraak & Smaak és una parella de Dj’s holandesos que triomfen amb la seua música però també amb les seues videocreacions esdevenint dos dels millors artistes multimèdia del moment. Prova d’això és el darrer vídeo realitzat amb flipbooks animats i sincronitzats amb imatges reals en vídeo. El tema es diu Squeeze Me i és, com podreu comprovar, una autèntica obra d’art.
L’enregistraran en directe aquest pròxim dissabte, 29 de maig, a la sala Galileo Galilei de Madrid a partir de las 21:30 hores en un concert que promet ser memorable i on gaudirem de com un grup de metalls (4 trombons, 2 tubes i percussió) pot fusionar qualsevol classe de gènere musical tenint la música clàssica de base. Per anar obrint boca, demà dimecres podeu escoltar als Sir Aligator's Company que actuaran en directe a partir de les 3 de la vesprada al programa ‘Esto me suena’ de Ràdio 1 (RNE). Ací vos deixem Rapsodia bohemia un vídeo d’aquest grup musical, amb arrels edetanes, del concert que oferiren a l’octubre passat al teatre del Clarí de Llíria.
Chet Baker va morir a Amsterdam quan encara no havia fet els 60 anys i encara no estan clares les causes de la seua mort. Va ser el millor exponent d'un moviment anomenat cool en el jazz dels anys 50 del segle passat. Va tindre problemes amb les drogues (sobretot amb l'heroïna) i va patir una pallissa tan gran que a punt va estar de no poder tornar a tocar la trompeta perquè li van botar un grapat de dents. És un dels nostres favorits i dels més grans. I Time after time un dels temes més bonics. Digueu-nos sentimentals...
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)