N'érem
uns quants, allà a Lo Rat penat, pocs, però n'hi havia més, molts més: l'un
a Gandia, jo en conec un a Castelló, jo un altre a Alcoi… Vam aplegar-ne
vuitanta, dalt o baix, que no arribàvem a cent. Vam anar fent escola i vam
arribar a ser respectats, ens tenien en compte fins i tot a Espanya, a
Madrid… Teníem categoria com els catalans del principat i els bascos
d'Euskadi… I vam anar fent, el partir socialista, sindicats, Comissions per
exemple, vam guanyar la
Universitat, fins i tot teníem una certa dreta… fins que van
calibrar què podíem arribar a ser, i vam perdre la segona batalla, que la
primera l'havíem guanyada amb escreix... (Publicat al web de l’Institut d’estudis
del Camp de Túria)
Del bloc Uendos, Greixets i Maremortes de Francesc Mompó: “...un grup d’ells ha pogut acudir a rebre el calor de tots els presents i un socarrat amb la quadribarrada amb uns versos de Martí i Pol. En nom de tots els que hi foren, primer Eliseu Climent i després Enric Tàrrega han fet uns parlaments per recordar-nos com anà aquella primera vegada; tres foren les variables de les quals bàsicament partiren: el llibre Nosaltres els valencians, de Fuster; la cançó Diguem no de Raimon; i el poema Assumiràs la veu d'un poble, d'Estellés. I plens de vigoria encara han continuat reivindicant la lluita permanent per les llibertats nacionals del País Valencià dins del marc dels Països Catalans. Al so de la dolçaina i del tabal s'ha interpretat la muixeranga per a tots els assistents...”(llegir article complet i +fotos)
'La política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres' D'aquella primera situació de recursos tan minsos, hem passat a guanyar unes cotes d'eficàcia impensables. És veritat que haguérem pogut fer més coses, aconseguir més èxits, però hi havia tres grans enemics que contrarestaven molt la feina, segons paraules d'Enric Tàrrega: la ignorància dels valencians, l'església valenciana, particularment enemiga de la llengua i dels valencians mateix, i el PSOE, amb Guerra i els deixebles que li van continuar el joc, des de València. Amb tot, Tàrrega clamava perquè el jovent es pose en política, que és l'única manera de tenir recursos, diners deia, i poder, d'aconseguir de capgirar d'alguna manera el tombant d'un país tan malmés i assetjat per tants costats. Cal guanyar regidories, ajuntaments, diputacions…, o fem nosaltres la política o ens faran la política… Qui ho deia això, o una cosa semblant? Salut, república i independència: gairebé no res, que deia el diari. El més difícil, com dèiem, és mantenir-se. (Publicat al web de l’Institut d’estudis del Camp de Túria)
Dani Miquel és una troballa i un trobador com el ferro… No puc estar-me de pensar en aquell llibre, l'Ocell de Foc, amb el Cec de Cabrera, Airtal, la joglaresa Matilde, en Roc Destraler, l'escarnidor d'ocells… Dani Miquel explica rondalles, romanços, contalles, amb un llenguatge exquisit, de fluïdesa envejable, carregat d'humor, de tendresa sense ser-ne melindre. És d'aquells productes del país que tornen a confirmar com patim els valencians, per traure tanta creativitat i tants homes bons: Miquel Gil, Pep Gimeno, Dani Miquel ara mateix, no són a canvi de res, ni plouen de la casualitat. Es feia acompanyar per dos músics dels quals no en sé el nom, ell afirmava que havia provat de trobar res millor, però que era això que havia pogut aconseguir finalment. Quin jorn…, el joglar, el trobador, el rondallaire, el romancer, el cec… La joia de diumenge anava plegant-se a l'hora de dinar però prou que hauríem continuat escoltant la viola de roda… Per molts anys. (Publicat al web de l’Institut d’estudis del Camp de Túria)
Un jorn excels, esplèndid, d'una categoria comarcal per a sentir-nos satisfets. Sobretot si expliquem els pocs recursos de què disposem, d'humans i de materials, si expliquem que la voluntarietat és a hores d’ara el nostre màxim, potser l'únic, potencial. Amb tot, diumenge, a Llíria, la gent de Casal Jaume I, amb Ruben al capdavant, va demostrar nivell, maneres, i una dignitat com feia temps la comarca no respirava. I això que no ho tenim fàcil. Pels volts de les onze eixia una colla des del Casal de Llíria, acompanyats de dolçaines i tabals, que va aplegar al Par de Sant Vicent a migdia. Allà ja ens esperava el gros de la gent, gairebé una gernació de tres-centes persones, entre organitzadors, veïns del camp de Túria, i els joves que homenatjàvem. Joves d'esperit i d'ànima, certament, perquè allò difícil, com diu Titot, no és ser revolucionari quan s'és jove físicament i d'edat, sinó de gran, quan tota l'edat t'ha plogut damunt, amb aquells destorbs oportuns de la gota, el reuma, el dolor d'ossos, els músculs estrets, la pròstata, la tensió alta, el colesterol pels núvols, ací és on hi ha el veritable compromís per la vida i el país… Després d'una hora de salutacions, qui ha vingut?, qui ha faltat?, a qui li posarem falta?, va començar un acte que va anar agafant ritme i embranzida. Ruben va fer els honors i va trencar les primeres paraules, homenatge a aquells noms propis que van començar el país, talment com el coneixem avui (exagere?): Enriqueta, els germans Codonyer, Eliseu, Enric, Ferran, Lluís… No 'eren gaires, 'perquè cabien en un taxi', malgrat que van venir en tren, a càrrec dels diners públics d'aleshores i l'amistat amb un altre prohom indiscutible, l'Adolf Pizcueta. Ai, la història dels valencians, si algú ens la versara i ens la fes llegenda i poema! (Publicat al web de l’Institut d’estudis del Camp de Túria)
Del bloc Els primers gestos del verd... de Mercè Climent: “...El 18 d’octubre de 2009 el recordarem com un diumenge festiu. Envoltats d’un paisatge idíl·lic, quasi bucòlic; els homenatjats –en presència i en absència– rebien el calor del públic i el color de les quatre barres en un socarrat amb versos de Marí i Pol. Entre d'altres Lluís Alpera, Vicent Arlandis, Antoni Bargues, Empar Bargues, Alfons Bonafont, Eliseu Climent, Josep Lluís Codonyer, Francesc Codonyer, Francesc Cuevas, Enriqueta Matalí, Àngel Sàez, Enric Tàrrega, Ferran Zurriaga... Cap a les dos, cadira en mà, ens dirigírem cap a la zona habilitada per menjar. Vora dos-centes persones ens combregàrem davant de dues enormes paelles, l’estelada i la mirada escrupulosa d'un tronc, que com nosaltres, també aixecava un braç reivindicatiu. (llegir article complet i +fotos)
“Allò que més em colpí fon la frase d'Eliseu Climent: "Som fills dels agermanats, som fills dels maulets, som fills dels lluitadors antifranquistes...". És la constatació de què la nostra lluita, el nostre compromís s’hereta de per vida i passa de generació en generació, sobrevolant el temps i ultrapassant els segles. Aquella flama encara no s'ha apagat i a nosaltres ens pertoca mantenir-la viva i engrandir-la. Els meus avis fóren republicans i ara sé que a Benaguasil també hi hagué maulets que pujaren a defensar Barcelona de les tropes borbòniques, fins la mort.” Josep T.F.-Camp de Túria
Les cançons que diuen coses... però encara el concert de cloenda ens va descobrir un parell de músics que han baixat a la part meridional del país, segons que apunten el seu bloc, a passar els concerts entre valencians. 'Faré dissabte' diu Titot, que així de natural és la societat que pretenem… Lliure, independent, i amb ganes de treballar perquè, un colp això d'Arenys siga de veritat, en Titot dixit, començarà la feina de valent. Acompanyat per David Rosell a la guitarra i a la segona veu, extraordinari Rosell, Titot va tancar la cirereta del pastís d'aniversari a favor de la música, de la lletra compromesa, en aquell redós al parc de Sant Vicent... En Titot té una força poc habitual i un discurs fluid, tan contundent com el de Tàrrega, però fet a l'escenari, al ritme, al temps que demana la paraula, però sense concessions... (llegir article complet d’Albert Dasí)
"En aquell moment, els nacionalistes valencians cabíem en un taxi". Són paraules de l'incombustible Enric Tàrrega, referent inqüestionable del compromís cívic valencià. Un històric, l'home vitalici a favor dels valencians. Ahir a Llíria ens va fer un parell de lliçons en uns minuts, amb aquell entusiasme d'ell que sembla colpejar contra el vent i contra el micròfon, però brillant i contundent com el primer dia...
-Salut, república i independència, us saluda Enric Tàrrega! -anuncia el seu responedor.
El Camp de Túria ret homenatge als protagonistes de la primera gran concentració valencianista. Fa cinquanta anys un centenar de joves valencianistes es van concentrar a Llíria en l'Aplec de la Joventut del País Valencià, el primer acte públic de l'incipient valencianisme. Cinquanta anys després molts d'aquells protagonistes han tornat avui al Parc de Sant Vicent per ser homenatjats per les generacions següents. Entre ells Enric Tàrrega i Eliseu Climent han protagonitzat els parlaments d'homenatge als cinquanta anys de l'Aplec. Protagonistes d'aquell aplec històric són noms com els de Lluís Alpera, Vicent Arlandis, Antoni Bargues, Empar Bargues, Alfons Bonafont, Eliseu Climent, Josep Lluís Codonyer, Francesc Codonyer, Francesc Cuevas, Enriqueta Matalí, Àngel Sàez, Enric Tàrrega o Ferran Zurriaga. L'Aplec de la Joventut del País Valencià es va fer a Llíria l'any 1960 i posteriorment va ser itinerant fins que es va passar a celebrar de forma continuada a El Puig el darrer diumenge d'octubre. Aquest matí molts dels protagonistes d'aquell acte han estat rebuts entre aplaudiments a la Font de Sant Vicent de Llíria per unes tres-centes persones arribades de tota la comarca... (llegir article complet de Vilaweb)
De primer, l’agraïment. Un sentit agraïment a la coherència, a la força amb la qual us heu mantingut de manera vitalícia: agraïment de mantenir-vos, malgrat que vivim en un país tan dificíl, de ciutats que us han sigut tan hostils. Avui venim a ser agraïts, que no venim a manifestar greuges, ni queixes, sinó a festejar que, cinquanta anys després, en el desert despunten oasis (fontetes, aljubs, basses, que ens diria el mestre Ferran), fins i tot en aquesta comarca despunten oasis. Perquè allà on hi havia secà, exclusivament, i abans que el reg per degoteig s'encarregués d’estacar-nos pel floricol, aquests homes del compromís vitalici van fer rajar un ullal.(llegir article complet d’Albert Dasí)
Per començar la jornada, s’ha organitzat una marxa que eixirà a les 10:30 des del Casal Jaume I de Llíria, avinguda dels Furs 17, cap al Parc de Sant Vicent de Llíria (si aneu en cotxe, podreu apropar-vos caminant fins el Prat i integrar-te en la marxa: sobre les 11.30 passarem per allí) retornant d’aquesta manera, i mig segle després, al lloc on es va celebrar el Primer Aplec de la Joventut del País Valencià a l’octubre de 1960. A partir de les 12 del migdia retrem un digne homenatge a persones com Lluís Alpera, Vicent Arlandis, Antoni Bargues, Empar Bargues, Alfons Bonafont, Eliseu Climent, Josep Lluís Codonyer, Francesc Codonyer, Francesc Cuevas, Enriqueta Matalí, Àngel Sàez, Enric Tàrrega, Ferran Zurriaga... impulsors i assistents d’una fita històrica del nostre país.
El programa d'actes és el següent:
12h. Rebuda, parlaments. 13h. Actuació musical de Dani Miquel +Dos 14h. Paella 16h. Concert Titot + David Rosell
L'acte està coorganitzat pel Casal Jaume I del Camp de Túria, l'Assemblea de Joves del Camp de Túria, i la col·laboració de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.
Com cada any el Darrer Diumenge d’Octubre El Puig acollirà el tradicional aplec valencianista. Enguany però amb un especial significat doncs serà el que fa 50. El primer d’ells tingué lloc en plena dictadura franquista l’any 1960, ies va celebrar al Parc de Sant Vicent de Llíria. Un centenar de joves impulsaven el Primer Aplec de la Joventut del País Valencià. Amb motiu d’aquesta efemèride l’aplec del Puig d’enguany serà molt especial però no l’únic. La comarca del Camp de Túria, on va començar aquesta llarga història també ho celebrarà avançant-se una setmana al calendari. El proper diumenge 18 d’octubre hi celebrarem una jornada festiva, tornant amb els organitzadors i assistents d’aquell primer aplec, quasi mig segle després, al Parc de Sant Vicent de Llíria. Aquest acte es realitza amb la voluntat de fer un digne homenatge a persones com Lluís Alpera, Vicent Arlandis, Antoni Bargues, Empar Bargues, Alfons Bonafont, Eliseu Climent, Josep Lluís Codonyer, Francesc Codonyer, Francesc Cuevas, Enriqueta Matalí, Àngel Sàez, Enric Tàrrega, Ferran Zurriaga... impulsors i assistents d’una fita històrica del nostre país.
El programa d'actes és el següent: 12h. Rebuda, parlaments.
13h. Actuació musical de Dani Miquel +Dos
14h. Paella
16h. Concert Titot + David Rosell L'acte està coorganitzat pel Casal Jaume I del Camp de Túria, l'Assemblea de Joves del Camp de Túria, i la col·laboració de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria. S'ha rebut l'adhesió (a campturia@gmail.com) de l'Associació d'Amics de l'Alguer, el Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), Esquerra Republicana, Esquerra Unida del País Valencià i els Verds del País Valencià. Totes aquestes formacions estaran presents a l'acte que comptarà amb la presència de diversos diputats de les Corts Valencianes.
L’any 1960, en plena època franquista, una colla de joves va encetar allò que avui es coneix com a l’Aplec del darrer diumenge d’octubre. En els seus inicis, aquests aplecs, que des de fa ja molts anys han acabat trobant un lloc fix en la localitat del Puig de Santa Maria (l’Horta Nord), tenien un caràcter itinerant. El primer de tots, el de l’any 1960, es va celebrar al Parc de Sant Vicent de Llíria. Un centenar de joves escrivien així la història celebrant el Primer Aplec de la Joventut del País Valencià.
Enguany, com cada any, el darrer diumenge d’octubre tornarà a celebra-s’hi el tradicional aplec festiu al Puig de Santa Maria. Enguany, però, és un any especial ja que s’acompleix el cinquantè aplec. Aquesta efemèride també volem celebrar-la al Camp de Túria, comarca on va començar aquesta llarga història. Per aquesta raó, el proper diumenge 18 d’octubre el Casal Jaume I del Camp de Túria hi celebrarem una jornada festiva, tornant amb els organitzadors i assistents d’aquell primer aplec, quasi mig segle després, al Parc de Sant Vicent de Llíria. Aquest acte es realitza amb la voluntat de fer un digne homenatge a persones com Lluís Alpera, Vicent Arlandis, Antoni Bargues, Empar Bargues, Alfons Bonafont, Eliseu Climent, Josep Lluís Codonyer, Francesc Codonyer, Francesc Cuevas, Enriqueta Matalí, Àngel Sàez, Enric Tàrrega, Ferran Zurriaga... impulsors i assistents d’una fita històrica del nostre país.
La jornada començarà a les dotze del migdia, al Parc de Sant Vicent de Llíria, quan rebrem als homenatjats. Hi haurà parlaments. Dinarem una paella al mateix parc i, en acabar de menjar, gaudirem d’un concert de Francesc Ribera “Titot” i David Rosell. T’esperem en aquesta jornada festiva a la que no hi pots faltar. Per a més informació per a comprar tiquets del dinar, contacteu amb el Casal Jaume I al 962780834 o escriviu un correu electrònic a campturia@gmail.com
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
+046.jpg){kind=link}