El nostre president ha de portar molt de temps sense mirar un espill perquè, allò que és segur, és que la imatge no li agradaria. Catòlic radical, porta molt de temps mentint, amagant la veritat i evitant haver de donar explicacions, per no parlar de la vulneració de drets com ara el mèrit i la capacitat o, parlant de l'economia de mercat en la qual ens manegem, la conculcació de principis com ara el de la lliure concurrència empresarial, en la qual un conservador com ell hauria de creure també radicalment, quan ha afavorit empreses amigues. Per això seria convenient que comprara un espill dels que volia vendre-li Coll a Tip. Ells si que veien la realitat com és i no com els agradava.
Tres tristos trages trafiquejats per trampejar i traginar mentre Camps tremoleja trepijant, trinxant i trossejant amb trompeteig i trucatge uns contractes tutejats amb xecs (i envoltats amb una senyera!)
Aquesta nit la cadena SER ha contat que el nostre estimat president de la Generalitat, FranSisco Camps, està disposat a crear un nou partit 'regionalista' si el president espanyol del PP, Mariano Rajoy, no li dona suport i el nomena candidat a la presidència de la Generalitat el proper mes de juliol.
Si, senyor. Amb dos collons, FranSisco. No deixes que s'emporte una nimietat com el cas Gürtel el teu bon nom i darrere el de tots els valencians per davant. No ho podem consentir.
Per això, aquest bloc manifesta el seu suport incondicional al nou partit regionalista si, finalment, Camps es fa avant. Tot siga per a ofrenar noves glòries. A qui? A Camps! que a qui havia de ser?
... els jutjats parlen i Maria Rita Barberá Nolla ja comença a pensar seriosament, i il·lusionada, que serà la propera Presidenta de la Generalitat valenciana: ha tret la cadira d’alcaldessa a la porta de l’ajuntament i està a l’aguait (aquesta vegada de la Rua no la fotrà com l'estiu passat!)de veure passar el soterrar polític d’aquell que va perdre, per culpa de l’estima íntima i personal, un ou. Temps al temps (que passa volant i la Rita comptabilitzant els segons que resten amb semblant màrtir per dissimular!)
... però que viu amb temor que del suborn passiu impropi es passe, com imputat, al suborn propi. Mentre tant, cal continuar empastillant-se...
"...solo puedo decir que hoy soy más feliz que ayer y que esto acaba antes de lo esperado..."
(El mesianismo de Camps y la corrupción editorial de El Mundo publicada el 23 de maig “… Su intervención en el mitin-homenaje del sábado en Valencia indica que la dinámica por la que el ejercicio del poder emborracha a quienes lo detentan hasta desembocar en el mesianismo no es privativa de las grandes personalidades de Estado, sino que puede atacar a cualquiera.El mesianismo de Camps -convencido de que la mayoría absoluta es sólo suya- ofrece una explicación para comprender las evoluciones de El Bigotes. No es que el presidente valenciano tuviera mala suerte porque un amigo le salió rana. Es que su forma de ejercer el poder es el mejor caldo de cultivo para que prenda la corrupción. El cabecilla de Gürtel hizo y deshizo a su antojo en Valencia porque estaba tocado por la gracia del ocupante del Palacio de la Generalitat. El mesianismo produce un deterioro de los controles internos del poder, de tal forma que, por principio, lo que hagan el jefe político y sus subordinados de confianza está bien hecho. Es el caso de Juan Cotino, el vicepresidente que está prestando un sólido respaldo político y anímico a Camps. Según publicamos hoy, cuando era responsable de Bienestar Social benefició a las empresas de su familia reformando la normativa sobre residencias de ancianos. Las empresas de la familia Cotino ya existían antes de que él fuera nombrado consejero, aunque desde que lo es, su familia ha pasado de tener 13 a detentar 21 residencias subvencionadas por la Generalitat. Puede que Cotino no haya cometido ninguna ilegalidad, pero sólo teniendo una manga muy ancha se puede considerar correcta su actuación… Camps no está en condiciones de repetir como candidato, ni por su grave responsabilidad política al abrir las puertas de la Generalitat a un presunto delincuente como El Bigotes, ni por su atrabiliaria y por momentos ridícula reacción ante el escándalo. La responsabilidad del líder del PP pasa por evitar que el partido en Valencia siga en esas manos.”)
És aquesta que reproduïm des d'ací i que va acompanyada d’un comentari clar i oportú a peu de foto: “Los militantes bajaron del autobús con bocadillo”. Si ja ho diu aquella dita de ‘quien tuvo, retuvo’ i més ells, els commemoradors oficials de ‘los años de paz’, abansamb el de ‘por la gracia de Dios’ i ara amb ‘El Curita’. I és que la família sempre és la família.
Un sondeig encomanat pel PSOE valencià apunta a la victòria per més de 22 punts del PP cas d'haver ara unes eleccions al País Valencià. Dos coses: el Suprem no havia tornat a obrir la causa dels trages de Camps i, per tant, no estava imputat i l'enquesta té un marge d'errada de vora el 3%. Dóna igual. La incidència d'aquestes dos variables seria mínima. El PP arrasarà les properes eleccions i punt. I ho faran presenten a qui presenten de candidat, tant es valdrà que siga Camps com qualsevol altr@.
Aquesta mostra deixa clar que el Vicent va ben encaminat amb la seua intenció de votar al PP. Primer, se sentirà guanyador per primera vegada en sa vida. I, segon, contribuirà a engreixar a la dreta a vore si treuen 90 dels 99 diputats i rebenten d'èxit.
Així, descaradament i sense avergonyir-se. Sense premeditació, ni nocturnitat, ni traïdoria. Per la cara i perquè El Curita era (i a hores d’ara encara és) el que exerceix de sheriff al País Valencià. Són tan sols els únics i vertaders arguments d'una prepotència manifesta escenificada dia a dia durant set anys.
Grandes frases de Camps sin miedo (Article de Ignacio Escolar) ‘Francisco Camps, 24 de diciembre de 2008, al teléfono con el Bigotes: “Amiguito del alma (…) te quiero un huevo”. 10 de mayo de 2009, en una conferencia: “Claro, yo me pago mis trajes”. El mismo Camps, 20 de mayo de 2009, en el interrogatorio ante el juez Flors, que le pregunta qué le debe su generoso amiguito: “Todos los valencianos me deben mucho porque he sacado adelante la Comunidad Valenciana. Los valencianos me gritan ‘presidente, presidente’ cuando me ven por la calle”. 8 de julio, después de que el juez ratificase en un auto que había pruebas de cohecho: “Quedan uno o dos escaloncitos y esta cuestión absurda será pasado”. 5 de octubre, tras las críticas de Fraga el escándalo Gúrtel: “El ambiente que se está respirando en el PP es excepcional, siempre lo ha sido, pero ahora más que nunca”. 13 de octubre, cuando explicaba a su partido por qué Ric Costa dimite y él no: “Todos tenéis que ser felices, porque todos somos iguales, los calvos y los que tenéis pelo”. 14 de octubre, a los periodistas que le preguntaban por el caído Ric: “Son ustedes muy amables y muy agradables”. El poeta Camps, 3 de noviembre, en el Comité Ejecutivo Nacional del PP: “Cuando yo estaba mal y sufría, pensaba en ti y me animaba. Mariano, tú eres mi escudo”. 12 de noviembre, al portavoz socialista en las Cortes valencianas: “A usted le gustaría que yo apareciese boca abajo en una cuneta”. El mismo Camps, hace una semana, cuando el Tribunal Supremo reabrió su caso: “No me preocupa nada, como Juan sin miedo, porque nada temo. (…) El proceso es de risa”. Francisco Camps, hace unas horas, después de conocerse que el Supremo da por probado que recibió regalos y trajes de la Gürtel: “Hoy estoy más feliz que ayer, más feliz”. Y, vistos los precedentes, yo le creo. Más feliz que ayer, pero menos que mañana.’
Aquesta és una conversa entre Álvaro Pérez, El Bigotes, i Francisco Correa del 23 de gener del 2009 en la qual parlen de l'organització del lliurament dels premis Grammy Llatins a València. Parlen d'Alberto (Català, president de Fira València) i deixen claret que el president de la Generalitat, FranSisco Camps, estava pendent de la reunió que havien mantingut Català i Pérez amb la gent de Miami que s'encarrega de l'organització d'aquest esdeveniment. La pregunta és: quanta pasta n'hi havia per a repartir-se entre ells?
Álvaro Pérez: He hablado con esta gente. Pedro y yo hemos estado con ellos casi una hora charlando (...) Nos han explicado que la decisión final la toman ellos dos (...) Hay otros tres miembros de la Academia que siempre hacen viajes con ellos y les gusta que también estén de acuerdo (...) Me llamarán en unos días para que si todo va bien se decida que se hace en Valencia. Entonces volverán a hacer una visita en Fallas, pero antes nos iremos a Miami a cerrar el acuerdo con ellos.
Correa: Hombre, claro.
A.P.Y eso es.
C. ¿Les ha gustado Valencia?
A.P. Mucho, tío, mucho. Gabriel Alvaroa conoce Valencia porque ha estado ya con su mujer y sus hijos, pero no se pensaba que estaba preparada para estos acontecimientos.
C. ¿Ha visto la ciudad de las artes y...?
A.P. Sí, sí, sí... Lo ha visto todo, todo. Absolutamente todo. Hemos estado desde las doce de la mañana hasta las dos y media de la tarde en Feria Valencia con Alberto, que ha sido un magnífico anfitrión. Han estado con Pedro López, el director técnico de feria, que se lo ha explicado todo, y han flipado (...) Le han dicho que no habían visto en su vida una feria tan preparada como esta de Valencia. Han alucinado cuando han visto que no necesitan generadores (...) y han alucinado cuando han visto la central eléctrica porque no habían visto una en su puta vida. Han visto los pabellones, un vídeo que les he preparado (...) Les hemos ido a buscar en una furgoneta Mercedes de lujo, asientos de cuero, cristales tintados. Tenían el coche en la puerta de todos los sitios. En fin. Iban absolutamente felices.
C. Muy bien. Pues eso es una buena...
A.P. Totalmente felices, ¿vale? Pedro ha hablado con Vicente Rambla. Vicente me ha llamado ochos veces: "¿Cómo va todo? ¿Queréis que el presidente vaya a tomar un café?". Y luego me ha llamado el presidente: "¿Cómo va todo
El Galduf dels collons va passat de gintònics i realment és tonto del cul!!!!!!!! Les accions legals i demandes NO es presenten contra golfos i delinqüents, ja que són de la família, sinó contra tot allò que puga ajudar a desvirtuar la realitat i permeta eternitzar el procés judicial fins la seua prescripció i així el delicte desapareix. Camps NO s’ha venuts per tres trages: els vestits són realment el condó que s’ha posat damunt el president valencià com a preservatiu moral per intentar dissimular com trenta milions d’euros de la Generalitat valenciana anaren a parar alegre i premeditadament a butxaques corruptes: tot això fraccionadament, en directe per Canal 9 i amb la benedicció del Papa de Roma ja que ells són així de fanfarrons. Amén!
Ara ja
està clar: el nostre senyor no
existeix. Si Déu existira, no li hauria fet açò al nostre president, FranSisco
Camps. És la segona vegada que fem servir aquesta foto per deixar clar que
FranSisco i Rita van estar demanant-li que el Tribunal Suprem arxivara
definitivament el cas dels regals al president, dels trages, dels de la seua
senyora, dels que van rebre els seus fills... perquè està molt clar que els
regals no tenien res a veure amb que totes les conselleries i algunes empreses
públiques contractaren 85 vegades amb empreses de la trama corrupta del cas Gürtel, fraccionant la majoria
dels contractes en imports menors de 12.000 euros per poder adjudicar-los a
dit. Què tindrà que vore una cosa amb l'altra?
Que Déu
no haja respost a la crida de Camps és el senyal de que no existeix, sinó
hauria influït en els jutges del Suprem!
Perquè
l'altra explicació que tenim és que Déu existisca, efectivament, i que no haja
fet res perquè Camps ha pecat i es mereix la penitència en tant que culpable
del delicte de suborn pel qual està imputat. I això si que no!!!
De moment sols estem parlant dels trages, dels vestits que enlluernaren a Camps. Però, a més, l’Agencia Tributaria confirma que el PP valencià va amagar 2,5 milions d’euros de la campanya electoral del 2007... finançament il·legal... fraccionament dels pagaments... sobrecostos visita del Papa... Envicats i ben enviscat, el "ratito largo" se li va a fer etern a Camps i al PP valencià!
Concentració urgent del COL·LECTIU NO A LA CORRUPCIÓ: Ens convoquen una vegada més, d'una manera espontània i exprés, hui dimecres 12 de maig a les 18:00 hores a les portes de la seu del PP de València. ( carrer Quart, 102). NO A LA CORRUPCIÓ - CAMPS DIMISSIÓ!
La notícia segons Canal 9 (en menys de 35 segons l'han ventilada. Els informatius de RTVV han tornat a emprar el castellanisme cohecho per tal d’evitar l’equivalent valencià, suborn, molt més contundent i sobretot comprensible.)
“EL PP VALENCIÀ, AMB CAMPS DAVANT LA REOBERTURA DEL CAS AL TSJCV
El Partit Popular de la Comunitat celebrarà esta vesprada una Junta Directiva Regional per a donar el seu suport a Francisco Camps després que el Tribunal Suprem haja tornat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana la causa contra els dirigents valencians del PP. La Sala que presideix Juan Saavedra ha acceptat els recursos de la Fiscalia i del PSPV, i insta el Tribunal Superior de València que continue instruint la causa, que va arxivar a l'agost perquè no hi va apreciar cap delicte.”
Fa més d’un any que no caguen a gust i han deixat de ser el melic del món. Fins febrer del 2009 eren intocables, arrogants, prepotents, altius, petulants... ara també, però els toca ajupir el cap massa a sovint ja que la seua hemorroide intel·lectual i corporal fa quinze mesos que els fa anar de cul sense gens de temps per a lluir-se, amb prepotència, com a ells els agradava. Els Camps, que abans es requalificaven alegrement per a ser de golf, ara estan abandonats i perduts... Per això la fotografia de davall on gràficament us mostrem com afronta el president Camps els problemes dels valencians. La malaltia mental que arrossega i el saber-se un cadàver polític col·lapsen l’única neurona activa que li resta i per això aquesta és la seua única alternativa que mostra per a fer front a la realitat que patim... Malgrat el que diguen els tribunals hui, des del 2009 pateix un intens i punxegut restrenyiment mental i físic que li ha trencat tots els somnis... i li perdurarà durant molts anys.
L’alcaldessa de València està preocupada, perquè si cada vegada que hi hagi un escàndol de corrupció al PP han d'enderrocar un barri per desviar l'atenció, en un any València serà un camp àrid!
No n'hi ha dret, ni geperut! El nostre insigne president, FranSisco Camps, està sent sotmès a una persecució que no es mereix. Tot apunta a la definitiva imputació pel Tribunal Suprem per la causa del regal dels trages que li feia El Bigotes. Està sobradament demostrat que la relació entre els regals i el reguer de contractacions amb totes les conselleries guarda una estreta relació, de manera que el dia 12, Camps és més que probable que siga un imputat més.
I no, això si que no. Amb tot el que ha fet Zaplana i mira'l, cobrant un milionet d'euros de Telefònica. O Vicente Sanz en Canal 9 i només ha pogut caure por su mala cabesa!
A més, a sant de què va recórrer l'arxiu de la causa en el TSJ gràcies al vot de Juan Luis de la Rua el PSOE valencià? Com si tingueren una alternativa de govern al PP! O possibilitats de governar guanyant unes eleccions! Mania i enveja a FranSisco és el que li tenen, que no suporten vore'l triomfar arreu del món.
No n'hi ha dret! El nostre president no es mereix acabar com va camí de fer-ho: dimitit després d'imputat i llançat políticament a perdre per a tota la vida. I damunt tots diuen que serà Rita la seua successora. Ella que no vol, que l'únic que pretén és ser alcaldessa perpètua de València!
Ja n'hi ha prou. Deixeu estar al president, que com més estiga més patiran els votants del PP. S'imagineu tindre que votar el PP després de tot el que ha passat? Ho faran els mateixos, ni més ni menys, però ja voreu com seran milers els que ho hauran de fer amb el nas tapat. I això ja serà prou divertit.
Sant de la Rua‘Justiciero’, per la més que amistat que tens tira-li una maneta, que això a ell li agrada molt, que el pobre xic ja no guanya prou per a les maleïdes pastilletes!
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
