Ens van ensenyar a ser bones persones… en un món ple de fills de puta…

+info

Moment de prendre grans decisions…

+info

Em sobren teories i especulacions  per a donar i repartir… gratuïtament… de franc… de tots els colors i destarifos…

+info

Al bus urbà, una xiqueta ràpidament m’ha ofert el seu seient… “señor, siéntese aquí usted” ha dit… hòsties, quina pinta de iaio dec tindre!!!

Terra, traga’m!!!

+info

Després de la tempesta arriba… la fresqueta… sempre…

+info

Arranque a escriure i jo m’aclarisc perfectament amb el que estic teclejat perquè sé mentalment de què va el tema… però després arriba el que ho llig i no s’assabenta quasi de res del que volia expressar… igual que jo, al cap d’alguns dies ja no recorde exactament el que pul·lulava per la meua melona i, realment, volia dir…

+info

Ens pensem que som el melic del món… però, a l’hora de la veritat, ningú més ho sap… sols nosaltres…

+info

La terminologia estava normalitzada… però, abans i ara, la llengua forastera i imposada era, i és, la que marcava les retolacions… ja després, l’antivalencianisme demonitza el mot per a buscar continuar destruint el #PaísValencià… i persistir a destrossar la nostra parla…

+info

“Cinc pometes té el pomer,

de cinc una, de cinc una,

cinc pometes té el pomer,

de cinc una en caigué…”

… però per poder-la cantar ben entrada la tardor, abans han de florir… com ara en primavera…

+info

Quinta Temporada – Episodi 4 (programa 42)

Els camins, i designis, dels humans són inescrutables… críptics, esotèrics, enigmàtics i atzarosos. Sibil·linament, els pensaments i projectes van del blanc al negre viatjant constantment per les distintes escales dels grisos i així, depenent de l’època i el moment, reafirmem o variem les nostres veritats irrefutables elevant, o llevant ràpidament, dels altars a les nostres muses espirituals…

Per això, en aquest programa del nostre pòdcast narrem eixes històries viscudes a les terres edetanes buscant que els nostres oients puguen acolorir-les. Parlarem de sant Roc, de Sant Blai, de deïtats de la competència com pot ser el màxim responsable dels musulmans, de verges que primer desemparen i després emparen, i de Barrabàs i la Pixona… per acabar amb uns sants als quals varen emblanquinar en la seua pròpia pedra… històries verídiques amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf…

Benvingudes i benvinguts, una vegada més a Cròniques Edetanes… Benvinguts i benvingudes a les gestes i embolics d’alguns Sants, Verges i Arcàngels que van revolotejant pel cel d’Edeta…

01 Sant Roc, Sant Blai i Benaguasil

02 I el còlera li va donar el patronatge de Llíria a l’Arcàngel

03 Amor i desamor dels Sants de la Pedra i els Poblans de la Vallbona

04 Acomiadament celestial

Ací hem tingut un resum dels sants, les verges i els arcàngels que, des de fa segles, moooolts segles, revolotegen per les nostres muntanyes i vigilen els nostres camps, que tenen cura de nosaltres i espanten virus, malalties i pestes, pedregades i sequeres, que de vegades es cansen i s’obliden de les seues funcions protectores, però en altres moments actuen amb rapidesa o fins i tot amb fúria. Els humans també interactuem amb ells, els venerem i els dediquem temples, ermites i ofrenes, els donem càrrecs honorífics, patronatges, títols, però també els oblidem i en busquem d’altres. Són els esperits edetans que, des de fa molts segles, viuen al pis de dalt de la Vallbona, a les muntanyes, als barrancs, a les séquies i al nostre riu. Els necessitem, i ells ens necessiten a nosaltres. Cuidem-los!!!

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 4 de la Quinta Temporada, “Sants, Verges i Arcàngels revolotejant pel cel d’Edeta”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Ara, és ara… ni adés, ni a posteriori… ara mateix… és en aquest moment…

+info

Ben fondo… a la imatge és ben evident que el camí és fondo… per això s’anomena Camí Fondo… a la imatge el tram quasi final des de Benaguasil a Llíria… i Barrabàs, al tossal, com a testimoni que és fondo… el camí…

+info

Crec que l’art modern tampoc m’entén a mi… jo a ell menys… equilibrats i neutralitzats estem…

+info

Acabe de comprendre que la manera correcta de fer algunes coses… és, justet, tot el contrari de com porte fent-les tota la vida…

+info

Crec que, des de jovenet, patisc tècnicament “demència senil”… “deliri per les mamelles” és el diagnòstic mèdic que em diuen els amics… i sembla ja crònic… la “demència” per allò “senil”…

+info