Després d’una temporada agredolça, amb més lamentacions i malediccions que encerts, les darreres setmanes ens havíem habituat a la glòria amb quatre triomfs consecutius. L’Alfàs del Pi ens retornà a la realitat aquest cap de setmana al Pla de l’Arc (70-85) però el personal no marxarem decebuts ja que els de Llíria mostraren una motivació ben distinta que convida a l’esperança ja que enfront hi hagué un equip, els de la Marina, que mostraren un dels millors bàsquet que hem vist aquesta temporada al pavelló edetà.
Memòria de joves irats.-Aquest és el títol de la cançó de Loquillo del seu darrer treball Balmoral. En el vídeo que adjuntem participen un grapat d’il·lustres exjugadors de bàsquet com ara Epi, Andrés Jiménez, Nacho Solozabal, Manolo Flores, Agustín Cuesta o Javier Mendiburu. Tots ells en alguna època ha sigut rivals del bàsquet Llíria. Per això l’incorporem (gràcies a Vicent Montesinos per proporcionar-nos-ho)
Mira si és senzill: l’incombustible Jordi Gutiérrez posa el seny i els jugadors elbàsquet. Aleshores el resultat de l’equació no et deixa cap dubte: podràs guanyar o perdre però almenys no defraudaràs ni autoenganyaràs i el personal eixirà amb un bon sabor de boca i moral del pavelló. Des de que l’amic andalús seu a la banqueta, els edetans han aconseguit més victòries que amb les anteriors 11 jornades juntes. No sols això: dels darrers 4 triomfs, tres han sigut lluny del Pla de l’Arc, en uns moments delicats ja que en cas contrari ara per ara estaríem abocats a ser els cuers de la categoria. Ahir a Mallorca mentre el València C.F. feia el més gran ridícul de la temporada, el Cibo Llíria era contundent: 64-90 (16-28, 6-15, 24-18 i 18-29). L’americà Vicent Faubel feia 18 punts, Lluís Sabater 16 i el recentment incorporat Víctor Hidalgo tornava a marcar les diferències, 36 punts i 9 rebots.
Ja ho comentàrem en aquest bloc temps enrere: xe nanos tireu d’una vegada a eixesuccedani de Vukovic o no alçarem cap! I els fets ens han donat la raó: des de que seu a la banqueta Jordi Gutierrez, l’andalús, el Llíria ho guanya tot, tan se val siguen partits oficials que amistosos. Si açò ho veien clar fins i tot els venedors de la ONCE de Llíria! Sens dubtes també cal afegir que la incorporació del pivot Victor Hidalgo (a la imatge), jugador més valuós dels edetans (27 punts i 13 rebots) contra el Santa Pola, ha donat un plus de qualitat a l’equip que ha aconseguit millorar el joc interior. Al Baix Vinalopó, el Vicent gaudi d’un bon dinarot i a més de la victòria del nostre equip, els groc-i-negres. Poquetes vegades ix un dia tan redó: Galduf, et fots per no vindre i si esperes la meua trucada estàs arreglat, engega l’ordinador i llig aquest post. I el partit? Molt bé, gràcies. Molta igualtat fins al darrer quart on els edetans han aconseguit distanciar-se de dotze punts en uns minuts on la pressió defensiva, el poder sota taulers i l’eficàcia en la mitja distància han propiciat que trencaren el partit tot i que el relaxament final (70-74) ha permès al Santa Pola maquillar el partit. Així doncs, ara toca anarse’n de copes per a commemorar que cada vegada més el Llíria sembla un equip i estem ja mirant els llocs alts de la classificació. La setmana que ve a Mallorca, en el primer encontre de la segona volta, els de Gutierrez tenen que guanyar, si o si.
(PD: Taronger i Faubel, ja us deia abans del partit que Vukovic no havia inventat res al bàsquet i per tant el seu deixeble, Esteban Albert, poc podia aportar al bàsquet edetà.) +Estadístiques del partit
Açò ja no és el que era: quan perds la il·lusió els dissabtes d’anar al pavelló o quan ho fas et dona igual arribar tard al partit, són símptomes inequívocs de què alguna (o moltes) cosa no funciona bé. El sector dels pelats, amb l’absència del Brasi per a evitar-se l’avorriment, i amb temperament força excitat en cada encontre, ahir senzillament li la bufava el que succeïa al parquet i aprofitaven el matx: u per a recomanar l’obra de teatre Tramuntana que actualment es representa al Micalet del cap i casal, i altre per rememorar l’actuació magistral la nit abans de Xavi Castillo a Llíria. Entremig, el Vicent obligava al Galduf a assabentar-se del partit ja que de tant en tant telefonava per a recavar informació i llançar una sentència: ‘ja t’ho vaig dir, el Fula la cagà completament amb l’elecció de l’entrenador’. En eixe instant el matx concloïa i la Vila s’havia passejat tranquil·lament davant d’un Llíria inepte i inoperant. A la sortida la gent ni es cabrejava i, a l’igual que els pelats, preferien parlar d’altres temes quotidians per a oblidar-se del martiri que suposa anar els dissabtes al Pla de l’Arc. El títol de la lliga valenciana en pretemporada va ser un autèntic miratgei jornada rere jornada, el bàsquet Llíria és més cuer de la categoria. Si no volen quedar-se sols al pavelló, caldrà que busquen solucions ràpides.
La història del club de bàsquet amb més tradició del País Valencià ja està disponible en DVD. ‘Llíria, bressol i passió’és un interessant document de més d’una hora de durada on es recopilen entrevistes, escenes de partits i anècdotes que ens aproparan als60 anys d’història delClub Basquet Llíria. Amb un ritme àgil, l’espectador queda atrapat des del primer segon i arriba a viure en primera persona l’esdevenir d’aquesta entitat esportiva d’una localitat que, quan a penes superava els 12.000 habitats, aconseguí estar a l’elit del bàsquet peninsular i disputar dues temporades a l’ACB. Aquest treball de Julio Tarrega és divideix en 8 blocs didàctics i amens que desvetllen perfectament tota la trajectòria del bàsquet edetà:
-Els orígens d’una passió
-Retorn en groc i negre
-La consolidació del somni
-La generació de la transició
-La màgia del Pla de l’Arc
-De l’infern a la glòria
-Odissea en l’ACB
-Nou mil·lenni, noves il·lusions
‘Llíria, bressol i passió’ és un DVD imprescindible per a tots aquells de casa nostra que estimen el bàsquet.
Serà d’ací uns minuts sempre i quan l’altra personalitat d’aquest bloc tinga una miqueta de formalitat. L’encontre s’inicia a les 6 de la vesprada a Elda. El Vicent a hores d’ara està en camí i tan prompte arribe al pavelló telefònicament es posarà en contacte amb el Galduf i així els seguidors groc-i-negres que no s’han pogut desplaçar podran patir de valent l’esdevenir del matx. Davant la ignorància constant dels mitjans de comunicació valencià per a informar d’aquests esdeveniments esportius, a l’antiga edeta.org (febrer 2005-novembre 2006) varem cobrir amb prou èxit les temporades del Bàsquet Llíria per la LEB2. A més, serà una narració força sentimental per al Galduf i el Vicent que fa 25 anys s’iniciavem periodísticament en el món del bàsquet. Seguirem el partit al ritme de Rapsodes, el grup del Camp de Túria amb arrels edetanes que acaba de publicar el seu primer disc, "Contes per Versos", i del que parlarem més extensament demà en un post. Mentrestant, aprofiteu la setmana que bé per apropar-se al club i traure-vos el carnet de soci. Paga la pena acudir al Pla de l’Arc a vore els partits del Cibo Llíria(continua)
S'enfronten l'equip de la capital de la Marina Baixa, la Vila, i el de la del Camp del Túria, de manera que el Vicent farà un esforç i es plantarà a Elda a les 7 de la vesprada, hora a partir de la qual vos informarem puntualment i en directe des d'aquest bloc del decurs de la final. Mentre el Galduf porga, neteja i es menja uns cargols del Camp del Túria aquest cap de setmana, Vicent farà un esforç pel bàsquet, la comarca i el País. Així som, i així vos ho contarem. Au, xatos.
Serà demà dissabte 13 de setembre a partir de les 6 de la vesprada al pavelló municipal d’Elda (Vinalopó Mitjà) quan els edetans s’enfrontaran a la Vila Joiosa. Per a arribar a aquest matx definitiu els del Camp de Túria s’imposaren en la fase prèvia als equips de l’Horta-Godella, Paterna i Castelló. Per la seua part, els de la Marina Baixa aconseguirenvèncer a l’Alfàs, Santa Pola i l’Almàssera. Després de l’ascens a la lliga EBA el Cibo Llíriaestrena nou president, José Luís Fayos, i ha reestructurat la part tècnica: Natxo Rodilla passa a ser el Director Esportiu mentre l’experimentatEsteban Albert és l’entrenador d’una plantilla jove i il·lusionant que de segur ens farà vibrar una temporada més al Pla de l’Arc. Els abonaments per a la temporada 08/09 ja estan a la venda i la competició s’iniciarà el proper 21 de setembre quan els edetans rebran la visita del Bàsquet Mallorca.
Serà demà divendres, 20 de juny, a partir de les 8 de la vesprada i al saló d’actes de la Llar del Jubilat de la capital del Camp de Túria. El DVD és una interessant recopilació d’entrevistes, escenes de partits i anècdotes que ens aproparan als 60 anys d’història del Club Basquet Llíria. En l’acte es farà una reflexió del que ha estat, és i serà el bàsquet edetà, a càrrec de membres del Club que han desenvolupat càrrecs de rellevància. Finalment, s’oferirà un vi d’honor, on es podrà gaudir de les amistats que s’han fet al voltant d’aquest estimat esport: el Basquet.
A Moscou estan celebrant el triomf a la final four? El personal està més pendent del Pau i els Lakers? Bufa la gamba! A terres edetanes tenim el nostre temple sagrat i aquest és el Pla de l’Arc. 60 anys d’història, i moltíssims més de futur, provoquen que tan sols tinguem el cor groc-i-negre i ens identifiquem plenament, per a joia o a contracor, amb el dia a dia del Bàsquet Llíria. Hem participat en totes les categories possibles donant la cara i sent el referent d’aquest esport al País Valencià. Ens han putejat, ignorat i oblidat, però en cap moment els irreductibles, primer del Pavelló Vell i posteriorment al Pla de l’Arc, hem tirat la tovallola i continuarem gaudint fidelment a la categoria que ens toque. Els xiquets de Fula aquesta jornada ens han regalat l’ascens a la EBA: els prop d’un miler d’aficionats hem sentit orgull, alegria i satisfacció. Que correga el cava i la traca. Força Llíria! (I ara a espentar perquè la Penya aconsegueisca el triplet!!!)
El millor entrenador de bàsquet del País Valencià, amb molta diferència sobre el segon, ha decidit dimitir d'entrenador del Gandia Bàsquet, equip de la LEB Or. El Gandia està en zona de descens i Isma no ha pogut suportar la manca de comunió entre la graderia i l'equip. Portava 12 anys a Gandia, després d'haver entrenat un parell de dècades el Llíria i altres cinc anys haver dirigit l'escola del Pamesa. Ha tingut ofertes de lluny del País, fins i tot Juan Roig li va oferir entrenar el Pamesa, però les seues aspiracions personals sempre han passat per damunt de l'ambició professional. La família i el seu poble, Llíria, han estat referents inqüestionables del gran Isma Cantó, persona compromesa amb valors, idees i persones. D'allò que ja no trobes. Ell forjà la millor generació de jugadors del País: Lluís Andés, Ferrandis, Miñana, Àngel Rodilla, Josep Pérez Lapiedra, Enguídanos...ell assaonà Quique Andreu, promocionà Víctor Luengo, va seguir els primers passos de Natxo Rodilla. Els qui l'hem tractat estem fotuts perquè sabem que li costarà molt refer-se d'aquest entrebanc, més encara quan enguany pensava que havia fet un equip per a no patir en la categoria, però tenim l'esperança de que, segurament, se'l trobarem més sovint al Bar Juanito jugant a cartes.
Somiava en ser escriptor però, entre mot i mot, la passió pel bàsquet li va arrelar ben fort. Fa dos anys s’incorporà a meitat temporada a la plantilla del Bàsquet Llíria, aleshores a la LEB2. Substituïa a altre compatriota que estava realitzant una discreta campanya al club del Camp de Túria i al Pla de l’Arc es vivien moments de dramatisme ja que l’equip tenia totes les paperetes per a ser un candidat al descens. Estem parlant de Lance Allred, un pivot nascut a Salt Lake City, de 27 anys i 2’11 que va aportar la suficient qualitat per que el Bàsquet Llíria es consolidés a la categoria. Però la virtut professional de Lance adquireix una doble virtut ja que aquest jugador nord-americà pateix una pèrdua auditiva del 80%. El passat 13 de març donava el salt a la millor lliga del món al fitxar pels Cleveland Cavaliers, debutant amb aquest equip el 17 de març. Eixe dia passarà a la història del bàsquet ja que Lance es va convertir en el primer jugadorsord a disputar la NBA. Aquesta temporada el Pla de l’Arc continuara vibrant amb el Bàsquet Llíria i, al mateix temps mirant de reull les actuacions de Lance amb els Cavaliers.
Navegant desordenadament per la xarxa hem descobert una perla de la ja llarga vida del bàsquet edetà. Es tracta d'un article escrit a principis del llunyà 2002 narrant i recordant una notícia que va esdevenir-se a l'estiu del 85 del segle passat. Al llegir-ho no hem pogut més que reprimir un somriure nostàlgic que ha esclatat en rialles tot just arribar al punt i final. La història és autèntica i verídica. L'autor és un vell amic nostre (en realitat amic del Galduf i conegut del Vicent) i amb els elements que apareixen retratats a l'escrit hem compartit moltes hores (tot siga dit: la vinculació és més amb el Vicent que amb el Galduf). Així doncs, des d'aquest enllaç us advertim que tots aquells que estimeu el Bàsquet Llíria gaudireu uns minutets espolsant-se de l'oblit una primícia que no va succeir. (Fotografia actual de Wiley Brown, entrenador de l'Indiana University Southeast)
Aquest borinot no havia de posar ni un euro de les arques públiques, tan sols recolzar una de les institucions més importants del poble. Però amb la seua ganivetada per l’esquena i a traïdoria ha deixat 2.000 aficionats sense poder gaudir de l'espectacle que els jugadors oferien cada cap de setmana al poble de Llíria. Marginant una part important de la societat edetana tan sols demostra el seu sectarisme a l’hora de dirigir l’ajuntament marcant una barrera infranquejable entre ciutadans de primera i segona: els que ell considera addictes al seu règim i els ‘empestats’ que no li riuen les gràcies.
A les acaballes dels anys 70 i principis dels 80 del segle passat, qualsevolal Camp de Túria que volguera assabentar-se dels resultats, cròniques i classificacions del Bàsquet Llíria havia de recórrer a la premsa madrilenya. L’As era el diari que més informació aportava. A més, els mitjans de transport no eren gaire eficients i solien arribar amb un dia de retard. No obstant, s’esgotaven els exemplars als quioscos i els aficionats acudien al bar per a compartir tota la informació. Temps després, el Pla de l’Arc va ser l’autèntica universitat per que un grapat de periodistes es llicenciaren en bàsquet, fet que oblidaren ràpidament quan els seus interessos personals i de promoció ja no confluïen a terres edetanes. Una vegada consolidat aquest esport al cap i casal, la basquetmania de Llíria de bell nou va haver de sobreviure de manera artesanal amb el boca-orella que convertia als aficionats en autèntics periodistes. Els teletexts, la irrupció del telèfon mòbil i darrerament la consolidació d’Internet varen permetre les darreres temporades seguir els partits de fora tranquil·lament (millor dit, nerviosament) des de l’ordinador de casa tot, però, al marge de qualsevol mitjà valencià que sempre ha marginat amb prepotència tot el que no succeís a València capital.Els Pobles valencians mai els han interessat.
El coto d’Izquierdo ja fa temps que va superar els seus límits naturals i el seu capo es troba completament desinhibit, abrandat i amb el cap ple de fum. Odia tot allò que no controla, i en un tres i no res, sense dubtes ni diplomàcia, envia a pasturar a tot aquell, particular o institució, al qui ha clavat l’etiqueta d’enemic. No conformant-se amb això, posteriorment traurà el corresponent pamflet escatològic i amb les seues mentides habituals intentarà afonar per segona vegada a tots aquells que busquen solucions i no problemes. És un complet bufa la gamba, i durant tota la setmana s’ha dedicat a crear falses il·lusions i a marejar la perdiu amb mentides que no ha estat capaç de concretar i que han conclòs amb la desesperació de l’històric club edetà que, a corre-cuita doncs vencien els terminis, no ha tingut més remei que vendre la seua plaça a la LEB2 al Caceres. De bell nou, l’alcalde de Llíria, Manuel Izquierdo, s’ha cobert de glòria dedicant una sonora botifarra als prop de 2.000 aficionats que acudien al Pla de l’Arc cada jornada de bàsquet. I encara estarà descollonant-se quan l’any passat prometé que amb ell com alcalde el club estaria a una categoria superior... Que se'n vaja a escampar la boira!
Les cultures més avançades històricament han sigut les que han donat suport a la cultura, els esports i les arts. Llíria, capital sols en el nom del camp de Túria i destinació del carrer principal de València, està des de fa temps a la UVI i des d’ahir, amb la pràctica desaparició del bàsquet, ja passeja amb la barca de Caronte cap al tedi, l’avorriment, la manca d’oci, el folklore barat i la ciutat dormitori que tractàvem d’evitar. El nostre poble serà la propera setmana una ciutat molt més pobra i decadent sense el bàsquet que, avui en dia i encara que a algú li pese, és l’única associació viva i amb projecció estatal i de País de la localitat, però amb el problema que no dona vots. Una institució que és admirada, reconeguda i respectada a tot l’estat espanyol, es menyspreada i oblidada a Llíria pels seus governats i no passa absolutament res. L’alcalde amb les seues paraules favorites, ‘Si, si demà ho vorem’, ha estat 5 mesos donant llargues i demostrant la seua nul·la implicació amb la societat edetana que no es plega als seus interessos i que pot mig funcionar autònomament. A més de dedicar-se a enfrontar associacions i manipular informacions, de segur que si l’assumpte continua i la gent parla al carrer, ho trauran en els seus típics pamflets reconciliadors.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
