La Muixeranga de València es fa gran i ha arribat l’hora de
presentar-la en públic, si bé ja portem uns quants anys enlairant-nos sobre els
carrers de la nostra ciutat de València, del nostre País i fins i tot de la Sénia enllà. Volem
convidar-vos a la nostra presentació pública que serà divendres 1 d’abril de
2011, a
les 19:30h., al CLUB DIARIO LEVANTE (Edifici Levante-EMV. C/Traginers 7.
Polígon Vara de Quart. 46014 VALÈNCIA). Hi farem alguna figura i ens
acompanyaran a la taula membres de la NOVA MUIXERANGA
d’Algemesí, de la muixeranga de L’Alcúdia ELS NEGRETS, i de l’EPM
(Entitat Promotora de Muixerangues). Esperem comptar amb la vostra presència.
(En
aquest vídeo trobem la primera figura feta en acte oficial per la Muixeranga de València, al Carnestoltes de Benimaclet
el 24 de febrer de 2007. De fons sona la Marxa de la ciutat de València i no el
tradicional himne de la
Muixeranga... és que són molt innovadors!)
La Moixiganga és una dansa que té les seues arrels en Titagües al segle XVII i que se celebra a les festes grosses, cada set anys, a la plaça i davant l'església d'aquesta població pertanyent a la comarca dels Serrans i de poc més de cinc-cents habitants. Aquest ball de valencians, de gran valor etnològic, està emparentat amb la Muixeranga d’Algemesí i els Castellers de Catalunya. Aquest tresor cultural de Titagües es compon de 10 quadres o danses. Les cinc primeres, de caràcter religiós, s'interpreten sense solució de continuïtat per un grup fix de 16 mossos dansaires i 3 xiquets (angèlics): l'Altar Major, l'Altar Movible, les Andes, la Ema i el Pilar o torre humana. Les altres cinc composicions són profanes i representen els gremis, oficis o activitats quotidianes pròpies de l'economia i societat d'altres temps com els Oficis, el Batan (colpejar de la llana), la Roda del molí, que representa la mòlta dels cereals, el Ball del garrot, acompanyat pel cant d'una jora al ritme de les guitarres i la pandereta, i, per a acabar, les Carasses, una dansa festiva. La indumentària consisteix en el peculiar vestit d'estiu dels antics llauradors: saragüells, amb faixa roja, camisa blanca i jupetí folrat a l'esquena i davant amb tapís de vellut de color i dibuixos florejats, mentre que un mocador de seda cobreix el cap a la manera dels pobles de la part alta dels Serrans. L'acompanyament musical va a càrrec del clarinet (originalment era una dolçaina) i el tabalet i consisteix en una melodia principal per als desplaçaments i una secundària quan s'inicien les composicions dels quadres. El 4 de setembre del 2009 va ser la darrera vegada en interpretar La Moixiganga i fins a les festes del 2016 no es tornarà a repetir. Al 2003 l’ajuntament de Titagües va demanar al Govern valencià que declararen La MoixigangaBé d’Interés Cultural en la secció de Patrimoni Immaterial, però la conselleria de Cultura encara no ha donat senyals de vida... Des d’ací accedireu al vídeo on podreu gaudir de La Moixiganga de Titagües.
La Muixeranga, també coneguda com "el ball de valencians",
és per a molts entesos la precursora dels castells. Es tracta, més que d'un
ball, d'un conjunt de quadres plàstics que acaben alçant torres on són
rematades per un xiquet. La dansa de la Muixeranga s'estructura en tres parts: el Ball
(també anomenat Passeig o Florete); les Torres
Humaneso Pujades (aquesta peça és la més representativa de tot el
repertori i també se la coneix com la Muixeranga)
i els Quadres
Plàstics. La diferència entre aquestes dues últimes respon a la
intencionalitat. Mentre que les torres busquen alçar construccions, les figures
plàstiques volen representar escenes relacionades amb la Mare de Déu. Els primers testimonis escrits els trobem cap
al s. XV, Segle d’Or del nostre País, on la Muixeranga feia les
seues representacions als intermedis dels teatres per entretenir el públic. Al
poble d’Algemesí (la Ribera Alta
del Xúquer), cal dir que al s. XVIII el ball de la Muixeranga entrà a
formar part del seguici que precedeix la imatge a les processons de la Mare de Déu de la Salut, celebrades el 7 i 8
de setembre de cada any, apareixent la primera referència documental el 1733 al
Llibres de Comptes de la Vila.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
