Definitivament
hem naufragat a meitat travessia. Se’ns han enfonsat les paraules ensorrar-se
completament les ganes de continuar colpejant l’ordinador... Eixuts d’espenta,
l’Artur i el Sime a les acaballes del setembre passat van decidir que tocava
posar punt i final a aquest viatge i per tant acomiadar-se d’una criatura que
durant un bon grapat d’anys ens ha permès volar amb completa llibertat
expressiva. L’1
d’octubre el Vicent s’afanyava en
col·locar el seu darrer post. El Galduf ho fa 9 dies més tard senzillament perquè des del passat
5 de setembre no ha obert la computadora...
Passar-ho
bé, destarifar molt de tant en tant, gaudir dels moments, no limitar la
imaginaciói també el poder cremar la
nostra mala llet eren les motivacions principals. Però quan poc a poc tot açò
s’enderroca i esdevé obligació, aleshores l’única neurona que ens queda es
rebel·la i es nega a continuar per aquest camí...
Des de
principis d’estiu la vida al bloc es mantenia artificialment amb la vana
il·lusió que la nostra voluntat reviscolés. Ho deixàvem veure als escrits del
resum de juliol
id’agost i ara ja és una realitat. Problemes
físics fotutsque arrosseguem des de
principis de juny provocaren una davallada anímica. Aquesta manca d’espenta
enfonsa els estímuls i aleshores va renàixer el cansament. I tant de cansament!
El 3 de febrer del 2005 encetàvem el diari digital local d’Edeta.org que es va mantindre en vida
fins que una
demanda en feia tancar el projecte el 24 de novembre del
2006. Llavors, Vicent Partal
ens va obrir les portes de Ca Vilaweb i publicàvemel
nostre primer article el 13 de desembre d’eixe any. Quasi
5 anys després (7 si contem els de la primera aventura per la xarxa), amb 3773
(ni fet a posta l’aconseguir aquesta xifra)posts publicats i prop de 750.000 visites a la portada del bloc decidim
tancar aquest cicle. I les imatges triades per als escrits d’acomiadament són
ben eloqüents: el Vicent
maleta en mà pegant a fugir i el Galduf
autodecapitant-se.
Sols ens resta mostrar la nostra tendra i sincera
gratitud a totes i tots que ens haveu acompanyat en aquest viatge i a Vilaweb per les facilitats que ens han
donat. Vola’m
a sa lluna va ser la banda sonora amb la que iniciàvem aquest camí i
per tant serà la mateixa amb la que aquesta parella d’indocumentats tanquem la
paraeta amb una llagrimeta als ulls. De
tot cor, milions de gràcies!
Per
diferents causes que no venen al cas, el Vicent i el Galduf han coincidit a
prendre la decisió de tancar aquest bloc. Pensem que estàvem fartant-se l'un de
l'altre, que ja no ens besàvem amb la passió de sempre i que abans de
perdre també l'estima, a més de l'apetit sexual entre nosaltres, era millor
abandonar algunes coses per dedicar-nos més temps a nosaltres. Entre majors que
estem i que se’ns estava fent cara de bloc, el millor és passar-nos a la vida
analògica, aquella en la que parles amb gent en el bar davant un nano,
la que et deixa temps per caminar relaxat... la vida que enyorem, vaja, però en
un altre lloc tipus Aizarnazabal, a Euskal Herria. Així que bon vent i barca
nova.
NOTA. El Galduf donarà les explicacions
adients en un altre comentari.
Xiquets i
xiquetes, el 29 de setembre hem decidit fer vaga, de manera que no cal que
entreu al bloc ja que no trobareu cap novetat. Que per què fem vaga? Doncs
perquè és Sant Micalet i eixe dia no es treballa i perquè estem cremats de
treballar. "I els motius que donen els sindicats?", es preguntareu
alguns. "Quins sindicats?", responem.
1. Aquest és un bloc personal, això vol dir que les opinions reflectides són meues i en cap cas venen apadrinades, patrocinades o inspirades per cap ens diví, partit terrenal o organisme aliè. A qui no li agraden, que no siga masoquista ja que sempre es pot estalviar el llegir-les.
2. S'admeten opinions però sempre que tinguen connexió amb el tema, gaudisquen de cert esperit crític i em semblen adients. Els escrits podran fer-se per correu electrònic o bé afegint un comentari al post escaient. Em reserve el dret a contestar-los o no. Haureu de deixar un nom amb mail verificable ja que en cas contrari seran ràpidament esborrades.
3. Els enllaços de la pàgina estan perquè els crec interessants i són una eina per desplaçar-me més ràpidament per Internet i estan subjectes al meu arbitri.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
