El PEN Club català ha instal·lat avui a la redacció de VilaWeb un altar dels morts, seguint la tradició mexicana. La idea, per a mi una mica inquietant, arrenca del fet que els periodistes mexicans són el subjecte de la solidaritat enguany en el dia dels escriptors morts i empresonats que anualment es commemorà arreu del món.L'altar és fet a la manera mexicana i inclou fotografies i objectes de treball de diversos periodistes morts el darrer any en aquell país. Altars semblants s'han instal·lat avui arreu del món, en altres redaccions de diaris i en llocs diferents de moltes ciutats.
Amb aquest gest ens sumem evidentment a la denúncia de la difícil situació per la qual passen els periodistes mexicans. Trenta cinc periodistes han estat assassinats els darrers cinc anys i hi ha vuit més desapareguts, principalment per culpa de les màfies de narcotraficants.
L'altar es pot visitar a la redacció de VilaWeb fins el dia 15. Aquell dia tant al matí com per la vesprada hi haurà una lectura pública de textos dels periodistes mexicans.

En la ronda de presentacions de +VilaWeb avui tocava Reus. Una conferència molt interessant i molt concorreguda que ha estat inevitablement marcada per l'anunci de l'aturada de l'activitat armada d'ETA.
Ha estat un dia estresant. Havíem quedat que eixiria cap a Reus a les quatre i ha migdia ha començat a circular la notícia de l'assassinat de Gadaffi. He eixit, per això pensant que durant el trajecte escriuria una editorial sobre el tema, que he acabat fent en un bar de Reus.
Repassant les portades dels TDT Party d'ahir la cosa fa feredat. Realment cal estar ben boig per a dir, amb el gran desplegament de titulars que usen, que Kofi Annan i els seus companys són 'al servei d'ETA'. D'això a demanar que l'Audiència Nacional empresone l'ex-secretari general de l'ONU hi ha un pas imperceptible.
La sessió d'avui del
El meu primer Mac me'l va vendre, de segona mà, el Jem Cabanes, a meitat dels anys vuitanta. Era un 512, sense ni tan sols disc dur però que fascinava tots els meus amics perquè definitivament era una altra cosa. (Ara, com es veu en la foto, presideix l'entrada de VilaWeb). Amb ell, amb aquell petit Mac, vaig poder fer coses inimaginables per a mi, des de revistes amb aquell programa genial que era el PageMaker fins programes informàtics amb l'Hypercard. Des d'aleshores la meua vida, com la de tanta gent, ha estat vinculada als productes inventats per Jobs. Ordinadors, iPods, iPads, iPhones...

