vicent | Viatges | dijous, 8 de desembre de 2011 | 00:12h

El tren entra parsimoniós a l'estació de Caerdydd, el nom gal·lès de Cardiff. Incomprensiblement des de que hem eixit de Londres de tant en tant entrava una ventada freda al vagó que ha acabat per deixar-me destemplat. En arribar a la capital del País de Gal·les en descobrisc el motiu: per a obrir la porta, quan el tren s'atura en una estació, cal abaixar la finestra i obrir per la part de fora. Antic o tradicional, no ho sé, però fred de mil dimonis.

El meu hotel és just devora l'estació així que descarregue i isc a fer un volt i a sopar. Demà comencen unes jornades a les quals he estat convidat per S4/C, la televisió que emet en gal·lès i la Npld. Demà les inaugura el president gal·lès i jo he de parlar divendres a primera hora.

A Caerdydd no hi havia estat mai. Fa anys em van convidar a fer una conferència ací a Gal·les però era a la Universitat d'Aberystwyth, al nord del país, en la zona on la llengua es manté més viva. Ací en el passeig que he fet per a sopar he observat que tot és retolat en anglès i en gal·lès però que els comerços usen només l'anglès. He vist algun cartell en gal·lès però molt escàs. Això sí els rètols en gal·lès són de color verd. Com aquells rètols bascos que gastaven la tipografia d'Arana. Supose que és una manera gràfica de minoritzar-te també...

Comentaris: 1

Honor etern a Socrates

vicent | diumenge, 4 de desembre de 2011 | 13:57h

Aquesta matinada ha mort al Brasil el doctor Socrates, un dels millors futbolistes de la història i un dels puntals de la lluita per la democràcia al seu país. Ell va fer del Corinthians un equip autogestionat en plena dictadura on tots els membres de l'staff i els jugadors votaven qualsevol decisió, incloses les alineacions. I el Corinthians i, sobretot, ell mateix jugaven com els àngels.

Tantes i tantes vegades, a més, va donar la cara eixint al camp amb samarretes reivindicant la democràcia, o els presos de consciència o els drets de les classes populars. I va parlar clar, sempre, en plena dictadura i després. Lula el va intentar fer ministre i ell va respondre: 'jo faig política, no sóc polític'.

La seua vida privada va ser molt complicada i la seua lamentable afició a la beguda l'ha dut a la mort abans del que tocava. Però la glòria del seu comportament polític i el seu geni futbolístic ningú no la podrà discutir. Obrigado doctor.

En el partit del Corinthias d'avui jugadors, cos tècnic i aficionats han recordat la memòria de Socrates alçant tots el puny. Una imatge insòlita en un camp de futbol precisament el dia en el qual guanyava el títol de la lliga brasilera.

Comentaris: 1

La botiga

vicent | Periodisme | dissabte, 3 de desembre de 2011 | 22:42h

Dijous vam inaugurar una botiga a l'edifici de la redacció, creada amb la gent de Productes de la Terra. S'hi pot trobar productes alimentaris, jocs infantils, samarretes i marxandatge, llibres, discos i un grapat de coses més. Avui ha estat el primer dissabte en ser oberta i els que n'entenen diuen que ha anat molt bé.

A alguna gent sembla que li ha sorprès aquest moviment però entra dins una lògica que cada vegada creix més arreu d'Europa: els mitjans en definitiva responen a un estil de vida i perquè no crear un lloc físic on també el pot consumir. És el que ha fet la gent de Monocle amb les seues botigues, la gent del Guardian que vol obrir una cadena de bars o la gent de la CNN amb la seua nova cadena de cafès als aeroports.

Afegir-hi un comentari

Cues

vicent | Viatges | divendres, 2 de desembre de 2011 | 10:58h

Arribar dijous al vespre a Zeventen és trobar-se Europa en moviment. Literalment. A l'aeroport de Brusseŀles els vespres solen ser moguts per la quantitat de gent que torna cap a les seues ciutats després d'alguna gestió davant la immensa maquinària europea. Però dijous la fugida pren proporcions dantesques. Qui pot s'ho organitza per a no esperar fins divendres al migdia per a tornar a casa. I la conseqüència és que l'ampli espai d'accés al control de viatgers es queda menut i els qui esperen omplen fins i tot la llarga cinta mecànica que els hi porta. Caminar entre ells es divertit si t'agrada jugar a imaginar qui són: és un festival de llengües, maneres, estils i modos que no et deixa impassible. Clar que a ells maleïda la gràcia que els fa l'espera i veure't passar a tu per l'altra meitat buida del passadís, en la direcció clarament minoritària

Comentaris: 1

Números al robatori

vicent | dimecres, 30 de novembre de 2011 | 23:56h

En un gest que no entenc la presidenta del Parlament de Catalunya ha decidit prohibir l'ús de l'expressió 'expoli fiscal' a la cambra catalana. I tampoc no es pot dir 'Espanya ens roba'.

Recomana a la molt honorable presidenta que visite aquesta web creada Convergència Democràtica i per Unió Democràtica, que és el seu partit, on hi ha un comptador, esfereidor per cert, del robatori.

Comentaris: 5

Muixaranga d'aniversari. Amb Meliton.

vicent | Bétera | dilluns, 28 de novembre de 2011 | 17:52h

La Unesco m'ha fet un gran regal d'aniversari, que avui faig anys, Aquesta matinada ha declarat La Muixarange i totes les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Felicitats a la gent d'Algemesí però supose que ells són els primers a entendre que per a molts de nosaltres la Muixaranga és l'himne del nostre poble, de la nostra gent. Un himne de dignitat, solemne, que ben sovint desperta emocions ancestrals. Recorde Muixarangues de força, aquella de Carles Santos..., i muixarangues de dol, terriblement solemnes, com ara aquella que va sonar per la Mavi.

Cada any el quinze d'agost quan la marededéu entra a l'església s'estableix una competició de músiques entre la colla de dolçainers de Bétera, que eleven al cel una gloriosa muixaranga, i la banda de música que fa el xim-pum xim-pum aquell de Franco.

He buscat si al youtube hi havia alguna versió del nostre himne tocat per ells. No n'he trobat cap però, oh sorpresa!, la xeringa ens ha regalat un vídeo fantàstic del Meliton fent-ne una versió casolana. Meliton era el dolçainer del poble, ara ja és massa major, i té el mèrit indisputat d'haver aguantat la tradició de la dolçaina a Bétera.

Que sone doncs.

Comentaris: 2

Nadine

vicent | diumenge, 27 de novembre de 2011 | 18:04h

El 1989 em van enviar a la Sudàfrica de l'apartheid. S'hi feien eleccions, les que anaven a ser les darreres eleccions de l'apartheid. Per a mi va ser un treball complicat. Des de feia molts anys el meu compromís contra el règim racista sudafricà havia estat clar i contundent. I viatjar-hi, ni que fora per a intentar informar del que passava de debó, em suposava un llast emocional difícil d'explicar.

Vaig viatjar des de Londres a Johanesburg. I en la mateixa llibreria de l'aeroport anglesa em vaig topar de cara amb un llibre de Nadine Gordimer. N'havia llegit diversos llibres seus però aquell no. Sabia que era prohibida a Sudàfrica, el seu país, però vaig pensar que el vol era tan llarg que em donaria temps d'acabar-me'l i en tot cas ja me'l deixaria a l'avió.

Quan vam arribar-hi simplement no me'n vaig recordar que duia el llibre a la bossa i tot i que els duaners em van fer el registre més exhastiu que recorde o no el van trobar o no li van donar importància. El cas és que em vaig trobar dins Sudàfrica amb un llibre seu. Me'l vaig acabar de llegir i una vesprada vaig anar a una llibreria de Ciutat del Cap i el vaig deixar en els estants. Vaig escriure a la primera pàgina 'Keep Fighting' i ja no he sabut res més d'ell.

Gordimer, jueva, blanca i comunista, era una lluitadora tenaç. Difícil de callar precisament perquè era blanca en la sudàfrica de l'apartheid. Solidària amb sinceritat. Anys després li donarien el Premi Nobel i la seua figura política, envellit el seu cos, encara es faria més gran.

I avui, en obrir The Guardian, m'he trobat amb un article on Gordimer ataca frontalment el govern del seu propi partit perquè intenta imposar noves lleis que a parer seu són una forma de censura pròxima a la que va instaurar l'apartheid. M'ha impressionat. Ella té ara vuitanta vuit anys i ha aconseguit després de dècades de lluita enfonsar el règim criminal que tant de mal li havia fet, personalment i al seu poble. Però aquesta alegria no li ha fet perdre la capacitat crítica ni l'ha portat a acceptar tot el que és nou. Ni l'edat l'ha impulsat a arraconar-se i deixar-se passar el temps. I jo això ho trobe simplement admirable.

Keep Fighting Nadide ...i gràcies.

Comentaris: 1

El meu país

vicent | dimecres, 23 de novembre de 2011 | 16:51h

De tant en tant hi ha alegries molt reconfortants. Jo m'he passat tota la meua vida treballant per fer realitat el país que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Això són un munt de quilòmetres fets amunt i avall, una enorme quantitat de converses i contactes, moltes coses que he fet o he vist fer.

I avui m'han passat una imatge d'on són els meus seguidors de twitter, un mapa que analitza qui són els teus followers i més o menys d'on venen i t'ho transforma en un mapa. I el petit miracle és fet. Perquè aquell mapa pel qual he gaudit i patit tots els meus dies resulta que és real, ben real i viu. Aquest que veieu ací al costat és el mapa dels meus seguidors, o siga de la gent que comparteix el meu twitter i només puc dir que em fa molt goig que siga el que és. Que reflexe això que reflexa.

Ampliat, però, al mapa del món és ben ple de curiositats. Com ara que tinc algú que em segueix des del Kirguizistan -records! sigues qui sigues. Però els ulls se'n van ràpid al país, al meu país, que es fa real amb la meua gent.

Comentaris: 4

Per molts anys Fuster

vicent | dimarts, 22 de novembre de 2011 | 13:36h

Avui dimarts Joan Fuster hauria fet 89 anys, si estiguera viu. L'efemèride em val per a recordar que l'any 2012, doncs, hi haurà dues commemoracions fusterians que espere que siguen ben seguides. D'una banda cap al mes de maig farà cinquanta anys rodons de la publicació de 'Nosaltres els Valencians' i de l'altra el 22 de novembre farà noranta anys del seu naixement.

Crec que les dues efemèrides són prou importants com per a commemorar de la forma que es mereix l'obra i la vida de l'intel·lectual valencià més important de la nostra història. Podem discutir-ho tot i qualsevol cosa però no podem oblidar que ell sol des de Sueca va ser capaç de llançar una convocatòria pel País Valencià que ens ha transformat per complet. No segurament com ella volia i desitjava però molt més del que 'ells' volien i temien.

Per molts anys Fuster i bon 2012!

Afegir-hi un comentari

Un peculiar vot nul a Xàbia

vicent | dilluns, 21 de novembre de 2011 | 20:33h

Ha corregut pel twitter amb pèls i senyals. Que no crec que siguen necessaris.

Sobra amb dir que a Xàbia va aparèixer aquest vot en una de les urnes, enmig de la sorpresa notable dels seus integrants.

La segona part, la traducció per a peperos, és conya de la fina. No se si entendran, però, això de 'al menos'. Em sembla que no és massa correcte en castellà.

Pel que fa a Piqué les opinions sempre són lliures, és clar...

Comentaris: 2

Cinc anys de Llibertat.cat

vicent | diumenge, 20 de novembre de 2011 | 13:54h

Ahir al vespre vaig participar en l'acte de celebració dels cinc anys de Llibertat.cat, el portal informatiu de l'esquerra independentista. Em van demanar si volia formar part d'una taula rodona amb companys d'altres mitjans i evidentment m'hi vaig sumar. Crec que cal reconèixer la faena de la gent i cinc anys al peu del canó són dignes de ser celebrats. Som un país que s'emmiralla amb molta facilitat amb les novetats. Això està bé però sempre que no comporte el despreci a la gent que fa i fa cada dilluns i cada dimarts i cada dia des de fa anys. I els de Llibertat.cat són d'aquests. (Per cert que ahir inauguraven la nova versió de la pàgina...)

L'acte el van fer al Casal Jaume Compte i això em va permetre quan marxava un poc de passeig per Sants sota la pluja. No tenia massa temps però va ser agradable i refrescant.

Afegir-hi un comentari

Quina salvatjada!

vicent | dissabte, 19 de novembre de 2011 | 22:05h

Aquest vídeo està fent furor a la xarxa. Són polícies dels Estats Units tirant gas picant als ulls de manifestants de la Universitat de Califòrnia. És assombrosa la tranquil·litat amb la qual el policia ruixa els manifestants. No escolta ni dóna cap mena d'importància als crits que fan, als plors.

Comentaris: 5

Poetes a Can VilaWeb

vicent | dijous, 17 de novembre de 2011 | 23:24h

Aquesta ha estat una setmana complicada, com sempre que hi ha eleccions. Pel mig, però, dos actes emocionants de suport als periodistes mexicans assassinats, organitzat pel PEN Club a l'Espai VilaWeb. Amb la presència de grans poetes del país i escriptors del país, encapçalats per la degana Montserrat Abelló, com ara Narcís Comadira, Maria Barbal, Carles Torner, Maria Teresa Pous, Josefa Contijoch, Cinta Massip, David Figueres… . A més del vídeo de VilaWeb TV ací trobareu un altre vídeo, de l'ajuntament de Barcelona sobre aquest mateix acte.

Comentaris: 2

El meu director

vicent | dilluns, 14 de novembre de 2011 | 10:52h

Al llarg dels meus anys de professió he treballat amb diversos periodistes que m'han fet de directors. De molts d'ells he après moltes coses però sempre he dit que Josep Pernau és el meu director.

Ho va ser, de fet, els primers anys del nou Diari de Barcelona. El Brusi renascut era bàsicament una operació política del PSC, del maragallisme, per a contrarestar el pes de l'Avui. Pernau era un periodista clarament d'esquerres, amic del PSC, i supose que això va influir a l'hora de nomenar-lo director, amb el Huertas i el Quim Regàs de subdirectors. Ell va demostrar però que la fidelitat a unes idees i a una gent no era un peatge sinó només una opció personal. Ho va demostrar fent un periodisme que no sempre agradava als qui l'havien nomenat. Potser per això el van acabar tirant i posant en el seu lloc l'Enric Sopena.

Sempre recordaré, però, el dia del seu adéu perquè vaig viure una lliçó que no he oblidat mai.

Ens van reunir a tota la redacció en l'espai que quedava davant del despatx del director per a escoltar uns discursos que anaven a ser una mena de cerimònia del canvi. Pernau amb la seua dignitat habitual es va acomiadar i va abandonar la casa abans que parlara Sopena, perquè ho pogués fer amb plena llibertat i sense sentir-se coartat per la seua presència. Aleshores aquest va fer un discurset i se'n va anar al seu despatx. En fer-ho primer va tancar la porta que unia la redacció amb el despatx de la Sònia, la secretària del director. Després va tancar la porta que unia el despatx de la Sònia amb el seu. I finalment va treure el cap per la porta que unia de forma directa la redacció amb el seu despatx i la va tancar amb un colp ben ostensible.

I en eixe moment em vaig adonar que Pernau mai havia tancat cap de les tres portes. Ni una sola vegada. Per això a la redacció de VilaWeb la meua porta mai no és tancada. I aquest és el meu homenatge diari i permanent a Josep Pernau.

Fa anys li ho vaig explicar un dia que ens vam trobar, relatant aquesta mateixa anècdota que ell no va poder viure en directe. Quan vaig acabar Pernau va fer un ample somriure, amb aquells ulls que li brillaven i em va dir que no li semblava bé que ho anara explicant, perquè el seu successor no eixia massa ben parat...

Comentaris: 5

Una entrevista en suec

vicent | diumenge, 13 de novembre de 2011 | 21:55h

Fa unes setmanes van visitar la redacció de VilaWeb un grup de periodistes suecs de Finlàndia, del diari Västra Nyland. Ara m'han fet arribar el reportatge que hi van fer.

Així al natural no entenc res però segons el Google Translate el titular del reportatge sembla ser que diu 'Un diari en la web que reinverteix molt'. No ho acabe d'entendre així que si algú sap suec i m'ho pot aclarir, les gràcies per endavant...

PD: L'Ove m'ho tradueix. Diu 'Un pioner d'Internet torna a la càrrega'. Ho diu per +VilaWeb...

Comentaris: 1

El batlle Trias a VilaWeb

vicent | dijous, 10 de novembre de 2011 | 15:49h

Ahir vam fer una nova sessió d'Implicats, el convidat de la qual va ser en aquesta ocasió el batlle de Barcelona Xavier Trias. En les sessions anteriors havien participat el líder del PSM Biel Barceló, el candidat d'ERC Alfred Bosch i la diputada de Compromís Mònica Oltra.

Implicats és un programa de VilaWeb TV que copia una mica el concepte de Town Hall americà. Es tracta que un grup de lectors, membres de +VilaWeb, siguen els que fan les preguntes. Però no és només una entrevista. Perque quan acaba l'entrevista el convidat es compromet a passar una estona (que ahir va ser molta estona) amb els lectors, sense càmeres, xerrant informalment. Tant l'entrevista com la post-entrevista són importants ja que d'aquesta manera els lectors poden accedir de primera mà i sense intermediaris a un personatge que per a ells resulta interessant.

Xavier Trias va ser especialment agradable en aquest sentit ja que no va tenir cap pressa, va xerrar de tot sense posar mai cap problema i es va interessar per les històries que li explicaven, fins i tot per les més personals i concretes.

Crec que tots, ell, els lectors i nosaltres, vam gaudir molt d'aquestes més de dues hores de trobada.

Cròniques als blocs de participants en la trobada: Pere Meroño i Mercè Piqueras

Afegir-hi un comentari

Driving in Catalan

vicent | dimecres, 9 de novembre de 2011 | 19:50h

Liz Castro és una americana fantàstica, una gran amant del nostre país que ara fa poc hem tingut la sort de tenir-la entre nosaltres a Barcelona al llarg d'un any. Liz és una persona extraordinàriament ben preparada i d'un tracte dolç i agradable, que et fa sentir còmode des del primer minut. Passar una estona amb ella és aprendre un munt sobre publicació electrònica (és una crack del tema!) però també sobre interacció humana. Crea una empatia instantània que dissortadament no és habitual en el nostre món.

Quan la vaig conèixer en persona (en la cua d'una tenda Apple, recordes?) em va desconcertar una cosa que em va explicar: em va dir que gravava els programes de L'Internauta per a escoltar-los en el cotxe mentre condueix per Massachusetts, on viu. Després de l'any a Barcelona ara torna a ser a l'altra banda de l'Atlàntic i avui ha escrit al seu bloc personal una reflexió sobre un dels darrers programes. Cosa que em fa avinent que segueix sent una oient fidel i treu profit de les nostres xerradetes. I això em fa molt feliç. Així que moltes gràcies.

(PD: Puc explicar-ho Liz? Sempre dic que la Liz m'impressiona perquè és l'única persona que conec que ha venut un milió d'exemplars d'un llibre escrit per ella. Uff).

Comentaris: 2

Una entrevista a l'Assumpció

vicent | dimecres, 9 de novembre de 2011 | 00:05h

Per desgràcia l'Assumpció no es prodiga concedint entrevistes. Així que vos recomane que llegiu aquesta que li han fet a la revista Tornaveu, portaveu del potent Ens de Comunicació Associativa.

Supose que la seua vella amistat amb Joan-Ramon Gordo ha facilitat les coses. Me n'alegre perquè així posa en negre sobre blanc algunes de les coses que jo li sent dir sovint i que resulten claus per a entendre el present i el futur de VilaWeb i d'algunes coses més que VilaWeb...

Coincideix tot plegat, per cert, amb un homenatge que han fet avui a Max Canher, primer conseller de cultura de la Generalitat de dalt, del qual en l'entrevista l'Assumpció afirma que 't ot i reconèixer que no era un home fàcil per a la premsa, considero que la seva obra de totes totes ha estat la més important i significativa que hi ha hagut al Departament'. Gordó i ella s'hi van conèixer i són dels molts que van tenir la sort de formar part d'aquell equip extraordinari.

Afegir-hi un comentari

Cara a cara

vicent | dilluns, 7 de novembre de 2011 | 21:27h

Em fa la impressió que aquest cara a cara d'avui entre Rajoy i Rubalcaba serà molt més interessant seguit pel twitter que no seguit per la televisió. Jo com a mínim tindré l'ordinador ben a prop perquè la cosa, vist com estan ja d'escalfats els ànims, promet i molt.

(Aquest matí ja he explicat el que pensava de tot plegat: que això és segrestar la pluralitat però que als espanyols ja els va bé...)

Comentaris: 1

A Sa Pobla, una plaça

vicent | dissabte, 5 de novembre de 2011 | 21:43h

Aprofite la ruta mallorquina de presentacions de +VilaWeb per a passar unes hores amb el Pep a Sa Pobla. Esmorzem (berenem que diuen ells) a la plaça. Em proposa un frit però renuncie. Em queda un dia sencer de feina i no em se imaginar com la faria si comence menjant això. Acabem entrant en un bar de vora la penya del Madrit, penya amb ny. Encuriositat li demane per la cosa. Just a davant llueix ufana l'enorme penya del Barça. No m'havia fixat mai abans però que en la plaça n'hi havia un del Madrit. I rotulada en català. El Pep m'explica que el cap dels madridistes és un nacionalista convençut. L'argument no em descansa però explica la retolació. I riem una bona estona. Fins que arriba la seua dona, que ha obert un curiós negoci per internet. Ven a l'estranger paperots vells de sa casa, factures i coses així de manufactura artesanal. I la pobra va de bòlit, no dóna l'abast. Però no para de riure. Sempre m'ha encantat aquesta manera que té de riure i somriure. A la plaça encara trobem la mare del Pep i tot. Me'n vaig convençut que una sort del meu ofici són aquestes rutes que et permeten retrobar gent i gaudir de places com la de Sa Pobla un dissabte al matí.

Comentaris: 2

Els meus enllaços

A VILAWEB

·

A Vicent Partal li agrada
VilaWeb

· ALTRES BLOCS

· DE BÉTERA

· DE NÀQUERA

Restaurant El Pi

Últims 40 canvis

Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina

LAS VEGAS QUE LES FOTIN A MADRID.
Cal Pepito Barber

Tàpies
Roda de calls

Mil motors s'escalfen per la Bassella Race 1
Tian Riba Bloc

Mori Montesquieu, visqui Pedro Pacheco!
a cop calent

persistim amb alegria
la rella

LaRella 296 entrevista els forners d'Alpens de Cal Jolis
Amb els cinc sentits

criatures del bosc
marginàlies

JO CONFESSO
Casal Despertaferro!

No way, no future
EL BARRINAIRE

HISTÒRIES DEL PENEDÈS: LLUNÀTICS
el bloc d'Eduard Soler Cuyas

L’ACTA posa en perill el tractament amb medicaments genèrics de milions ...
Pere Vilanova

Avui és l'últim dia per votar als premis enderrock 2012
Paraules Trencades

RODOREDA NO HA MORT
Raül Romeva i Rueda

Pesca: problemes, perspectives i solucions
ROCKVIU

Espècies per catalogar
Iniciativa per Llíria

Perill al pavellò Pla de l'Arc de Llíria
El Cau de l'Ós Bru

El bust del Passeig o la decapitació dels economistes
Coc Ràpid

El cóc fa història : Quevedo, intel·lectual orgànic al servei de la pol...
Literatura catalana moderna - Illes

La narrativa juvenil a Mallorca
Lluís Vilarrasa

Pintors: Frederic Remington (1861-1909) (1)
Cesk Freixas

Avui, concert a Moià!
Coca de recapte

Garzón
Compromís per l'Alcúdia

MARXES 11 DE FEBRER: TERRA MÍTICA, AEROPORT DE CASTELLÓ, CIUTAT DE LA LLU...
El Mont

Garzón caçat.
PsicoApunts

Marea Violeta: avui 10 de febrer, a les 19.30 hores, concentració a la pla...
Totxanes, totxos i maons

Els Premis Gaudí 2012: crònica d'una gala vista des del menjador de casa.
L'Hereu Riera

La inefable futbolítica espanyola
Francesc, però què dius!

Partit Popular i Deutsche Bank, ni respecte al medi ambient ni a la vida hu...
Plagueta de Bord

SIGN L'EDITORIAL DE VICENT PARTAL SOBRE GARZÓN! JO TAMPOC DEFENSARÉ GARZ�...
Pols d'estels

Està boja la nostra espècie? L'ús de l'energia nuclear
Albert Vila Lusilla

Fer-se trampes en el solitari
Terra d'escudella

Per què escrivim?
Eureka!

El col·leccionista d'electrons (Take 5/15)
L'Aleix a ca la Toca

Boicot al Club dels Amics de la Unesco per suport al sionisme
Pere Meroño

El futur es decideix a la Xina
Jaume Renyer

A la vora de l'Ebre, a Tarragona