La polèmica sobre la biografia de Joan Coromines m'ha portat a comprar-me dos volums de la correspondència de l'insigne lingüista, els de les relacions amb Pla i Fuster.I al de Fuster trobe una dada particularment curiosa per a mi. En una carta escrita per Coromines a Barcelona el 28 de març del 1962 aquest li comunica a Joan Fuster que el dia 16 d'abril dilluns arribarà a València per seguir recorrent el país sencer a la recerca de topònims i mots. I diu: "si fos fàcil em traslladaria el mateix vespre a Nàquera, Bétera o Serra". No sé sap res més però podem suposar, coneguent com era de metòdic, que Joan Coromines va visitar la subcomarca de la Calderona el mes d'abril del 1962. Quan jo era un xiquet ben menut que, probablement, encara no havia anat a la guarderia de donya Carmen.(Sobre la polèmica vegeu l'article de VilaWeb Lletres)
Al poble ha mort Vicent Sierra, jugador de futbol que va ser del València -amb el qual va guanyar la lliga de l'any 42, la primera de l'equip. Després va jugar també al Barça i a l'Hèrcules. En les necrològiques publicades trobe una dada desconcertant per a mi. Sembla que el Bétera de futbol va jugar la final del campionat "d'Espanya" amateur de l'any 1940 i la va perdre. M'encurioseix perquè mai de la vida n'havia sentit a parlar. El Bétera, que juga de verd-i-blanc, mai ha passat de la preferent i l'any 40 sembla el menys apropiat de tots per a jugar al futbol...(Més informació sobre Sierra en 
Entra la murta al poble ...i al darrere l'Ajuntament posa els del camió de la neteja que es dediquen a replegar tota la murta i els pètals de rosa que s'ha tirat un cantó més avall. L'espectacle és sorprenent o ridícul. Si no volen murtra pel carrer que no la facen entrar. Però si la fan entrar tindria una certa lògica deixar l'enramada al carrer durant unes hores. Si no és fer i desfer com imbècils.L'escena còmica, final, la veig al davant de la farmàcia. Els empleats de l'ajuntament agranant frenèticament la murta mentre deixen unes cigarretes mig gastades en la vorera. Devien tindren ordre de netejar només la murta i les roses però deixar tota l'enruna que trobaren.
Dissabte a la nit vaig anar a veure cremar la meua falla. I quan dic "meua" ho dic amb tot el coneixement de causa. Jo, Juli Hurtado i l'Andreu la vàrem fundar el 1973. Després les coses es varen complicar molt amb l'anomenada Batalla de València, les falles varen caure generalment en mans de l'extrema dreta i jo vaig deixar-ho córrer fins fa uns anys, quan les aigües començaven a baixar calmades i vaig tornar a tindre una relació cordial amb la comissió. 
