Divuit anys

En aquest mateix minut d’aquesta hora del dia, ara fa divuit anys exactes, vaig ser la persona més feliç del planeta. Aleshores no podia ni imaginar el que significaria aquesta fascinant aventura de tenir filles. Avui me les mire i m’admire en veure la que era aquella xiqueta que em cabia tota ella, sencereta, en el meu braç. I em sent renovadament feliç.

Ja em disculpareu l’expansió…

7 pensaments a “Divuit anys

  1. Enhorabona i comparteixo amb tu: La meva té 4 anys i al poquet de tenir-la vaig pensar que que vaig estar fent a n’esta vida que no la he tingut més prompte. Ara ho segueixo pensant i mon ve una altra pel març.

  2. Veure créixer la quitxalla dels altres impressiona i la pròpia no diguem. Això també ho heu fet bé! Expansiona, expansiona, que bona falta ens fa(ria).


    Martí-*

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*