Com es fa la informació internacional. El cas d’Escòcia.

Avui és un dia d’aquells de manual per a explicar de quina manera ens arriba la informació internacional.

Les eleccions escoceses van fent el seu escrutini molt lent. A Escòcia hi ha dues llistes que es voten. La de la circumscripció pròpia i la que en diuen regional. Per a entendre com van les eleccions, per tant, no val l’esquema d’ací quan tens un vint per cent del resultat total que et dóna una tendència. A Escòcia el vint, el trenta o el cinquanta no volen dir gran cosa ja que en una circumscripció guanyar per un vot és suficient i prou per endur-se el seient. El que cal mirar és la diferència. És a dir veure si en circumscripcions "clares", aquelles que durant anys han estat d’un partit, hi ha "swing" -canvi.

Lògicament, per tant, els resultats signifiquen poca cosa en termes absoluts fins a la fi de l’escrutini i la columna interessant és la de +/- que reflecteix quants escons "que no són seus" guanya un partit.

A primera hora del matí els resultats eren clarament favorables en nombre total als laboristes però la columna +/- ja indicava una derrota considerable i un avanç enorme dels independentistes de l’SNP. Per quin motiu la columna era favorable als laboristes? Perque els primers escons recomptats ho ha estat en districtes tradicionalment laboristes. En el moment que redacte això van 32 a 29 pel que fa al total però la xifra important és que els laboristes ja han perdut 7 escons que eren "seus" i l’SNP n’ha guanyat 14 que no eren "seus". Si els laboristes tenien 50 escons fins ara això vol dir que poden aspirar a aonseguir-ne 43, a no ser que donen la sorpresa guanyant algun districte que no era seu fins ara, cosa que sembla difícil tal i com van les coses. L’SNP, en canvi, en tenia 25 i ara com a mínim sembla que 25+14, és a dir 39. Només sabem fins ara el resultat final de 81 dels 129 escons.

No cal ser cap geni de la informació, a la vista dels resultats i llegint la lletra menuda de quins escons ha perdut el laborisme, per a preveure que l’SNP treurà un resultat excel·lent i que els laboristes s’enfonsen. Ara mateix és molt previssible fins i tot que l’SNP siga el partit més votat. I, si no hi ha sorpreses que mai no es poden descartar amb un sistema com l’escocès, d’ací a unes hores ho veurem això reflectit en escons. I tanmateix…

Tanmateix l’agència EFE ha tret un teletip que diu que "Los laboristas del primer ministro británico, Tony Blair, han conseguido evitar un desastre electoral en los comicios autonómicos en Escocia y Gales y en los locales de Inglaterra, pero afrontan el avance de los nacionalistas escoceses. A falta de los resultados definitivos, la izquierda se perfila como la fuerza más votada en las elecciones autonómicas, aunque el Partido Nacionalista Escocés (SNP) de Alex Salmond, le sigue a muy corta distancia." Caram! I què passa aleshores? Que la majoria dels diaris es limiten a copiar l’EFE. I així ens trobem amb portades com aquesta que ensenye d’El País on diuen que "els laboristes resisteixen l’avanç nacionalista" i que segurament s’hauran de menjar d’ací unes hores. Per cert: l’SNP també és "izquierda", fins i tot per als mitjans anglesos, però no per a EFE.

Aquest és part del problema de la informació internacional: la fan en base a agències que, de vegades, no saben ni de què parlen -com passa en aquest cas- i tots copien a darrera repetint l’error fins a l’infinit.

(En aquest cas val a dir que la cosa és divertida perquè els diaris espanyol -i alguns nostres també, val a dir- estan animadíssims ara mateix perquè "els nacionalistes" no han aconseguit guanyar. Literalment: qui riu l’últim riu millor).

PD. 19’56. Acaba el recompte. L’SNP ha guanyat espectacularment amb 47 escons, dels quals 20 són nous, és a dir que quasi doblen els seus resultats d’una elecció a una altra. Els laboristes a la fi "només" n’han perdut 4 (han recuperat escons que no es pensava que pogueren guanyar) però això no evita el fet que són segons, per darrere dels independentistes. Per primer vegada en la història escocesa els laboristes perden en unes eleccions que no són locals. El País ara diu que "Los nacionalistas se imponen a los laboristas de Blair en las elecciones de Escocia" però insinua un frau electoral degut al caos en el recompte, que ha estat brutal i intolerable. S’obliden de dir que, si hi ha hagut caos, el responsable és l’actual govern escocès o britànic …laborista en tots dos casos.

En el recompte tampoc no expliquen, per cert, que els dos diputats d’Els Verds són independentistes també i que la independent Margo McDonald també és independentista i fins i tot considera moderat l’SNP. Per tant hi ha 50 diputats declaradament independentistes sobre el total de 129. No està gens malament…

12 pensaments a “Com es fa la informació internacional. El cas d’Escòcia.

  1. tota la raó Vicent. El que tampoc diuen es que el SNP ha tret més vots a les dues llistes. La manipulació informativa dels mitjans espanyols és similar a la dels mitjans escocesos (Daily Record, The Scottish Sun, etc), tots pro-unionistes i amb un odi furibund al SNP.

    L’únic que no ha funcionat és que no hem aconseguit trencar l’hegemonia de Labour a Strathclyde (Glasgow i rodalies), encara haurem de treballar més.

    Salutations des de Glasgow!

    (Enric, aquest vespre al State Bar, Holland St, aniré a veure el partit del Barça).

  2. Vicent,
    molt bon article i està bé que hagis explicat això del ‘swing’ -que potser es podria traduir per oscil·lació de vot i que ve a significar un traspàs. He seguit una mica les eleccions escoceses i també volia afegir que els mitjans britànics han portat a terme una campanya bastant anti-nacionalista. A Catalunya estem acostumats a això però aquí fa mal veure com mitjans com The Guardian, al qual li tinc un gran respecte, no s’han estat de fer campanya contra un partit. Avui mateix, el lead d’aquest diari és bastant espectacular. Amb el cacau que s’ha armat amb el tema del recompte de vots els diaris ho estan usant per deslegitimar.

    El repte real és ara, quan Salmon ha de trobar suports entre altres partits amb un programa independentista. Al llarg de la campanya s’ha parlat d’un rainbow pact entre totes les altres forces contra SNP, però això donaria encara més ales al nacionalisme. Continuarem observant per veure què passa.

    Salutacions des de Glasgow!

  3. Encara ningú no ha comentat que Mr Salmond, el líder de l’SNP, va decidir presentar-se per una constituency (Gordon) que ha estat liberaldemòcrata des dels anys vuitanta, i que havia de capgirar més d’11.000 vots per sortir elegit… i que ho ha aconseguit. Quan enmig de la campanya li demanaven per què s’arriscava  a no obtenir escó, per què havia triat un territori on mai abans havien guanyat els independentistes, Salmond contestava: “si jo demane al meu país una oportunitat, si jo demane als escocesos que s’hi arrisquen, és just que jo m’hi arrisque també.” L’SNP no ha concençut per casualitat a la majoria. I no hi ha grans secrets, ni diferències ‘estructurals’ ni ‘geoestratègiques’ entre Escòcia i els Països Catalans com ara ens vindrà a dir la premsa de ponent –i la de la cova que ens han posat a casa, com diu la cançó d’Al Tall. El que hi ha és gent que sap fer política seriosa i, ben a pesar nostre, una altra gent que es dedica a col.leccionar edicions de novel.les en diferent llengües que ni poden llegir (les teues entrevistes, Partal, tan senzilles en aparença als líders polítics del Principat, van descobrir la carassa de més d’un). Amén. I com diu Llach, “fe no és esperar…”

  4. Ahir, TVE. La 1. Migdia. El corresponsal español. Un tal Peris. entrevista 4 persones. Un taxista, una mestressa de casa de mitjana edat, una iaia i una jove. El taxista diu que el partit naionalista escocès fa i diu això per a traure més diners, la mestressa dubta sobre el seu vot però no vol la indepència tampoc, la iaia no la vol d ecap de les maneres i l’única entrevistada que està clarament per la independènia és la jove ‘uns 30 anys ( la més guapa, al a dir-ho). UNa veu en off diu que sols un 38 % està per la independència. La resta no. La periodista del PP-PSOE, Blanco crec que li diuen continua explicant el debat des d’un punt de vista "pro domo sua". Les entrevistes estan en percentatge 75 % vs. 25 %. Avui ens explicaran què?.

    El que està clar que la TVE, no és la televisió d’una societat contemporània. No dubtem que els televidents españols estaran ben cofois amb la seua televisió. El que també tinc clar que una franja important d’aquesta societat nostra no combrega amb els continguts esbiaxiats que ens donen.

    QÜESTIONS DE  DIVERGÈNCIES ENTRE SOCIETATS CONTEMPORÀNIES I ESTRUCTURES GENETICO-HISTÒRIQUES DEL SEGLE XIX.

    Gràcies Vicent per la informació que ens dones. Aquest era un apunt que volia fer ahir, i que després t’ho rumies, i hi conclous que no mereix perdre ni un minut amb aquella genteta protomoderna.   

  5. A les 19.30, a l’edició digital de El País els Laboristes i l’SPN encara segueixen "empadados" i es destaca la quantitat de paperetes nules. No sé si és només la manera com els arriba la informació.

  6. Exacte: La construcció de la notícia sobre les eleccions d’Escòcia és si més no interessada. Després de llegir el teu post he conformat una sensacó que he tingut en veure-ho al TN migdia: fan giragonces per tal de minimitzar la pujada sobiranista, conviden a "especialistes" que no representen totes les opcions (com fan amb el país basc).

    Sobre Cuba -encara que no ve massa al cas) voldria comentar que el Canal 3/24 va utilitzar en la notícia del 1er de maig cubà al matí un llenguatge més propi d’un canal de Miami que no d’una televisió europea: "el dictador", "adoctrinament", etc….

    El rei del Marroc és "el monarca alauita", els d’aràbia saudí "monasrques saudites", en canvi el governant cubà "dictador". Així si: el president iraquià sempre serà un demòcrata.

    Salut Vicent i molt bon blog!!

  7. Trobo que el teu comentari és molt encertat, però t’oblides d’una cosa: la majoria de webs dels diaris tradicionals no tenen gaire a veure amb el diari que representen, la informació digital i la de paper la fa gent diferent que sovint ni es coneix. Sovint -amb alguna excepció i amb alguns intents- acostumen a utilitzar efe -ja ni tan sols les altres agències informatives, i encara menys fonts pròpies i es queden tan amples. Com a mínim així és en alguns casos. 

  8. Sí, sí, comentari del tot encertat, Vicent. La informació que aquest matí, a primera hora, ha donat en Bassas era també força tendenciosa. Per no parlar de la del corresponal de TV3.

  9. A Catalunya qui va riure al final va estar molt lluny de guanyar les eleccions, espero que en el cas d’Escòcia els independentistes respectin més la seva raó de ser, que els d’aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*