Mails per a Hipàtia

Sobre el mail del David Campos (disculpeu les majúscules), en resposta a l’interessant -i crec que oportú- article del Vicent:

CAMPOS DIU:

“A banda que considero la mesura absurda perquè un dels moments que es consumeix més és quan els aparells s’encenen i s’encendran tots els dels qui segueixin la proposta a les 20.00”

>> CREC QUE CAL VEURE QUANTA GENT FINALMENT APAGA L’APARELL PER FER DETERMINATS CÀLCULS. TANMATEIX, NO SUBESTIMIS EL PODER QUE TÉ EL FET QUE TANTES PERSONES HÀGIN ‘PROPAGAT’ UN MISSATGE SOBRE UN TEMA FINS FA BEN POC SITUAT A L’ACADÈMIA I ARA JA INCORPORAT EN L’AGENDA QUOTIDIANA DE TOTS PLEGATS. LA CAMPANYA HA TRIOMFAT ABANS D’APAGAR CAP APARELL.

“… el correu que va propagar la iniciativa ha tingut èxit perquè ha tocat el tema del canvi climàtic. Si no ho hagués fet, hauria tingut la mateixa transcendència de molts d’altres com els de les benzineres (allò de boicotejar un distribuïdor concret), la fals triomf del PP en una població on suposadament hi havia hagut la il·legalització d’una llista electoral en un poble d’Euskal Herria en les municipals de 2003 (que resulta que no només es va poder presentar la llista, sinó que va aconseguir majoria absoluta) i d’altres FWD que segur que podríem recordar i que inunden les bústies de correu de mig món amb alarmes diverses. Però aquest ha triomfat perquè toca la fibra en una preocupació artificial generada per una pressió mediàtica insòlita…

VOLS DIR QUE ÉS TAN ARTIFICIAL, LA PREOCUPACIÓ. HO DIC PQ LES ADMINISTRACIONS I ELS MITJANS NOMÉS S’HAN AGAFAT A AQUEST TEMA, QUAN JA CIRCULAVA A TRAVÉS DE MILERS DE CORREUS DE CIUTADANS…

“El canvi climàtic és un concepte redundant, similar al de ‘persones humanes’ ja que el clima és dinàmic, no és estàtic com una fotografia. Per tant, el clima sempre canvia. Llavors, quin interès pot tenir lluitar contra el canvi climàtic? Cal tenir clar que és una batalla perduda que forma part de la supèrbia humana de voler controlar-ho tot.

EL PROBLEMA NO ÉS EL CANVI CLIMÀTIC, ÉS CERT. SINÓ ELS EFECTES QUE EL SOBREESCALFAMENT, INDUÏT PER LA MA DE L’HOME, PODEN TENIR EN L’EQUILIBRI COMPLEX I INCERT DEL CLIMA. NO ÉS EXACTAMENT UN PROBLEMA AMBIENTAL, DONCS, SINÓ ECONÒMIC I HUMÀ. ET RECOMANO L’ARTICLE DE RAMON FOLCH D’AVUI A EL PERIÓDICO.

“És per aquesta supèrbia antropocèntrica que l’única explicació possible per al ‘canvi climàtic’ és que la mà humana hi ha intervingut. Com deien fa anys del forat de la capa d’ozó, i que ara s’està demostrant que varia de tamany espectacularment en períodes de temps relativament curts on la mà humana difícilment hi influeix.
Es pot discutir si en l’escalfament que sembla (no és cap error que aparegui aquesta paraula) que s’està produint al planeta (0.5 graus en 100 anys) la mà humana hi ha intervingut, és a dir si el CO2 abocat a l’atmosfera intervé en aquest canvi. Si el frena (si escalfa la terra en una època de refredament) o l’accelera (si la terra s’encamina cap a un escalfament que l’augment de la presència de CO2 potencia). I, de fet, això discuteix la comunitat científica, encara que sembli que existeix un consens que no existeix. Les glaceres augmenten a Nova Zelanda i també el gel de l’Antàrtida. La temperatura mitjana en aquests llocs disminueix, encara que a la península antàrtica (5% aproximadament del territori antàrtic) augmenti. Però aquests informes són silenciats. És com si un dia al camp el barça amb 94.000 espectadors, fem una fotografia de les 5 cadires que estan buides i titulem “Mitja entrada a Can Barça”, no seria seriós. 5) Dic això per rebatre que el ‘canvi climàtic’ sigui cap amenaça, en tot cas ho seria ‘l’escalfament global’ i tot i això no estaria massa clar. ”

BUF, DAVID, NO EM VEIG EN COR DE REBATRE AIXÒ… SENZILLAMENT PENSO QUE HI HA UN CONSENS, QUE POTS PARLAR AMB EL 99% DE CIENTÍFICS I QUE TOTS VAN EN UNA ALTRA LÍNIA. NO SÉ, POTSER ÉS QUE L’ACADÈMIA ESTÀ EQUIVOCADA I TU TENS LA RAÓ…

“Crec que, des d’una perspectiva crítica, com des de la que em penso que informa vilaweb, caldria també ser crítics no només amb qui ja ho sou normalment, sinó també amb els qui s’autoanomenen ‘crítics’, com algunes organitzacions que clamen d’una manera absolutament apocalíptica contra el canvi climàtic”

TENS RAÓ. LA MIRADA CRÍTICA HA DE SER PER A TOTHOM.

“Per acabar, i deixar-vos treballar, us demano una petita reflexió: si els homes del temps de Tv3 tenen tantes dificultats per encertar el temps a 2 o 3 dies vista i molta gent els dóna un crèdit relatiu, per què se li dóna tanta credibilitat a les previsions per aquí a 100 anys?”

BUF, LA CIÈNCIA ÉS AIXÒ, UNA LLUITA CONSTANT… L’ENCERT, L’ERROR…

“Jo he tractat d’esbrinar quins interessos hi ha darrere del tema del ‘canvi climàtic’ i començo a sospitar els qui promouen l’energia nuclear estarien molt beneficiats si els governs es decidissin a disminuir de debò el CO2. I jo, la veritat, prefereixo que la temperatura augmenti 0.5º en 100 anys (l’únic augment que s’ha demostrat fins ara és el que s’ha produït, i tot i això hi ha qui el discuteix) que generar els residus radioactius de les nuclears, quan no està gens clar que els contenidors aguantin estancs més de 1.000 anys amb uns residus dins que en triguen 24.000 a deixar de ser perillosos. Això sí que és un llast per a les generacions futures!”

AMB LES NUCLEARS NO ARRIBEM, DAVID. NO HI HA PROU URANI PER SUBSTITUIR EL PETROLI, HI HA PROBLEMES NO RESOLTS AMB ELS RESIDUS, LA SEGURETAT. FINS I TOT A DAVOS NO HO HAN VIST CLAR, AIXÒ DE LES NUCLEARS. NO SÉ SI HI HA CAP INTERÈS OCULT, LA VERITAT.

“Doncs això, crítics sempre, també amb els qui se’n consideren.”

ÉS CLAR QUE SI!

Estic totalment d’acord David. És com quan es va desfer la neu als Alps, i mentres cridàven la fí del món i el canvi climàtic, van veure que allà on hi havia neu, i havia restes romanes. Vol dir qu hi havitàven.
Crític, però amb tothom. El que passa és que a Catalunya tot el que sigui progre i guai, no es qüestiona. Un país, així no avança.

Permeteu que completi el que comentava abans amb un correu d’un expert universitari sobre la qüestió. Ell dibuixa  un escenari possible en el cas que la proposta tingués un seguiment molt i molt massiu:

(a) L’energia elèctrica  no es pot emmagatzemar: tot allò que es produeix 
s’ha de consumir.

(b) Les màquines que generen l’electricitat que consumim no són precisament dinamos de bicicleta, en les que quan hom deixa de pedalejar, la llum deixa
de lluir: les centrals tèrmiques de consum nuclear o fòssil tenen un procés

de posta en marxa i aturada no instantani.

(c) La corba de consum elèctric d’una nació no deixa de ser una previsió
basada en valors històrics de posta en marxa i aturada de punts de consum
elèctric, a la qual s’han d’adaptar les centrals generadores anteriorment 
esmentades amb un cert temps de decalatge.

Donades aquestes consideracions, i tot i que el consum elèctric de l’àmbit
domèstic no suposa més que el 15% del total nacional, una disminució de
la
demanda no programada (com la que es vol fer avui) podria suposar una
situació de cert risc per un motiu prou senzill: la corba de consum elèctric
de la nació DEIXARIA de ser una previsió basada en valors històrics de
posta
en marxa i aturada de punts de consum elèctric a la qual NO ES PODRIEN
adaptar PROU RAPIDAMENT les centrals generadores anteriorment esmentades
(doncs tampoc podríem emmagatzemar aquest sobrant elèctric). El resultat
final podria ser una caiguda del sistema i una apagada generalitzada de
dimensions notables.

Anem a pams. Que el clima és dinàmic i que els models de predicció no són infalibles no ho nega ningú.

 Ara bé, la qüestió que hem de respondre és si els canvis que es puguin produir afavoreixen les condicions de vida del planeta i, de forma implícita, les nostres propies condicions, si nosaltres hi tenim alguna cosa a veure i si nosaltres hi podem fer alguna cosa (la segona condició implica la tercera però no a l’inrevés).

En referència a que hi ha un escalfament global ho demostra la famosa gràfica anomenada "pal de hockey" en la que es veu clarament l’increment de les temperatures en l’hemisferi nord des de l’inici de l’època industrial (tot i que és cert que falten dades fiables respectives a les èpoques anteriors que podrien posar aquest increment en un context).

Sobre si nosaltres hi tenim rés a veure comentaré tres fets: 

En primer lloc que el consens entre el experts és prou significatiu si tenim en compte l’informe encarregat per l’ONU a 2.500 científics en el que les conclusions sobre la influència humana deixaven poc marge de maniobra.

En segon lloc, en un número especial de la revista Scienfic American (Investigación y Ciencia en l’edició en español) publicat recentment hi havien un bon tou d’articles on prestigiosos experts donaven per fet que el de CO2 influeix en el canvi i proposaven solucions per reduir-ne les emissions. Ningú s’arrisca a publicar articles (ni els científics ni les revistes) que poden ser posats clarament en dubte per qualsevol a la primera de canvi i perjudicar el seu prestigi si no ho té una mica clar.

En tercer lloc, recentment s’ha sabut que la petroliera EMRON va pagar multitud d’entitats i personatges varis perquè neguessin la influència de les emissions en el canvi climàtic. En aquests cas els motius subjacents de tot plegat són obvis.

Amb tot, és evident que la ciència es pot equivocar. Ho fa constantment. Però també és cert que no hi ha mètode més fiable en termes racionals que el científic (la fe no és un mètode de coneixement acceptable com a tal). I si es vol negar el que majoritàriament està acceptat s’han d’aportar proves fiables i arguments sòlids, i el que puguin dir economistes com en Sala i Martín sobre aquest tema o la cadena conservadora Fox, al servei del partit republicà de EEUU, el qual a la vegada defensa els interessos de la petroliera abans esmentada (per posar alguns exemples que res tenen a veure amb el senyor Campos) no em genera, en cap cas, la confiança ni dels científics (l’interès dels quals (generalment) és el coneixement)  ni, sempre que hi hagi al darrera un treball seriós de documentació sobre el tema en qüestió, dels ecologistes (l’interès dels quals (generalment) és la conservació de l’entorn).

En tot cas, com que el senyor Campos sembla que parli com un entès en el tema i com un ecologista pendré nota del que diu però li agrairia que si no ho té clar del tot no vagi difonent un missatge que confongui la opinió pública i que pot resultar contraproduent per al bé comú.

Jo també hi estic d’acord amb en David. El millor qualificatiu per tot aquest enrenou del suposat canvi climàtic és: histèria col·lectiva. Però és un tema complex que no es pot resumir en quatre ratlles. Que hi ha hagut, i continua havent-hi, un cert increment de la temperatura "global" del planeta al darrer segle, sembla que sí. Que aquest increment estigui causat per l’activitat humana, no és gens clar. L’escalfament no ha estat regular: fins als anys 50 hi va haver escalfament, llavors refredament fins als 80 i tornada a l’escalfament fins avui. Aquest patró no encaixa amb el creixement exponencial de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. En canvi, sí que encaixa molt bé amb les variacions de l’activitat del Sol en aquests darrer segle. Pregunteu si no als astrònoms especialistes en heliofísica. La baixa activitat solar va provocar l’anomenada "petita edat del gel" entre els segles XV al XIX, temps en que està documentat que l’Ebre s’arribava a glaçar, i una alta activitat solar va marcar la cálida edat mitjana entre els segles XI al XIV, temps en que la vinya es conreava a Anglaterra i els víkings s’establiren a Groenlàndia, que vol dir "terra verda", no com ara que és un bloc de gel. Que l’activitat humana pot tenir alguna influència sobre el clima global de la Terra, podria ser, però el Sol és qui domina aclaparadorament. Farem una manifestació en contra del Sol?
En definitiva, em semblen adequades les iniciatives encaminades a fer un ús racional de l’energia, però aquesta histèria actual contra un catastròfic canvi climàtic emb sembla demencial. Per cert, al segle XX van existir almenys 4 prediccions "científicament demostrades" d’imminents canvis climàtics amb resultat apocalíptic, és clar, unes vaticinant la gran glaciació i altres vaticinant terribles calors. Ja ningú se’n recorda. Amb aquesta dèria actual passarà el mateix.

Hola!

Veig que avui tan l’article del Vicent Partal com el del David Campos han estat molt polèmics. Pel que fa al tema de ser crític amb els crítics, crec que és un exercici que tothom hauria de practicar. Avui, he rebut del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona un mail proposant-nos que ens adheríssim, com a treballadors, a l’apagada de les 19.55h, tot justificant-ho com una manera de minimitzar la petjada ecològica. A continuació us copio l’escrit:

"Benvolgudes companyes i companys 
La nostra universitat des de fa molt de temps va portant a terme accions que comportin la minimització de la nostra petjada ecològica i especialment en els darrers anys s’han realitzat accions tendents a disminuir les emissions de gasos a l’atmosfera.
Davant la convocatòria d’apagada de llums d’avui entre les 7,55 i les 8 de la tarda farem també una acció simbòlica  al campus i us encoratgem que vosaltres hi participeu i, on sigueu a aquesta hora, us adheriu a la convocatòria "

Tot i que no dubto de la bona fe del comissionat ambiental de la UAB, la persona responsable no deu saber que el 99% de les llums de l’autònoma són florescents i que quan més energia gasten és quan s’engeguen. Així que si tothom apaga i encén els florescents, no minimitzarem la nostra petjada ecològica sinó que al contrari! Avui serà, tot i l’acció simbòlica, el dia que més energia gastarem!

El tema de que els llums gasten molt més en engegar-se és un dels més recurrents però mai és diu quant de més es gasta.
Jo només he trobat un article on s’estudiés això i la conclusió era que tenint apagat el fluorescent uns quants segons, ja compensava l’energia extra de l’encesa.
Si a més es considerava la reducció en la vida del fluorescent, la conclusió era que si s’havia d’engegar després d’uns 10 o 15 minuts era millor apagar-lo.

Bé, si us haig de ser sincer, si hagués sabut com evolucionaria això potser m’ho hagués pensat dues vegades abans d’escriure el correu que vaig escriure.

Jo vaig escriure un text que pot semblar un "galimaties", com ha dit algú, amb una sèrie d’idees agafades de centenars de textos que he anat llegint els darrers anys, des de que em vaig començar a interessar per saber més al voltant d’allò que s’anomenava canvi climàtic. No pretenia sentar càtedra, només pretenia reflexionar perquè s’arribés a algunes conclusions:

1) Que hi ha gent que no és acrítica. Som crítics i com a tals ens agrada pensar, no que els altres pensin per nosaltres. Això no treu evidentment que ens poguem equivocar. Els qui no pensen per ells mateixos, lògicament, difícilment s’equivocaran.

2) Que si tot està tan clar i malgrat això existeix gent que té dubtes raonables (com s’ha vist arrel del meu correu), potser és que els professionals de la comunicació científica que transmeten el missatge del canvi climàtic en versió apocalíptica no ho fan prou bé. Ho dic perquè l’alarmisme no crec que sigui la millor eina per informar, ara, va molt bé per fer bones audiències, ja ho sabem.

3) Caldria a vegades ser una mica humil. Ho dic perquè les previsions sobre el futur hi ha el risc d’equivocar-se. I sembla que la humilitat és un valor que ja no es porta. A mi, la veritat, els que els envolta una àurea d’infalibilitat em generen certa desconfiança.
 
4) Existeix gent que no combrega amb les tesis majoritàries. Però per ser minoritaris queden desautoritzats? podríem estar d’acord en que podrien tenir una presència mediàtica proporcional al seu pes teòric, però que jo sàpiga en els mitjans catalans no n’hi ha ni rastre.

Fins i tot els experts que estan convençuts del tema de l’escalfament global però es mostren més cauts a l’hora de parlar de les conseqüències, tampoc tenen gaire seguiment.

Per acabar, tres coses:

A) El meu text no va ser escrit per ser publicat. Si hagués estat així hagués acompanyat les afirmacions amb els corresponents estudis que les sostenten.

Tret d’això, les reflexions que hi surten crec que són perfectament vàlides. Repasso punt per punt:

B) Trobo molt pobre dues de les estratègies que s’han utilitzat per desacreditar-me:

C) Ah! i es poden defensar molts punts de vista sense destil·lar tanta mala llet, que l’únic que he fet ha estat pensar i, almenys fins ara, això no estava mal vist.

Salut!