Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Sobre Matthew Parish, Ciudadanos, un article de desintoxicació i les reaccions que ha provocat

Fa uns dies va començar a circular per les xarxes, de forma abundant, un article d’un advocat anglès resident a Suïssa, de nom Matthew Parish, en el qual aquest afirmava que Ciutadans estava sent finançat per la Comissió Europea a través d’un esquema corrupte.

Diversos lectors i subscriptors de VilaWeb es van adreçar a la redacció demanant-nos què opinàvem d’aquest tema. Vam analitzar l’article i vam constatar que estava ple d’errors enormes i que la seua tesi era absurda. I per això vam publicar, tal i com se’ns havia demanat, la nostra anàlisi. Aquesta va aparèixer en l’article ‘Desintoxicació: no és cert que Juncker financi Ciutadans amb diners de la Unió Europea’.

El que explicàvem en aquell article és que la teoria de Parish era absolutament inconsistent. Ridícula. L’autor no aporta cap dada que es puga fer servir per analitzar si la seua tesi és real però en canvi s’equivoca absolutament quan afirma que hi ha dues organitzacions creades per a canalitzar els diners. Parish basa la seua tesi en descriure la Comunitat de Treball dels Pirineus i el programa POCTEFA com dues coses que no són. Confon greument el seu funcionament o el manipula completament amb la finalitat d’enganyar. No sé perquè. Però les dades respecte al que són i com funcionen són públiques i tothom les pot comprovar.

Així Parish afirma que la Comunitat de Treball dels Pirineus és una ‘obscura organització no governamental’ que només serveix per a dissimular el pas dels diners. Segons ell, pretén representar els governs regionals però no els representa i diu que una prova que no és una institució clara és que incorpora Andorra, que no forma part de la UE.

Parish s’equivoca en tot. La Comunitat de Treball dels Pirineus és una organització fundada pel Consell d’Europa (del qual sí que forma part Andorra) i no pas per la Unió Europea. Ni això s’ha molestat a comprovar. La CTP és una organització perfectament coneguda que, efectivament, incorpora i coordina governs de la zona dels Pirineus, inclosos el Govern d’Andorra, la Generalitat de Catalunya i el govern de Catalunya Nord –  Occitània. El president actual de l’organització és el president d’Aquitània, Alain Rousset.

A continuació Parish afirma que la Comunitat de Treball dels Pirineus traspassa fons a una organització anomenada ‘POCTEFA’ o Programa INTERREG V-A Espanya-França-Andorra. En diu també que POCTEFA és una organització ‘obscura’ que pretén formar part de la Unió Europea però que no en forma part.  ‘POCTEFA –diu Parish– serveix per a poca cosa més que per a afegir una capa més d’opacitat a aquells que intenten cercar la destinació dels diners que provenen del Fons de Desenvolupament Regional europeu’ (i que, segons la seua tesi, serveixen per a finançar Ciutadans).

En aquest punt Parish va completament equivocat. POCTEFA no és cap organització, sinó un programa europeu oficial de suport financer al desenvolupament regional, creat precisament per ajudar a la cooperació transfronterera entre els estats andorrà, espanyol i francès. El programa evidentment forma part de la Unió Europea, contra el que diu Parish. És un programa transparent i entre les institucions que hi són adherides hi ha la Generalitat de Catalunya, concretament la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació. POCTEFA no envia descontroladament diners provinents del Fons de Desenvolupament Regional europeu a ningú, sinó que tramet ajudes que poden arribar a ser d’un 65% del total dels projectes que s’hi presenten i sempre amb concurs públic. En total, té un pressupost de 189 milions d’euros per al període 2014-2020 i en la seua web explica amb tot detall a qui i com l’adjudica.

Parish simplement no sap del que parla. O vol enganyar.

Després de publicat l’article a VilaWeb Parish va demanar que es publiqués un article seu fent ús del dret de rèplica, cosa que evidentment vàrem acceptar, com fem sempre i en tot els casos. Està ací: https://www.vilaweb.cat/noticies/desintoxicacio-juncker-no-esta-financant-ciutadans-amb-diners-de-la-unio-europea/

En l’article, Parish no contesta cap dels arguments plantejats per VilaWeb, ni discuteix els errors que nosaltres li hem posat de relleu. No es defensa perì en canvi es llença a fer acusacions surrealistes. Com ara que és impossible fer un article com el que ha fet VilaWeb en 48 hores si no és amb el suport, personal!, del ministre De Guindos, amb el qual insinua que VilaWeb està al servei del govern espanyol, insinuació que no cal ni que rebutgem, de tant ridícula com és. Simplement Parish no vol reconèixer que està equivocat i es dedica a intentar confondre tant com li és possible als lectors per amagar que va escriure un article sense saber de què escrivia.

Tanmateix la pregunta que tothom hauria de fer-se és molt senzilla. Si el senyor Parish afirma que la Comissió Europea finança Ciutadans a través de la CTP i POCTEFA però s’equivoca per complet a l’hora d’explicar què són, si confon completament com funcionen i afirma coses d’elles que no són certes, com vol que ens creguem allò que diu? Si el canal a través el qual ell diu que es finança Ciutadans és completament fals com ens hem de creure que la Comissió Europea finança Ciutadans?

Ho aclariré això: si el senyor Parish hagués dit només que la Comissió finança Ciutadans, sense donar més pistes ni entrar en detalls la seua hauria estat una opinió que podríem haver trobat interessant o no però que no podríem discutir. Seria una opinió i estaria plantejant una sospita. Però si ell diu que la Comissió finança Ciutadans a través d’un esquema que descriu en detall i tota la descripció que fa és mentida aleshores hi ha uns fets a contrastar, que un cop contrastats el deixen en molt mal lloc a ell. I que nosaltres no podem passar per alt. Desmuntar el que explica Parish significa que Ciutadans no es finança de manera irregular? No, Però Ciutadans segur que no es finança com diu aquest senyor, d’això en pot estar ben segur tothom.

A partir d’ací el lector té dret a preguntar-se perquè, fins i tot en aquest cas, un diari com VilaWeb ha d’explicar que tot això és mentida. Hi ha gent que considera que com que el rumor perjudica a Ciutadans nosaltres, com a periodistes, no hauríem de fer res.

La resposta a la pregunta, però, és molt simple: ho fem perquè eixa és la nostra feina. VilaWeb és un diari i la seua feina és que els seus lectors tinguen al seu abast la millor informació possible. Ho torne a dir: la millor informació possible. Sobre qualsevol tema i siga quin siga l’autor. Això es pot aconseguir creant informació, cosa que fem cada dia, o desmentint informació falsa, cosa que fem de tant en tant a través de la sèrie ‘Desintoxicació’. Nosaltres treballem cada dia perquè els lectors de VilaWeb tinguen la millor informació possible i en aquest cas el que fem és avisar-lo de que el que diu aquest senyor no és cert.

Hi ha qui opina, però, que ja que l’article del senyor Parish ataca Ciutadans nosaltres hauríem de deixar que circul·lés, sense més, per fer-los mal. Sabent que és fals. Però això a VilaWeb no ho podem acceptar per diversos motius:

1- No podem ni volem deixar que els nostres lectors facen el ridícul. Aquest tema el publiquem perquè hi ha molts lectors interessats en el text original de Parish i que pensen que és un text important perquè pot desemmascarar Ciutadans. I que ens demanen la nostra opinió. L’estudiem, l’analitzem i arribem a la conclusió que està ple de falsedats que qualsevol persona pot identificar i tirar en cara ràpidament a qui intente fer-lo servir com argument. Si cap lector ens hagués demanat que ens el miràrem segurament no hauríem fet res, potser ni l’hauríem vist. Però en llegir-lo va ser ben evident que estàvem al davant d’una explicació insostenible i que circulava de manera abundant. I havíem de callar, un cop sabut això? Deixant que la gent es cregués una mentida i la fes servir com a argument?

2- La veritat és important i central per a la nostra feina. Moltes vegades la gent ens diu que un tema no se l’ha cregut fins que l’ha vist a VilaWeb. Tenim una credibilitat periodística a la qual no podem renunciar. I això implica que hem de ser lliures i honrats i aportar la informació no en base a què interessa en aquest o en aquell moment sinó en base a què és real i a què no és real. Quina credibilitat tindríem sinó? Quina credibilitat tindria un diari que amaga de forma conscient una part d’informació que coneix per tal de manipular la realitat a favor d’una ideologia concreta? Això és el que fa l’ABC o El País cada dia. I això és el que VilaWeb no farà mai. En què ens diferenciaríem d’ells? Com us podríeu fiar de nosaltres si ens comportàrem així? No ens hem passat 22 anys de la nostra vida construint VilaWeb per acabar practicant el pitjor dels periodismes. Això no ens ho demaneu perquè no passarà.

3- Finalment i més enllà del periodisme: no podem construir un nou país si ens limitem a fer una Espanya en petit, copiant tots els seus defectes. Com a ciutadans adoptem posicions polítiques i les meues personals crec que estan fora de tot dubte, Però com a  periodistes fem periodisme, no política. I per tant informem de fets. No distorsionem la realitat tant com siga necessari per a manipular a la població. Que això ho fan els grans mitjans a Espanya és evident però nosaltres precisament el que no volem fer és assemblar-nos a Espanya. En res. La nova Catalunya volem que siga molt millor que l’Espanya actual i el nostre espill en tot cas són els països més dignes del món, allà on el periodisme és una part substancial de la vida social perquè serveix de contrapés a la política, precisament perquè respon a uns mètodes de treball consistents i a una deontologia fora de tota discussió. El compromís de VilaWeb amb el país i la lluita per la independència és innegable però ho és des de l’exercici de la professió periodística al nivell més alt possible. I explicant que el senyor Parish s’inventa tot el que explica VilaWeb no està defensant Ciutadans, sinó que està defensant el periodisme, la veritat, el dret dels nostres lectors a estar ben informats i la necessitat de que la república catalana no copie els defectes de la premsa espanyola i siga, en canvi, un model de qualitat també pel que fa als mitjans.

 


  1. L article que heu escrit es mereix un aplaudiment per la seva etica i demostra que feu um informacio veraç. M ha agradat moltissim.

    Gracies

  2. Moltes gràcies, senyor Partal. El seu article ens mostra el q hauria de ser normal, periodisme en estat pur. Honestedat per sobre de tot. Gràcies.

  3. Mi pregunta es para VilaWeb. Si, como dicen, ponderan la credibilidad, la ética y profesionalidad periodística, argumento que cualquier inteligencia sensible debe agradecer y valorar, ¿Cómo es posible que en su diario se publicara, sin contrastar, el artículo del Sr. Parish?

  4. Genial Vicent Partal. Exemple de periodisme objectiu, professionalitat i proximitat amb el lector. Gràcies per oferir-nos Vilaweb cada dia, nét i nítid.

  5. Agraeixo sincerament aquest article. Entre el tal Parish, la vostra desintoxicació i altre cop el senyor Parish jo tenia el cap com un bombo!

  6. Totalment d’acord.
    La veritat és la cosa més important.
    Era absurd que a la discussió molt encesa Vilaweb no hi participés.

    Només he protestat perquè mai Vilaweb ha denunciat les calúmnies i tergiversacions intencionades de C’s contra l’escola, TV3, cultura catalana i contra tot allò poc franquista.

  7. Molt encertada l’explicació. Faltaría, però, afegir que en el citat article també es parla del finançament de C’s per part d’altres entitats i particulars, en un entramat poc transparent, com ja es va fer patent amb la fundació que es varen endur a madrid per no poder ser auditada per les autoritats catalanes.

  8. Gràcies per aquest aclariment i l’honestedat. Al llegir l’article em va semblar de poc fiar. Celebro que s’hagi esbrinat els errors.

    En el nostre cas la difusió és doblement preocupant perquè algunes persones s’han pensat que es tracte del nostre germà Matthew Parris que també va estudiar dret (i filòsofia) però que és ex-diputat i articulista per The Times i El Spectator i ha opiniat alguna vegada sobre Catalunya-Espanya. Alguns em demanaven si era el meu germà, però em temo que alguns simplement ho hauran associat sense demanar. El Matthew Parris, o Matthew Francis Parris, és tot el contrari, no estaràs d’acord necessàriament amb el que diu, i moltes vegades, nosaltres, els germans no ho estem, però és rigorós amb el que diu, cautelós amb les fonts que utilitza, i lliure d’influències amb el què pensa i expressa. ‘Parrish’ en anglès vol dir Parròquia i és un cognom molt usual a Anglaterra i Estats Units, que nosaltres, catalano-anglo-parlants, per la diferència en el final del cognom (sh), no confonem gens, com els Catalans no confoneu per exemple, Vilà i Vila, però que és de fàcil confusió. Si volguéssiu, agrairíem que VilaWeb fes menció d’aquesta possible confusió.

  9. Molt bé per la aclaració. Però perque no hi ha ningú que investigues com es financien aquest partit de Ciudadanos? Perque no hi ha cap periodista a aquest país capaç de fer aigua clara de quí son. Tot’ home está mud, ningú explica rés, a cap tipus de premsa, silenci absolut. Que está passant?

  10. Vaig llegir lo anteriorment publicat, he llegit l’article d’avui i els comentaris dels lectors. Jo no puc contrastar les afirmacions del senyor Parish. Me’l puc creure o no.
    I tampoc puc contrastar les de Vilaweb.
    L’article del senyor Partal es llarg i dur.
    I jo hauria de creure’l perquè penso que és honrat.
    Només hi ha una cosa que em volta pel cap.
    No recordo que mai, aquest diari, hagi sortit tan àmpliament i durament a desmentir cap de les grans animalades que circulen cada dia per les xarxes.
    Em pregunto perquè ho fa en aquest cas concret. I no trobo resposta.

  11. Però és com quedar-se mirant el dit que assenyala la lluna, i la lluna aquí és el finançament de C’s,,, què hi ha de cert? I És el que importa a la nostra causa, i no és incompatible amb la veritat.

  12. Gràcies. El professionalisme de Vilaweb es una raó bàsica per la que en soc subscriptor. Jo també vull un país millor, tot el millor que sigui possible. I això passa per una premsa veraç i independent.

  13. Reconforta molt aquesta convicció. Gràcies per la feina que feu.
    No sé si serà mai però espero que Catalunya sigui el millor per Catalunya com el periodisme ho ha de ser pel periodisme.

  14. Ja es ben trist tenir que aplaudir, felicitar, agrair la acció honorable d’un professional honest. Vicens Partal ha fet el que havia de fer i fer-ho com ho ha fet: descobrir un bandarra sense dir-li bandarra, amb elegància professional però sense contemplacions. Es la costum de la casa. Per això hi som.Salut i que duri.

  15. La pregunta que persisteix és per què algú, amb el currículum de Parish, llança unes acusacions tan fàcils de desmuntar. I amb quin objectiu.

    He buscat més informació sobre Parish i he trobat aquest article:

    http://www.sinpermiso.info/textos/votaciones-catalanas

    on diu textualment “…las elecciones anticipadas de 2015, en las que los partidos nacionalistas obtuvieron unos 83 escaños con una participación del 74,9%. Tampoco estaría en desacuerdo con el resultado de las elecciones de 2012, en las que los nacionalistas catalanes obtuvieron 81 escaños con una participación del 68%.”

    En el còmput dels 83 escons del 2015 inclou CatSíqueesPot en partits nacionalistes i al 2012 ja no sé ni com suma per parlar de 81 escons.

    Potser simplement és que és un personatge que parla per parlar i és molt poc acurat amb el maneig de les dades. Si en una cosa tan fàcil de verificar, com els resultats d’unes eleccions, ja no ens en podem fiar, doncs ara sí que crec que deu ser inconsistent de mena i de fet

    Gràcies Vilaweb pel vostre periodisme seriós, compromès i contrastat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.