Mails per a Hipàtia

Sóc dels que consideren que Edward Snowden és un heroi del nostre temps. La seua honradesa, la seua valentia i la capacitat que va tenir d’obrir-nos els ulls sobre la vigilància a la qual estem permanent sotmesos fa que l’admire i que intente seguir-li la pista en el que no deu ser fàcil el seu exili rus.

Aquest cap de setmana, per això, he vist que estrenaven ‘Snowden’, el film d’Oliver Stone i he anat a veure’l al cinema. El film m’ha semblant una mica llarg, crec que li sobren deu o vint minuts però la minuciositat amb la qual retrata tot el que va passar i els mitjans amb que Stone compta per a fer-ho són realment destacables.

Però és precisament l’última part del film, amb el canvi de ritme i escenari que hem vist tan sovint en Stone, la millor, tot i ser la menys espectacular. Per com la vius i pel que representa políticament. Snowden fa ja anys que viu a Moscou, forçat a un exili que no li deu resultar gens agradable, amb Putin allà mirant per la finestra. La temptació d’oblidar-lo és per això massa fàcil i que un director com Stone decidisca tornar-lo a la palestra pública em sembla fonamental.

Especialment perquè si Hillary guanya les eleccions em tem que les coses es posaran molt lletges… Ja en parlarem.