Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Viatge a Catar (4) Els gratacels i un soc de fireta

Publicat el 1 de juny de 2016 per vicent

Quedem que anirem a sopar al soc. Ja tinc ganes de veure alguna cosa diguem-ne d’una certa antiguitat després de tant de gratacel artificial i extravagant —extravagant és l’única paraula que em ve al cap per parlar d’aquestes edificis. A la zona on tinc l’hotel, en la Corniche, hi ha com una trentena de gratacels enganxats els uns als altres, sense cap planificació aparent. Cada edifici sembla competir amb el del costat en ser el més original, també podria dir el més rar, possible. Alguns tenen una vaga inspiració islàmica, els hi ha que només semblen voler demostrar que el seu amo té més diners que ningú més i hi ha combinacions que jo diria que les reglamentacions europees i americanes no deixarien construir. Corbes impossibles, talls despenyats, figures geomètriques aparentment sense sentit.

L’hotel està lligat per un passadís intern a un gran centre comercial. De primer pense en caminar una mica però quan note la calor em faig enrere. El termòmetre marca 44 graus, molt més del que estic decidit a suportar. Opte pel passadís, doncs.

El centre és immens. Tan gran que la gent es perd. No vull dir que no sàpiguen on van sinó que per tant edifici per més gent que hi haja sempre n’hi haurà poca. Al bell mig han instal·lat una pista de gel on patinen tres criatures. Sota aquest sol que genera 44 graus. M’assome a la porta i intente, ara sí, una petita caminada. Fins que me n’adone que la vorera s’acaba. Definitivament el peató sembla una espècie exòtica.

Agraïsc, doncs, la proposta del soc. Pobre de mi. M’imaginava un soc com els d’Istambul, per exemple. Alguna cosa a l’estil del mercat egipci. I em trobe amb Port Aventura. Els edificis tenen formes antigues i estan ben dissenyats però al primer cop d’ull ja es veu que són falsos. Tot té aquell color com sanitari, una pulcritut que els segles mai deixarien intacta. Hi ha el caos, sempre tant atractiu, de les espècies, les olors, les plantes aromàtiques, el te, però em fixe que totes les estanteries són iguals i que els sacs que apareixen com descuidats i amuntegats de forma apressada reposen sempre sobre les mateixes estructures.

No negaré, però, que la reconstrucció és correcta. M’expliquen de fet que el soc vell va desaparèixer, el van assolar. Fins que algú va descobrir que era interessant pels turistes i el van tornar a fer. Segons ells amb les mateixes botigues que hi havia, recuperades gràcies a fotografies i dissenys antics. Ni l’antic és vell a Catar!

Sopem en un restaurant vagament sirià, desafortunat pel que fa a la música però amb menjar bo. La cosa acaba amb la gent fumant la tradicional xixa i uns havans que han aparegut de sobte a la taula. Quan eixim ens espera la darrera de les sorpreses. Ens acostem al cotxe que ens tornarà a l’hotel i veig una escala mecànica, dissimulada amb molta gràcia, al bell mig del soc. Pregunte on porta i m’expliquen que l’èxit de l’invent ha estat tal que estan fent un soc nou a l’altra banda de la carretera, que serà el doble de gran i tot. De moment ja han fet el pas subterrani i es veuen els primers edificis encara en construcció. Com que no hi ha plànols ni fotografies antigues d’aquest soc, que en realitat no existia, m’expliquen que simplement se l’inventaran.

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.