Mails per a Hipàtia

Xerrades del mes de gener. La més sorprenent la de Teià. Va ser una xerrada fantàstica però entre el públic una persona em va deixar desconcertat. Parlàvem com sempre de la república i un dels assistents va qüestionar que per quin motiu havia de ser una república, que ell volia una monarquia. Catalana. La veritat és que vaig reaccionar molt malament perquè em vaig posar a riure i vaig menystenir la idea, cosa que aquesta persona, amb tota la raó del món, em va retreure. Quan em vaig situar li vaig demanar perdó de manera pública. És evident que si hem de decidir-ho tot això també ho haurem de decidir i per més que jo estiga convençut de que les opcions d’una monarquia catalana són ínfimes no hauria en cap moment de tractar així a qui la defensa. És una qüestió, com va remarcar ell i tenia raó, de principis.

De les altres xerrades destacar l’ambient extraordinari que hi ha sempre a Valls. De nou vam omplir el Teatre, aquest cop amb el Jordi Sànchez. I la de la Cellera de Ter perquè també va tenir el seu episodi curiós.

Jo normalment vaig en tren fins un lloc pròxim a on faig la xerrada i allà m’arreplega algú. En aquest cas vaig anar a Girona i a l’estació em va replegar un dels organitzadors. Quan tenia un peu a l’andana de l’estació, baixant del tren, em van cridar de la redacció dient que Mariano Rajoy acabava d’anunciar que renunciava a la investidura. Cristo! En el cotxe vaig haver de canviar sobre la marxa l’editorial del dia, penjat tota l’estona a més del mòbil i del que anava eixint –recordareu que els primers minuts van ser molt confusos.

El cas és que pràcticament no vaig poder parlar amb el company de la Cellera que em transportava. Em va saber greu però jo sabia que si entrava a la xerrada sense haver acabat l’editorial tindria problemes de temps i sobretot causaria un munt de problemes als companys de redacció. Vaig ser molt maleducat, doncs, tot i que ell va dir-me quan em disculpava que s’havia divertit mirant com ho feia. Sort que el país està plena de tanta gent amable…