23 d'abril de 2008
1 comentari

Franki de Terrassa: aturem l’empresonament!

PRESÓ IMMINENT PER LA BANDERA ESPANYOLA!

ATUREM-HO!!!

El passat divendres 18 d’abril els advocats d’en Franki van rebre la desestimació del recurs presentat davant del tribunal constitucional espanyol que ratifica la condemna de dos anys i 8 mesos de presó pel “cas de la bandera”. Després de casi gairebé dos anys d’haver-lo presentat ni se l’han mirat dient que “carece manifiestamente de contenido que justifique una decisión sobre el fondo por parte del tribunal constitucional”. L’entrada a presó, prèvia formalitat de citació i comunicació, es preveu en un termini obert d’unes poques setmanes.

Recordem que els fets es remunten a la Festa Major
de Terrassa a l’estiu del 2002, quan una cercavila festiva que demanava
la retirada de les banderes espanyola i europea del balcó de
l’ajuntament va ser reprimit per agents de la policia municipal.
Aquests agents mesos més tard van denunciar a dues persones com a
responsables d’haver intentat despenjar la bandera i d’haver-los
agredit. Aquesta denuncia va provocar que la fiscalia fes una acusació
inicial pels delictes d’ultratge a espanya, atemptat a l’autoritat,
lesions i desordres i demanés 3 anys i 6 mesos de presó. Cal denunciar
també el paper de l’ajuntament per la complicitat i passivitat en els
fets: permetent que la policia municipal redactés una denuncia
desproporcionada com a resposta a la cercavila, assistint al judici com
a part afectada per reclamar els diners que costava la bandera
espanyola, i deixant que el procediment judicial es consolidés en una
condemna ferma d’ingrés a presó.

El
judici es va realitzar al setembre del 2004. Els agents que havien
denunciat es van desdir de la seva versió anterior i només admetien la
presencia d’en Franki a la cercavila i en cap cas manifestaven haver-lo
vist despenjant la bandera o agredint als agents. És més, un dels
agents va declarar uns dies abans davant del jutge que ell havia
denunciat a en Franki perquè li havien passat el seu nom i cognoms
escrit en un paper. Durant el judici no va existir cap més prova que
demostrés la seva presencia al cercavila, ni en vídeos de l’ajuntament
ni en fotografies de la premsa. Cal recordar també que l’ajuntament es
va personar al judici per reclamar els 70 euros que valia canviar la
bandera espanyola, ja que havia patit un estrip d’uns 4 cm per 10 cm.

La
sentència es va saber al novembre del mateix any. Condemnava a en
Franki a dos anys i 3 mesos de presó pels delictes de desordres i
atemptat a l’autoritat i a una pena-multa de 9 mesos, que de no
pagar-se sumaria la seva meitat en presó(4 mesos i mig). O sigui, el
total serien 2 anys i 7 mesos i mig de presó. El jutge que va dictar la
sentència va ser Enrique Rovira del Canto, un antic fiscal militar
durant la dictadura que es va passar a jutge durant la transició.
Aquest personatge va dictar la sentencia reconeixent que “no se podia acreditar la participación de los acusados en los hechos”,
però com que segons la policia estaven allà, ho podien haver fet. En
aquest judici es van vulnerar els drets fonamentals de defensa, no es
va respectar la presumpció d’innocència, no va ser un judici just, no
hi va haver cap prova que demostrés els delictes de que s’acusava,…
En saber la sentència, es va presentar un recurs a la secció 2ª de
l’audiència provincial de Barcelona, que el va desestimar al maig del
2005. En aquell moment la sentència va esdevenir ferma, i al superar
els dos anys de presó significava un ingrés directe sense possibilitat
de llibertat condicional. Gràcies a la mobilització popular es va
forçar a l’ajuntament de Terrassa, que no havia fet res fins
llavors(tot al contrari), a posicionar-se i aquest va presentar un
indult. Aquesta petició va servir perquè el jutjat penal n. 2 aturés
l’execució de la sentència, o sigui l’ingrés a presó. Un any després al
març del 2006 l’indult
va ser denegat i l’execució de la sentència es va activar novament. Una
altra vegada la mobilització popular va pressionar al jutjat i aquest
va acceptar aturar l’ingrés a presó mentre no es resolgués un recurs
presentat al tribunal constitucional que demanava la anul·lació del
judici. I finalment aquest any 2008 aquest recurs ha estat desestimat
i, per tant ja no queda cap més organisme judicial a l’estat espanyol a
on recórrer.

Tant
el judici, com la sentència, com l’execució de la mateixa tenen una
finalitat política, el que pretenen és donar un “càstig exemplar”, tant
a en Franki com a la resta de persones actives, solidàries i
compromeses amb les diverses
lluites de Terrassa i d’arreu. Volen fer creure que a totes ens pot
passar el mateix per tal de desactivar-nos políticament i
desmotivar-nos personalment. Però del que no se n’adonen és que amb la
repressió contra
la dissidència no fan res més que augmentar les ganes de continuar
lluitant i de denunciar les agressions que patim per part d’un estat
capitalista i imperialista, i de la seva
maquinària(policia,institucions,jutges,premsa,….) Perquè el govern i
les institucions subordinades han optat per la via de la força i la
repressió a l’hora de resoldre els conflictes polítics i socials, fem
una crida a la RESISTÈNCIA i a la DESOBEDIÈNCIA CIVIL. No podem permetre que cap company més sigui fet presoner per dir el que pensa i actuar en conseqüència.

  1. N’havia sentit a parlar però no sabia exactament com havia anat exactament la història.

    Després diuen que això és una democràcia… jo encara la busco.

    I és que mira que voler treure una bandera… que no sabia en Franki que és molt pitjor fer això que no pas assassinar, violar, robar o blanquejar diners?

    Que no sap que està molt més castigat i perseguit actes d’injúria i atemptat a l’autoritat?

    Que no sap que és pitjor si ho fa la gent d’esquerres, que no pas si ho fan els ultres de dretes?

     

    “des de luego” que mira que no saber que s’és més criminal fent actes reivindicatius que no pas atacant i causant danys REALS a altres persones…

    (tot això dit amb ironia, es clar).

     

    Això és el que hi ha, suposo que ens queda dir “Benvinguts al Paradís”.

     

    I davant de la injustícia en l’àmbit de la justícia, crec que hem de buscar noves vies per aconseguir allò que realment volem: viure en llibertat.

    Entrar en el seu joc sabem que és morir en l’intent.

    Mira sinó al País Basc: no tant sols estan perseguint els grups armats i la violència, sinó que ara la persecució s’extén a la ideologia.

    I no hem d’entrar en el seu joc, perquè les normes les fan i les desfan ells.

     

    La independència crec que l’hem de construir des del carrer. A la merda els polítics hipòcrites i botiflers que no defensen el que diuen.

    Crec que cada dia és important per anar avançant.

     

    Amb exemples quotidians, com pot ser el simple fet de comprar el pa, res de canviar al castellà, ni per educació ni per collonades.

    Estem als Països Catalans, la llengua autòctona és el català, i s’hi parla el català.

    I no com a imposició, sinó com a respecte.

    No ens hem d’adaptar nosaltres als espanyols, sinó que han de ser ells, com a part immigrant que són a dins dels PPCC, que s’han d’adaptar a nosaltres.

    I si no volen, res de fer-lis el joc i adaptar-nos naltros; Porta i bon vent i barca nova, que Espanya no ho tenen tant lluny.

     

    Només així podrem començar a construir la independència, ja que si hem d’esperar que ho facin els polítics, ens hi podem cansar.

     

    I repeteixo, crec que és més important l’activisme quotidià, que no pas certs actes reivindicatius puntuals, que, no obstant, també són importants.

     

    Vergonyós tot el que ha passat amb en Franki. Des d’aquí el meu suport, com a un “rojo-separatista-terrorista” més que som els que volem viure i deixar viure, els que volem que ens deixin viure i deixar viure, en pau i llibertat, sense imposicions (per part de ningu), amb respecte de tothom i per tothom.

     

    Salut!

     

    Enric.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!