28 de juny de 2007
2 comentaris

El Racó de l’Ovidi

El Racó de l’Ovidi.
És petit, però m’agrada, i me’l recorda cada cop que hi passo.

Homenatge a Teresa

(Ovidi Montllor)

Com un record d’infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.

Potser fou l’últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.

Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d’anatomia.

Ella ens va dir d’on veníem.
I que els reis de l’Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l’amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D’això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.

Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.

Com un record d’infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.

M’ha costat molt poder sentir aquesta cançó sense deixar anar alguna llàgrima…

  1. hola companya…

    no en tenia ni idea de que existís aquest raconet de l’Ovidi…
    em podries donar l’adreça per poder-lo visitar quan torne a Barcelona?
    Soc de Cocentaina (el Comtat, a tocar del poble de l’Ovidi) però hi visc a Foios (l’Horta)… i a mi també m’emociona escoltar-lo

    Besets

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!