Mails per a Hipàtia

Agafem un vapur per creuar el Bòsfor i anar a la part asiàtica d’Istanbul. Aquesta ciutat és amb Suez l’única del món que està en dos continents alhora. Vint minuts de passeig en un buc local, que quatre lires turques, et porten d’Europa a Àsia. Abans faig un passeig fins l’estació central. Ací acabava el mític Orient Express el seu llarg viatge des de Londres. Avui és un edifici pràcticament buid que no deixa cap espai a la nostàlgia d’un temps que fou i que ja no és.

Per mar anem a Üsküdar, un veïnat especialment vibrant. Som a la part asiàtica però ací Istanbul sembla més europea que enlloc. Ho veus en la forma de passejar de la gent, en l’absència total i molt cridanera de dones que porten l’hijab, el nicab o altres vestimentes islàmiques, en l’aire contracultural d’una part del barri on pots fins i tot veure banderes homosexuals en alguna balconada, coexistint amb  símbols obertament esquerrans.

A la tornada hem pujat al pis superior del vaixell i hem vist l’espectacle inusual de les gavines volant en formació mentre els xiquets els llencen molles de pa que capturen hàbilment amb el bec. Aquest i a la banda esquerra acostant-se conforme travessàvem l’estret, el també majestuós espectacle de la Mesquita Blava, Hagia Sofia i Topatki, les tres joies que senyoregen la part baixa de la ciutat.