23 de febrer de 2006
2 comentaris

De vegades creus que la vida és injusta…

De vegades creus que la vida és injusta, però quan veus que tampoc et passa res sense remei, que amb la de desgràcies que hi ha pel món què coi, tens suficients coses per mirar de disfrutar de la vida, amb els seus revessos i les seves coses bones, i seguir la filosofia d’intentar que cada dia sigui un bon dia.

Aquests dies no estic massa bé però faig un esforç en aquest sentit. I he tingut unes converses molt agradables! Amb la Maria que l’he tinguda al costat quan l’he necessitada, amb la Sònia que feia molt temps que no la veia i ens hem pogut explicar les penes de les dues biblioteques on treballem, que tot i que una és al Raval de Barcelona i l’altra a Sant Sadurní, tenen moltes problemàtiques semblants, una d’elles la quantitat d’immigració que les usen. I la Mireia, l’anarquista que més bé em cau, que també és un cel. He estat tant bé parlant amb ella (desfogant-me, més aviat, pobreta!) que m’ha passat el temps com si res i he arribat una hora tard a la feina pensant-me que arribava a l’hora! Quin cap, així no puc anar, m’hauré de centrar una miqueta! Avui també he parlat amb el Pau, però això ja és una altra història…

Demà comença un nou dia, i una nova lluita per a fer-lo un bon dia!

  1. Tothom té males èpoques. Sigues forta i mira la botella mig plena. I dóna sort de disposar de les teves amigues en el moment oportú. Això no té preu!
    Demà comença un nou dia, però no ho miris com una lluita. Accepta la realitat tal com és i intenta adaptar-te a ella ja que no la podràs variar.
    Fot-li canya i lluita. Ànims.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!