9 de febrer de 2006
Sense categoria
1 comentari

Començament de quadrimestre “accidentat”

Aquesta setmana ha sigut especialment dolenta. Dilluns vam haver d’anar a l’enterrament d’un familiar d’una companya de feina. I dimecres quan anava a la feina vaig tenir un accident amb el cotxe. Resulta que la sortida del darrere del poble és molt dolenta. La carretera és estreta, i la sortida cap a la carretera fa molta pujada, i a la banda esquerra hi ha visibilitat però a la dreta, que a més ve d’una corba bastant pronunciada, hi ha un monticle de terra i arbres que fan impossible veure si ve algú. Hi ha un estop, des del qual no es veu res a la dreta. Doncs bé, normalment, el que fem és primer aturar-nos a l’stop i mirar a l’esquerra, i si no ve ningú, aturar-nos un pèl més endavant per veure si ve algú per la dreta, i en cas que sigui així ens esperem a girar per si de cas envaíssim una mica el carril contrari. No sé si algú gira a l’esquerra perquè és una mica suïcida. Doncs bé, quan feia el “segon stop”, resulta que no venia cap cotxe, venia un “Lecitrailer”, que va agafar la corba oberta (igual que totes les corbes de l’estreta carretera). En veure’m  es va arrambar cap a la seva banda però el remolc va topar amb el meu cotxe i va quedar ben destrossat de la part del davant. Jo per sort no em vaig fer res.

El tema, però, és que hi ha hagut diverses queixes per accidents al mateix punt, i també pel fet que per la carretera hi circul·len camions molt grossos que de fet no hi caben. I res. Els de la companyia d’assegurances em van dir que no tenia res a fer, que la culpa era meva perquè hi havia un stop, i és igual que no hi hagi visibilitat i que el camió anés pel mig, que no es pot demostrar. Que segons el codi de circul·lació si no hi ha visibilitat s’ha de baixar del cotxe, anar a mirar si ve algú, i després passar (!). I el que em va fer més ràbia: que normalment aquests punts negres no els arreglen fins que hi ha algun mort.

M’alegro de no ser jo la morta, però tot plegat ho trobo una mica bèstia. I que puguis prendre mal i a sobre la culpa sigui teva… i això sense tenir en compte el cotxe, que m’han dit que com a mínim trigaran 6 setmanes a arreglar-lo i em costarà com a un terç de cotxe nou, probablement.

Suposo que és un dels problemes del Penedès: cada cop hi ha més camions que passen per unes carreteres de fireta, i algun dia prendrem mal de debò. Aviat ens acabaran de matxucar el territori per fer més grans carreteres, per a que hi puguin passar més grans camions, i així anar fent. Deu ser el progrés…

  1. Constitució democràtica de fireta: Estatut de fireta: Finançament de fireta: carretera de fireta.

    És així de simple.

    Ens hi va la vida. O com a mínim, per no ser tan blanc o negre, el percentatge de que ens hi vagi la vida no és menyspreable.

    És per això que ningú es pot desentendre’s del moment actual.

    I hem de fer el camí invers: exigir carreteres com calen.

    Exigir que es resolguin els punts negres.

    No acceptar l’excusa que no hi ha diners. Perqué n’hi ha.

    No acceptar que l’Estatut és el menys dolent dels possibles.

    No acceptart la Constitució borbònica.

    Treballar en aquesta direcció és treballar per la Independència de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!