Mails per a Hipàtia

Després d’un llarg dia de feina i reunions eixim a sopar. A la plaça Sintagma tot està preparat perquè el president de la república hel·lena prenga jurament del càrrec. Però plou a bots i barrals i optem per no esperar. Caminem cap a Monasteriki i Plaka, la zona que m’agrada més d’Atenes. És divendres de quaresma i la petita església de Monasteriki és plena de gent que prega mentre besa les icones o encén caneletes. L’olor d’encens és tan forta com de costum però no em desagrada. Fa una calor agobiant, això sí, pel contrast amb el carrer on la pluja va apagant-se per segons.

Quan eixim ja no plou i enfilem la part de dalt de Plaka. Segurament pel clima que fa avui els restaurants i les tavernes són molt buits i potser per això ens assetgen i gairebé ens hi porten a dins. Desconfiem i finalment arribem a una placeta on hi ha l’església dedicada a Sant Nicolau. Just està acabant-se la missa i els fidels baixen les escales al peu de les quals hi ha una taverna on ningú no ens convida a entrar. Així que entrem. I ho encertem.

Quan seiem ningú no ve a dur-nos cap menú. Simplement ve el cambrer amb una plata enorme plena de platets amb tot de coses: mandonguilles, humus, amanides, sèpia, calamars… Ens informa, amb ben poques paraules per cert, que allí no es demana, simplement es menja del que et porten i si vols vi allà hi ha la bota. A la taula de la vora hi ha uns alemanys però en la resta tot són grecs.

Sorpresos per l’experiència mengem ben de gust i tranquils, sense que ens moleste ningú en cap moment i el mestre encara ens porta un pessic de pastís de taronja per a baixar l’àpat. Donem les gràcies i demanem de pagar, contents d’haver anat a parar a un lloc com aquell i d’haver sopat com hem sopat. Però l’home diu que no cal pagar tan ràpid, que primer netejarà la taula i retirarà els plats i que ja pagarem després. Cosa que fem ben a gust, com qualsevol pot imagina.