9 de juny de 2006
Sense categoria
0 comentaris

9/6/2006

Gairebé farà un any i és la primera vegada que escric al matí i no sé i dos i dos són Cabrera Infante i no vull treballar i no vull aixecar-me, vull posar-me dret sense peus i cantar com Travis, el de París-Texes no, el grup i entendre’ls  com entenc l’Adrià Puntí i callar com no calla ningú i estirar-me i no rentar-me la cara i xuclar com xucla un vailet un caramel i nedar sense cansar-me i despertar-me i despertar-los i dir prou ja n’hi ha prou d’aquest color beig tirant a groc clar amb tonalitats marrons de castanya de hivern i encendre un foc, ara que s’apropa l’estiu i apagar-lo a glopades de aigua salada i agafar una escombra i no escombrar sinó volar com un son de witch quoi qu’il en soit i saltar un barranc amb fila de penyasegat i tanmateix dubtar i dir barranc quan veritablement era tota una altra cosa, dolça cançó xiuxiuejada a cau d’orella d’una cabra color mesquí i tornar a elaborar el menjar que ja s’ha passat i socarrimat en els ulls absents de pardals cecs i un so era un son d’ulls oberts de matí pesat i boirós com la bruma de l’escuma que puja tot just una mà ha tirat cap avall i surt una rossa cervesa de cabell vermell i me la vénen com a negra i protesto en silenci en un murmuri d’aigües encalmades sota el pont dels àngels que mai van volar i no sabien votar i botaren d’alegria en veure un musseau que era un museu de cera petrificada i aleshores van ballar sota el sol la dança de la pruna i van caure pedres que no feien mal i ningú es va moure perquè era l’hora del berenar, i no volien donuts sinó ensaimades no gaire ensucrades i tothom va dir why fellow go on i el coix va voler avançar més depressa i va caure i ningú es va aturar perquè tothom volia aconseguir el cim, ja no era com abans oh no, no longer i el coix va arribar l’últim i quan el van veure li van dir: vota vota vota no o si o nosinosi margarida margarireta n’hi havia cinc ampolles a dalt de la paret i marieta costurera tu que saps votar vota i no botis que si que no que tururut violes i no no no no no no…..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!