23 de setembre de 2005
Sense categoria
0 comentaris

L’atzar

plagi

Quan reconeix un moviment d’agitació darrera d’una muralla d’esbarzers-com si algú provés de travessar-la pel lloc més difícil-,l’interpreta com un senyal tangible de perill i, en conseqüència dispara. No obstant això els bandits perfectes són relativament pocs. Però aquest emmalaltí de sentiment i va acabar per adoptar-lo com a fill, donar-li el títol i fer-lo el seu hereu. Es va posar a pensar al seu naixement, del qual sabia encara menys que de la seva mort. T’agrada estar sola amb mi. Hem aconseguit, malgrat les obligacions, a estar extraordinariament sols. Vespres de música i de lectura en què estem un davant de l’altre, elegants i fastiguejats dels altres als quals hem arrabassat aquesta elegància, però bo i enyorant potser a alguns- vespres ai las! escurçats per la fatiga dels laboriosos. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!