Mails per a Hipàtia

No sóc un gran partidari de les sèries televisives. Vull dir que preferisc mirar un film que enganxar-me a una sèrie. Però de tant en tant hi ha sèries que em criden molt l’atenció. Són sèries normalment de política que ensenyen coses al mateix temps que entretenen. Va ser el cas de la monumental ‘The West Wing’ i avui ha estat el cas de ‘House of Cards’.

Sobre aquesta sèrie encara no sé què pensar però avui he vist el capítol tercer de la tercera temporada i he quedat esborronat. Fa un retrat meravellós, insuperable, sobre les relacions entre Rússia i els Estats Units, sòlid en els arguments, perfectament ambientat, creïble fins en els detalls més xicotets.

I de sobte, al bell mig del capítol, el Departament d’Estat proposa superar el que anava a ser un previsible vet de Rússia al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, respecte a un pla sobre l’Orient Mitjà, fent una crida a que l’Assemblea General el tombe. I jo em quede sorprès, convençut que això no pot ser.

Perquè tota la vida havia estudiat i m’havien explicat que el dret de vet al Consell de Seguretat no es pot tombar i de sobte va i resulta que en una sèrie m’expliquen que és molt complicat però que hi ha un precedent i que sí que és pot fer.

Va passar durant la guerra de Corea que l’Assemblea General va tombar un vet del Consell, afirmant que aquest vet impedia el manteniment de la pau, principal objectiu de les pròpies Nacions Unides. Es tracta de l’anomenat Uniting for Peace, del qual ràpidament he buscat, i trobat, informació. I quan dic ràpidament vull dir que he aturat el visionat del capítol per a trobar de què anava aquella cosa tan sorprenent per a mi. I m’he sentit molt content perquè avui he après una cosa nova.