9 de setembre de 2005
Sense categoria
1 comentari

L’atzar

plagi

No em prenia grans molèsties per mantenir-me en contacte amb Espanya. Perdoneu la meva indiscrecció, senyor Estat, però caldria en aquest cas que em donéssiu l’ordre formal de no barrejar-me en els vostres assumptes. La dona, adreçant-se al taulell i de passada mostrant la seva figura, va recordar al seu home, mig fotent-se però amb un pèl de seriositat, la conveniència de ser una mica més cautelós respecte amb la seva sinceritat d’opinió, fent-li veure que fins i tot la senyora metgessa assistia de vegades a aquelles reunions. Al final del compacte, ni la dona ni el home gosaven dir res. (El silenci de la mùsica), però no hi havia hagut abans silenci també? Durant el trajecte no van parlar gaire. Semblava que estiguessin barallats. I cap de tots dos va fer res per a resoldre el malentès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!