El dia que vaig viure el bloqueig de Cuba
Els Estats Units i Cuba han anunciat oficialment fa unes hores que restabliran les relacions diplomàtiques, un pas imprescindible per a l’alçament del bloqueig econòmic i comercial que pateix l’illa des de l’època de Kennedy.
El bloqueig ha estat inútil i cruel. No ha servit per al que volien que servira i en canvi ha portat un patiment enorme a la població cubana, sotmesa sovint a situacions increïbles.
En vaig viure una, en directe.
Quan vaig arribar a Barcelona, a meitat dels anys vuitanta del segle passat, l’Assumpció vivia amb la Nuri i la Montse en un pis del carrer Aragó on vaig anar a parar jo també fins el dia que va nàixer la nostra filla major. Aquell pis era un indret fantàstic per on desfilaven tot de personatges interessants. La Nuri va fer amistat per alguna raó amb un molt conegut historiador cubà, de remot origen català: Manuel Moreno Fraginals, que en un parell d’ocasions per aquells anys va fer de professor convidat a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fraginals va venir diverses vegades al pis del carrer Aragó i vam mantenir amb ell llargues converses, força interessants. Sobre totes les coses. Sopàvem i després ens quedàvem hores parlant de Cuba, d’història, del passat català de l’illa o de qualsevol altre tema que algú posava sobre la taula.
El cas és que jo ja tenia aleshores un ordinador Mac molt primitiu, quan n’hi havia molt pocs, i ell va quedar fascinat per aquella màquina i les coses que es podien fer amb ella. Poc després me’n vaig comprar un altre de mac, més modern, i vam decidir donar-li el mac vell perquè se l’emportarà a Cuba i poguera treballar tranquil i en millors condicions.
Però va aparèixer el bloqueig. Els detalls sobre com va passar tot plegat la veritat és que se m’han esborrat del cap però el cas és que al final Fraginals no se’l va poder emportar perquè no podia embarcar de cap manera un ordinador ‘occidental’ cap a Cuba. I encara menys un Apple. Era així de bèstia. Ni per amistat podies cedir un ordinador a un cubà, que portés tecnologia nordamericana, fet als Estats Units. I totes les seues pertinences eren estríctament vigilades abans de pujar a l’avió per tal que no s’emportarà res prohibit. Val a dir que els macs d’aleshores no eren precisament aquestes coses tan menudes i fàcils d’amagar que tenim avui…
Al cap dels anys vam saber que es va exiliar de Cuba, ocasionant una important polèmica i es va establir a Miami, on estic segur que es va comprar un ordinador…
Recorde un article seu al llibre “Historia de 1898” –editat per “El País” l´any 1998 amb ocasió del centenari del “Desastre” i elaborat a base de coleccionables que eren lliurats cada setmana amb este diari– que tractava sobre els “ingenios” cubans (els camps de canya de sucre, si no recorde malament), que era molt interesssant.
Per cert, que en la presentació del dit article Moreno Fraginals era considerat, també si no recorde malament, com el patricarca dels historiadors cubans.
Desconeixia que haguera demanat asil: així ho dius, i així apareix en la Wikipedia: el va sol·licitar el 1994. En la Wiki, també s´hi indica la data de la seua mort: el 9 de maig del 2001, a Miami.
Una persona molt vàlida, pel que pareix.
Recorde un article seu al llibre “Historia de 1898” –editat per “El País” l´any 1998 amb ocasió del centenari del “Desastre” i elaborat a base de coleccionables que eren lliurats cada setmana amb este diari– que tractava sobre els “ingenios” cubans (els camps de canya de sucre, si no recorde malament), que era molt interesssant.
Per cert, que en la presentació del dit article Moreno Fraginals era considerat, també si no recorde malament, com el patricarca dels historiadors cubans.
Desconeixia que haguera demanat asil: així ho dius, i així apareix en la Wikipedia: el va sol·licitar el 1994. En la Wiki, també s´hi indica la data de la seua mort: el 9 de maig del 2001, a Miami.
Una persona molt vàlida, pel que pareix.