Pau Comes

Independència és llibertat

22 de setembre de 2005
Sense categoria
0 comentaris

L’ou nacional i la gallina constitucional

Quasi sempre és estimulant llegir els blocs de mesvilaweb, i
avui he anat a petar de rebot a l’article de Ramoneda a El País (el seu), a
través del bloc, i els comentaris suggerents, de l’Oriol izquierdo. L’OI ja ha
tibat la corda de la "espiral de silenci" -se’n parlarà, d’aquest
bumerang que vola directament al morros d’en Ramoneda-, així que jo tiraré per
la banda de la Nació
i la Constitució.
(continua…)

En Ramoneda, amb una subtilesa digna d’un goril·la en un
quiròfan amb guants de boxa i una destral, ens vol dir que, malgrat que el
88,89 % del Parlament, any rera any des de l’any 80, cregui que Catalunya és
una nació, això és una ficció allunyada de la gent. D’aquí el bumerang (que
vigili, que li petarà als morros) de l’espiral de silenci. Que no és l’únic.
Perquè, si ens concedeix -oh bondat divina!- que Catalunya pot reunir força
característiques per ser considerada nació -"subtil" manera de
posar-ho en dubte- per què no ho aplica també a la nació espanyola? O és que
aquesta ja venia per omissió instal·lada al disc dur del món mundial, com un
Windows qualsevol? Que no s’ha llegit en Joan F. Mira?

Com que jo també em sento generós, sap què?, accepto que sí,
que n’hi ha una, de nació espanyola. Però quina? Fins on arriba? Des de quan? Hem
de fer cas als que ens diuen que Catalunya no es pot dir nació perquè la
constitució parla només de nació espanyola? Ai, caram! Que potser la nació
espanyola, doncs, va començar a existir el 6 de desembre de 1978? Què va ser
primer, l’ou o la gallina? Oi que fins i tot a un no-nacionalista tan
no-nacionalista com en Ramoneda se li posarien els pèls de punta només de
pensar que la nació espanyola no existís abans del 78? Doncs pel mateix motiu
-i uns quants més, que el tema dóna per molt- la nació catalana ni va néixer el
78, ni va desaparèixer el 1714, ni dependrà dels capricis nacionalitzadors dels
espanyols, que en tres segles han estat incapaços de fer-la desaparèixer per
tots els mitjans que els han passat pel cap.

No, el problema és tot un altre. Mentre en Ramoneda -i uns
quants més- esperen que la nació espanyola real creixi fins convertir-se en la
nació que voldrien, saben que "governar és el que importa" (sic). Per
això tenen l’Estat, i no volen que aquest perdi més poder que l’estrictament
necessari per maquillar les coses. Per això i pel que deia el sempre lúcid
Fuster -"la política, o te la fas, o te la fan"-, volem fer un Estatut
potent. Que això significaria canviar la Constitució, però ni el PP ni el PSOE ho
permetran? Cap problema! No cal que en Ramoneda es preocupi: nosaltres no volem
canviar als espanyols una constitució que ells s’estimen tant. Simplement volem que no ens l’apliquin a nosaltres, que ja som prou grandets
per fer-nos-en una.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!