Pau Comes

Independència és llibertat

5 de setembre de 2005
Sense categoria
0 comentaris

Reflexions no vinculants

Ja està, ja tenim dictàmens. I no dictamen, en singukar, perquè quan la
majoria de conclusions decisives s’aproven per quatre vots, i els vots
particulars dels altres tres membres fan quasi bé el mateix gruix, no cal ser
un expert jurista per adonar-se que tenim dos dictàmens, i no un. (continua…)



El trist de
la història és que, tal com han anat les votacions, tot fa pensar que, si els
membres triats per PSC-PP-ICV haguessin estat tres en lloc de quatre, les
conclusions del dictamen haurien estat diametralment oposades.

Als que a aquestes alçades ja comencin a pensar que vull
desprestigiar el Consultiu, que es mirin els fets fredament. Els membres del
Consultiu han votat, milimètricament, allò que els partits que els van proposar
esperaven que votessin, encara que aparentment anés contra allò que aquests
partits deien defensar. PSC-PSOE i ICV van votar el finançament del tripartit,
però ves per on, els seus membres del Consultiu van votar a favor d’alguns
apartats i en contra d’uns altres. Cal precisar que els salvats eren els
proposats per PSC-PSOE – ICV, i els tombats els d’Esquerra, a més de tombar en
bloc la proposta de CiU?

Però, insisteixo, aquesta és UNA manera de veure les coses,
no l’única, com ho demostren els vots particulars dels altres tres membres del consultiu.
Com pot ser, doncs, que hi hagi aquests dos dictàmens aparentment
contradictoris? Doncs de la mateixa manera que el tòpic descriu l’optimista i
el pesimista segons la seva apreciació de si està mig ple o mig buit un vas d’aigua,
els membres del Consultiu han optat per una interpretació més o menys
restrictiva de la
Constitució espanyola.

I ja som al cap del carrer, és a dir, que la
constitucionalitat o no d’una llei, en el fons, és qüestió de voluntat política.
Si no, les votacions haguessin estat sis a un o set a zero.

I aquí ve
l’aspecte decebedor (bé, decebedor per
als ingenus il·lusionats d’abans d’ahir o del 77): si aquesta
Constitució
espanyola, que té un munt de limitacions a causa del moment en què es
va fer,
etc., permet, malgrat tot, interpretacions més o menys restrictives; si
en el
moment immillorable en què ens trobem per fer avançar l’autogovern,
resulta que
ni tan sols podem aspirar a la interpretació menys restrictiva, és que
no
podrem fer-ho mai. Que això del "talante" federalista és un
enganyapagesos lampedusià per canviar-ho tot per tal que tot segueixi
igual.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!