Pau Comes

Independència és llibertat

28 d'agost de 2005
Sense categoria
1 comentari

No passa res, senyora baronessa…

Com alguns
recordaran, aquesta era la tornada d’una cançó en què el majordom explicava els
desastres que havien passat mentre la baronessa no hi era, tot intentant treure
ferro a la qüestió fent veure que eren detalls sense importància.

Pel que
sembla, aquell majordom ha trobat un digne deixeble en un conegut notari
barceloní, que insisteix a dir que "no passa res" si no s’aprova
l’Estatut. Fins i tot s’aventura amb la dita "més es va perdre a
Cuba!".

Per cert,
ara que parlem de l’illa caribenya, és curiós que aquella pèrdua "irreparable",
origen de la famosa síndrome del 98, ni hagi fet que els espanyols siguin menys
espanyols pel fet de perdre tanta extensió de "suelo patrio", ni els
empresaris catalans (que, la pela és la pela, allí no hi perderen cap sentiment
patri) hagin deixat de fer diners per altres bandes. Deu ser que certes pèrdues
no ho són tant, oi?

Tornant a
l’Estatut, el nostre notari diu que cal desdramatitzar el fet que s’aprovi o
no, en una més que evident contradicció amb el discurs sostingut fins ara pels
seus correligionaris del carrer Nicaragua a Barcelona, o del carrer Ferraz a Madrid.

Un dubte em
colpeix, no obstant: si no passa res si no s’aprova, tampoc hauria de passar
res si s’aprova, oi, senyor notari? Aleshores, de què es preocupen tant els
socialistes? Per què es gasten els nostres euros en fer informes sobre totes
les maldats del projecte APROVAT JA pel Parlament -cal no oblidar-ho-? Per què
han castigat als honrats treballadors, com el notari en qüestió, que es
mereixen unes bones vacances a l’agost, a fer dia sí dia també articles, declaracions,
conferències, entrevistes -només falten anuncis als diaris, temps al temps…-
per carregar contra el projecte APROVAT pel Parlament? Per què no paren de fer
pressió sobre els professionalíssims membres del Consell Consultiu, en lloc de
fer bronze a les platges -incomparables, per cert- de l’Empordà?

Temo que
desil·lusionaré al senyor notari -i els que ingènuament pensin com ell-, però
així com els reis són els pares, un fracàs de l’Estatut tampoc seria gratuït. Ni
per als socialistes, ni per als convergents-unionistes, si es pensen que tombar
l’Estatut no tindrà efectes perjudicials. No estem parlant d’una llei
qualsevol, estem parlant de la llei més important pels catalans (mentre no
tinguem la nostra Constitució), pel que implica en quasi tots els àmbits
d’organització de la nostra societat.

Pel que
sembla, a can convergent ja ho han començat a entendre (després de mesos de
pals a les rodes). Pel que fa als socialistes, potser caldria recordar-los que
el Pacte del Tinell no era per gestionar la Comunidad Autónoma
de Murcia (amb tots els respectes), sinó per tirar endavant un nou Estatut i un
nou finançament. Això ho entén qualsevol que treballi pels interessos dels
ciutadans de Catalunya per sobre d’altres interessos, encara que només un
conseller hagi gosat dir-ho en veu alta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!