Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Una pinta a Westminster

Aprofite l’estada a Londres, convidat a prendre part en un sopar de Catalans UK, per visitar el parlament britànic. Xavier Solano hi treballa i m’ha convidat a veure’l per dins, cosa que no havia tingut mai l’ocasió de fer. Curiosament he estat als parlaments escocès i gal·lès abans. Mai no és tard, però.

Westminster és tanmateix un parlament ben especial, com ho sap tothom. Passegem de gust per les seues estances i Solano em va explicant anècdotes riques del parlamentarisme britànic, de la seua manera de fer, mentre defensa que el parlament català n’hauria de prendre nota.

La cambra dels comuns impressiona. L’he vist milions de vegades per televisió però no és el mateix veure-la en directe. Allà dins. És molt menuda, més que no m’imaginava, així que els debats que tantes vegades he admirat per com de directes són en realitat deuen ser-ho molt més del que sembla. A terra hi ha dues línies, una a cada bancada, que els diputats no poden traspassar. La gràcia és que les línies marquen exactament la distància de dues espasses. Glups.

L’espai central del parlament és un ampli vestíbul amb quatre cares, que al·legòricament representen les quatre nacions de la Gran Bretanya. Hi ha una ala de l’edifici encomanada al patró d’Anglaterra, una al d’Escòcia, una al de Gal·les i una al d’Irlanda. I la distribució és interessant. El quadre de Sant Jordi, patró d’Anglaterra, mena a la pomposa cambra dels Lords. El de Sant David, representant Gal·les, a la dels comuns. El de Sant Patrici, representant Irlanda al carrer, i es ben apropiat perquè la major part d’Irlanda ja ha marxat. I el de Sant Andreu, patró d’Escòcia?

drinking-in-parliament

Doncs per més increïble que puga semblar mena al pub. No a un pub metafòric sinó a un pub real. No hi vas de forma directa sinó baixant unes escales però al final de tot i rere una porta molt discreta efectivament s’amaga un pub. Amb música a tot volum, cambreres servint pintes de cervesa i tot de personal del parlament compartint cadires i begudes. Evidentment és un pub on no pot anar ningú que no treballe al parlament però que si t’oblides per un moment d’on és resulta impossible distingir-lo de qualsevol altre.

M’hi vaig fer la cervesa més menuda i lleugera que vaig trobar mentre aprofitàvem per parlar del que està passant al nostre país i a Escòcia.


  1. Seria bó recordar que un facinerós soldat espanyol va voler portar a terme, al Regne Unit, un cop d’Estat de caire catòlic-romà fent esclatar pels aires el Parlament britànic.
    Aquest personatge és, segles després, idolatrat pel moviment Anonymus i altres de caire “indignat” amb la situació socio-econòmica imperant.

    Potser els nostres besnets es trobin militant en un moviment “revolucionari” [sic] lluent la careta d’un personatge anomenat Tejero. La condició humana, sense uns referents morals elevats, pot arribar a ser molt miserable.

    Al Regne Unit, però, encara es celebra cada any la festa commemorativa del fracas que els colpistes catòlics romans tinguerèn. I per molts anys!

    Atentament, i bona setmana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.