El Comitè Olímpic Internacional ha anunciat el “reconeixement provisional” de Kosova, fet que li permetrà participar ja en els pròxims Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Sèrbia continua sense reconèixer la independència de Kosova, Espanya tampoc. Però, avui dia, la declaració unilateral d’independència kosovar del 2008 ja ha estat reconeguda per 108 estats d’arreu del món que mantenen relacions diplomàtiques plenes amb el país balcànic. Kosova és, però, un estat encara no membre de l’ONU, i això fa que aquesta decisió del COI siga especialment rellevant.
Quan el feixista Samaranch manava en el Comitè Olímpic Internacional va fer canviar les regles d’admissió amb la finalitat d’evitar l’entrada de Catalunya. En va afegir una, inexistent fins aleshores, que exigia ser un estat membre de l’ONU per entrar al Comitè Olímpic Internacional. La barbaritat era monumental i anava contra la història del moviment olímpic, que accepta en el seu si el que anomena “països esportius”, com seria el cas de Puerto Rico, que ni tan sols ha declarat la independència.
El realisme, però, s’ha acabat imposant i, tot i les protestes de Sèrbia, la norma ha quedat trencada. Kosova ha entrat al Comitè Olímpic Internacional i Samaranch ha perdut la batalla. Era inevitable. En els Jocs de Londres van participar 205 delegacions, i a l’ONU només hi ha 193 estats reconeguts. La maniobra de Samaranch ja s’havia estrellat contra la realitat, i només era qüestió de temps que una decisió del Comitè Olímpic Internacional, com aquesta sobre Kosova la fes inútil del tot.
Només em sap greu que Samaranch estiga mort perquè no pot veure el seu fracàs. Bé, i també perquè potser amb una mica de sort la jutgessa argentina que persegueix el franquisme hauria ordenat la seua detenció.
(El meu article d’ahir diumenge a L’Esportiu)