A la (nostra) ala oest
Aquest migdia amb Pere Cardús i Jordi Carreño hem entrat carregats de càmeres, focus i micròfons a la nostra ala oest, a una de les nostres ales oest, per tal d’entrevistar el president Mas. Els amants de la política hem quedat marcats per sempre per la sèrie d’Aaron Sorkin The West Wing. I l’ala oest, qualsevol ala oest, ha esdevingut des d’aleshores una mena d’espai íntim, més valorat que no ho estava abans. Al Palau de la Generalitat cultiven una miqueta aquesta sensació, i fan bé. Com diria Josiah Bartlet, la presidència, que no és el mateix que el president, encara que la persona siga el mateix, exigeix una etiqueta, unes formes i maneres, perquè al final és un respecte al propi país, a la seua voluntat sobirana.
Si no estic equivocat, si no estem equivocats jo i l’equip de premsa de la Generalitat, aquesta era la primer vegada en la història que el president era entrevistat en exclusiva per un diari digital. Jo l’havia entrevistat fa anys com a candidat però no en el càrrec i en l’ala oest.
Haver arribat una miqueta d’hora ens ha permès tafanejar el mínim imprescindible i així hem estat còmplices involuntaris de la reacció del seu equip a la roda de premsa del govern espanyol on, de nou, anunciaven la impugnació del 9-N.
El resultat de la llarga conversa que hem mantingut, just després, el teniu en aquest enllaç.
