El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

25 de desembre de 2018
0 comentaris

Dilluns de poesia amb l’Antoni Canu, poeta alguerès

 

 

La Institució de les Lletres Catalanes va organitzar el dilluns 29 d’octubre el cicle
Dilluns de poesia a l’Arts Santa Mònica amb una sessió dedicada al poeta
alguerès Antoni Canu. Aquesta és una de les sessions que havia estat programada per al tercer trimestre de 2017 i que va quedar ajornada arran de la intervenció econòmica de la Generalitat i de l’aplicació de l’article 155.
El cicle “Dilluns de poesia a l’Arts Santa Mònica” obre un espai públic per donar a
conèixer al llarg de l’any les veus més remarcables de la poesia catalana i
internacional a Barcelona. En cada sessió es presenta l’obra d’un poeta que llegeix
personalment la seva obra i és presentat per un crític, estudiós o traductor de
referència.
Antoni Canu va néixer a la població d’Ocier (Otier en sard) l’any 1929. La seva
llengua d’origen és, per tant, el sard logudorès. A l’edat de 10 anys va arribar a
l’Alguer, on fa seva la llengua del país d’adopció, com ell mateix explica: “la
llengua que jo estim deliciosament s’és apropiada de la mia ànima i n’ha fet lo seu
instrument”. Casat amb una algueresa de “raça” (terme que es fa servir a l’Alguer
per indicar aquelles persones que provenen de famílies que durant generacions han parlat la nostra llengua), a partir del 1985 i per aprofundir en el coneixement
escrit del català, assisteix a l’Escola de Alguerés Pasqual Scanu. El 1990 comença
a utilitzar el català com a llengua poètica.
Antoni Canu ha publicat quatre reculls de poesia: Poesies (l’Alguer: Edicions del
Sol, 1995); En l’arc dels dies (l’Alguer: Edicions del Sol, 2000); Nou Cant (l’Alguer:
Edicions del Sol, 2007) i Les mies mans (l’Alguer/Roma: Edizioni Nemapress,
2014).
L’any 2008 l’editorial barcelonina Fasolcat publicà Les veus de l’Alguer. Vint
cançons per a veu i piano sobre poemes de Rafael Caria i Antoni Canu i l’any
2009 Antoni Canu. Itinerari Poètic, on es recollia la, fins aleshores, obra completa
del poeta alguerès (els tres primers reculls més algunes poesies que en aquell
moment eren inèdites). El llibre anava acompanyat d’un CD en què hi havia alguns
poemes de Canu cantats i musicats per cantants i compositors de Catalunya, de
l’Alguer i de Sardenya i altres amb la veu del poeta mateix. El 2013, quinze
poesies d’Antoni Canu són incorporades en l’antologia La Tercera Illa. Poesia
catalana de l’Alguer (1945-2013), publicada a Edicions Saldonar de Barcelona i a
cura de Joan-Elies Adell.
El 2016, les seves poesies (algunes encara inèdites) són incloses al prestigiós
Almanacco dei poeti e della poesia contemporanea, publicat a Rímini per Raffaelli
Editore. La seva obra ha estat àmpliament reconeguda a l’Alguer, a Sardenya i a
l’Estat italià. Ha aconseguit nombrosos reconeixements, entre els primers caldria
destacar el Concurs Nacional Dialectal G. Modena (1991); secció dialectal del
Massimiliano Kolbe (1992); Concurs Nacional Luci di Poesia (1993). I entre els
darrers, el més important de Sardenya, el premi Ozieri (2014), i el de la Biennal de la poesia d’Spoleto, a l’Úmbria, secció internacional (2015). El 2017 guanya el
premi Rafael Sari 2017, en aquest cas a l’Alguer.
La poesia d’Antoni Canu s’ha presentat a diverses poblacions de Sardenya, d’Itàlia
i dels Països Catalans (Perpinyà, la Vila d’Eivissa, Es Castell –Menorca–,
Barcelona, Mataró, Vilafranca del Penedès, Capellades, Arenys de Mar, Arenys de
Munt…).

Vegeu-ne l’enregistrament: https://www.youtube.com/watch?v=6F9lDG4nrg8

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!