Mails per a Hipàtia

Són les tres del matí i ara tot just hem acabat la feina d’aquest dia tan llarg com emotiu. A punt de tancar l’ordinador veig que l’amic Andreu Puig, cap de fotografia d’El Punt Avui, m’ha fet arribar una fotografia que ens ha fet al Jaume Mateu i a mi, mentre érem esperant que ens posaren on havíem d’anar, en el vèrtex de la V.

Em sembla un resum bo del dia: alegria, molta alegria i esperança en que van a passar moltes coses ben aviat i igual no només ací (per això he portat tot el dia la bandera d’Escòcia). Però també respecte per la immensa lliçó que el poble de Catalunya ha donat avui al món. Ep! el poble de Catalunya i el de la resta del país, que en la foto precisament hi estem un valencià i un mallorquí -no he parat per cert de veure valencians, si això arriba a ser en dissabte…

Ara llisc la crònica de l’Albert, que ha pujat en cotxe i ha baixat amb Apa i el Carles Subiela. Ho explica d’una manera que no puc superar: Catalunya és un país feliç, Espanya no. I me n’adone que eixa és una altra de les raons, la felicitat. I com d’important n’és.

El moment màgic del dia, però, ha estat quan després d’acreditar-nos l’Assumpció i jo hem entrat a les Glòries i hem vist les dues avingudes plenes a vessar de gent. Ens hem hagut d’aturar per digerir-ho. Era esborronador.